Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El gemmòleg reusenc

L´especialista Carlos Tubella explica que la figura del joier és sinònim de responsabilitati que ´ara en l´actualitat el negoci, per Internet, va a l´alça´

Cristina Valls

Whatsapp
Carlos Tubella President territorial del Col·legi de JORGC

Carlos Tubella President territorial del Col·legi de JORGC

 

A Reus hi ha una concentració de joiers molt important i d’un nivell molt alt. Un joier, a més, no exerceix com a tal de la nit al dia. D’això en parla el president territorial del Col·legi Oficial de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya (JORGC), en Carlos Tubella, el qual a més té una joieria a Reus. Molt implicat dins el teixit social de la ciutat, es troba a diferents juntes d’entitats com ara la Cambra de Comerç i El Círcol. «Quan vaig obrir el negoci de joies al carrer Sant Elies, ràpidament vaig formar part del Gremi de Joiers de Reus i comarca, del 1774. I farà 12 anys, un grup de persones vam promoure la tramitació d’una llei per crear el JORGC. Es va col·legiar el 80% de la professió, m’atreviria a dir. És una organització amb un bon volum de serveis, entre els quals destaquen els cursos de formació. N’hi ha de simples, com ara el de filar perles; i de més complicats i moderns, com el d’aprendre a polir perles, esmaltar i altres tècniques», descriu Tubella, el qual afegeix que no qualsevol es pot col·legiar tampoc. Ha de tenir una titulació al darrere, pot ser un gemmòleg o un dissenyador de joieria, per exemple. En el cas de voler obrir una botiga, s’ha d’acreditar una titulació relacionada amb l’administració o l’economia. El perquè és ben senzill, el sector és sensible i, «si el client no sap jutjar si el que li venen és bo o no, cal que hi hagi una responsabilitat garantida al consumidor». De fet, aquest és un dels objectius pels quals vetlla el Col·legi. El client s’hi juga la butxaca.

Reus, potència joiera

Al primer terç del segle XIX, hi havia una vintena d’argenters i joiers alhora, això feia esdevenir la ciutat de Reus una vertadera potència joiera. «Té aquesta cultura perquè ha tingut molta comarca i un pes demogràfic important. La gent es veia obligada a desplaçar-se cap a Reus i Tarragona, perquè al poble no hi havia joieries», recorda el president del Col·legi. A més, tot joier ho era perquè procedia d’una nissaga de joiers. Tubella els compara amb els metges de capçalera de la família.

Tornant a l’època actual, el més positiu del teixit de botigues de joieria, segons remarca l’expert, és que la febre de franquícies «ha arrelat poc. El 25% dels negocis de Reus són propis, i és un tret diferenciador per a nosaltres».

L’aparició de la crisi econòmica va fer proliferar a la ciutat les botigues de compravenda d’or, una sortida fàcil per poder aconseguir un mínim d’ingressos. «Comprar i vendre or és una pràctica que ha existit tota la vida, com la de donar una segona vida tot reciclant joies. Aquests comerços, que es van normalitzar, apareixen quan l’or és car i hi ha crisi. Ara, però, ja no en queda cap», revela. «Va ser un canal útil fins a cert punt, perquè la gent que vorejava dificultats econòmiques podien utilitzar l’or antic o heretat», resumeix el també gemmòleg.

En l’actualitat, però es ven més joieria que mai, «almenys que fa trenta anys, perquè els canals de venda s’han ampliat. Tot i que la venda de joieria sempre ha estat assistida, el mercat digital i el de la subhasta per Internet està en ple creixement».

Temas

  • REUS

Lea También