'El ioga se sent des de dins, perquè el cos et parla'

Com es va iniciar en el ioga?

 Fa uns 17 anys que vaig començar i va ser per casualitat. Buscava alguna activitat d’exercici físic per complementar el meu dia a dia i vaig provar-ho. Em vaig adonar que no només és exercici físic. Involucres moltes altres coses, perquè treballes molt la ment, la concentració i la relaxació. 

Què ha descobert?

 Que és molt important pensar en quin punt et trobes a la vida. Moltes vegades una sessió de ioga ens dóna aquell temps que mai trobem per pensar sobre la concepció que tenim del que ens envolta. Sembla mentida, però dedicar temps per pensar al final del dia, et canvia molt la perspectiva de les coses. Se’t tranquil·litza la ment i ho relativitzes tot. Puc dir que les sessions enganxen. Després de tastar aquest moment, que és només teu, sempre vols més.

Hi ha gent que diu que és només per a dones, què n’opina? 

Que no és cert. De fet, molts dels mestres hindús només volien homes per impartir classes de ioga. És a dir, estava com prohibit per a les dones. És clar, a l’Índia és totalment el contrari que a l’Occident.

Hi ha concepcions errònies del ioga doncs?

La gent creu que a totes les sessions només estàs assegut al terra, respirant sense fer res. I a més, els homes potser no són tant flexibles per tal de fer segons quines postures. Crec que per això conceben el ioga una mica més llunyà. Però han de pensar que és una pràctica per a tots els públics: per a infants, famílies, gent gran, persones amb malalties... El pots adaptar a tothom.

Com es gestiona una sessió amb algú que pateix una malaltia? 

Per exemple, amb pacients de fibromiàlgia amb molt dolor, es treballa molt l’anomenat mindfulness, on no busques evitar el dolor, sinó que et focalitzes en la zona que et fa mal i l’observes. Et concentres en com és el mal, si hi ha canvis d’intensistat, et rela-xes sense bloquejar-lo, i no l’aguantes perquè no tens tensions. Esperes que es redueixi o descanses del dolor quan es menys fort.

És molt útil...

No és una disciplina competitiva. Això fa que cadascú vagi al seu ritme. No et fixes en el del costat. El ioga se sent des de dins, perquè el cos et parla, et demana què et va bé. Potser una postura no funciona, però hi ha una altra que sí. És un procés mitjançant el qual t’has de conèixer interiorment. Té també molts beneficis d’autoestima. Hem d’acostumar-nos a no mirar tant els estímuls externs, i buscar temps pels de dins.

Detalli com és una sessió. 

Primer comencem amb una presa de contacte, que és un període de relaxació breu. La fem perquè, moltes vegades, la gent que ve pensant en els problemes que té i en què s’ha de fer en sortir. Llavors intentem que els alumnes dediquin una estona a ells mateixos. Fem una mica d’escalfament i a partir d’aquí seguim amb les asanes, que són les postures del ioga. Treballem una mica tot: les cames, la flexió lateral de les columnes, cap endavant i alliberem tensions. I bé, després tenim les reines del ioga, que són les postures invertides.

Són difícils pels alumnes? 

Les invertides van bé per a tot, perquè el cap els tens a baix i canvies totalment el rec sanguini. És una pràctica a la qual no estem gens habituats. Si ens fixem en els nens, de vegades, tenen molta tendència a dur a terme aquestes postures. Fer el pi o es posen amb el cap avall al sofà. És un instint natural.

Per què es deixa de fer? 

Els nens quan creixen perden una mica l’espontaneïtat i la creativitat. Una de les causes pot ser la rigidesa del sistema educatiu, on els nens s’han d’adaptar al sistema i no a l’inrevés. Per això, moltes vegades hi ha nens que no encaixen. Per tot plegat, fem sessions per a nens. És molt important.