«El meu deure com a president és garantir l’estabilitat de la Cambra de Comerç de Reus»

Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç de Reus des del 2006, havia deixat entreveure en reiterades ocasions que no repetiria com a candidat a les properes eleccions, que tot i que no tenen encara data fixada, tothom estima que podrien tenir lloc a finals d’any. Mai ho va voler dir taxativament, però se li sobreentenia una voluntat de fer un pas al costat. Però divendres passat, el Diari avançava la trencadissa al si de la candidatura unitària que s’havia postulat. Tot plegat podria fer replantejar les coses a Sanromà, que deixa entreveure que valora tots els escenaris.

Fa uns dies les cambres de Tar-ragona i Reus van posicionar-se públicament sobre les infraestructures del territori. Com estan les relacions entre les dues cambres?
S’ha de dir que la relació tècnica de les cambres, de portes endins, sempre ha estat esplèndida. Es treballa conjuntament en àmbits d’interès que reverteixen positivament en l’atenció a les empreses. I a més s’hi afegeix que la relació institucional viu, possiblement, el millor moment d’ençà que vaig arribar a la Cambra. La sintonia amb la Presidenta Roigé i el seu equip és total. I d’aquí la voluntat de treballar plegats en benefici del territori.

Aquests dies hem vist els treballadors de l’Aeroport alertant de la manca de seguretat dels vols de Reus per culpa del que consideren «retallades salvatges». Com valora la situació de l’Aeroport?
Tot el que envolta l’Aeroport és transcendent perquè afecta, de manera determinant, la seva competitivitat. I per això és tan important evitar alguns alarmismes que poden perjudicar-lo. Entenent el lament dels sindicats, cal pensar que la direcció de l’Aeroport sabrà actuar amb diligència per evitar que aquestes circumstàncies concretes afectin la instal·lació. 

El nou conseller de Territori, Damià Calvet, ha visitat recentment la ciutat i s’ha reunit amb l’alcalde. Quina és la urgència, segons la Cambra, a la ciutat?
Pel que fa a infraestructures el greuge que tenim a la ciutat afecta, directament, la connexió ferroviària. Ja no parlem únicament de l’Estació Intermodal de l’aeroport. Ens referim, molt concretament, a rodalies. Tenim freqüències insuficients i combois antiquats. Hom té la sensació, quan va a Barcelona, que estem igual que fa 30 anys. I tot i que les comparacions són odioses, només cal fixar-se en com llueixen els trens Girona. Només demanem el que considerem que és just. I això passa, també, perquè s’executi el baixador de Bellissens.

La Cambra va signar fa uns anys el pacte per la salut a Reus. Què pensa de la situació de l’Hospital i la manca de consorci?
L’hospital és un tema molt sensible perquè afecta directament el benestar de les persones. Per tant s’ha de ser molt cautelós a l’hora de referir-se a aquest equipament. Cal demanar responsabilitat, també als partits polítics per evitar tacticismes electorals en un tema tan delicat. Des de la Cambra fem confiança a l’equip mèdic de l’hospital en aquelles qüestions que determinin. I pel que fa al Consorci, com hem dit sempre, hem de ser capaços de mantenir l’autonomia que la ciutat sempre ha tingut en la gestió del centre, sense renunciar-hi. Això és bàsic i primordial. 

Permeti’m que li pregunti també per les darreres informacions al voltant de la candidatura que havia de concórrer en solitari a les properes eleccions camerals. Com a actual president de la Cambra de Comerç de Reus, què li sembla que Enric Olesti i Jordi Just hagin trencat relacions?
És una notícia inquietant perquè dibuixa un escenari molt diferent del que havíem imaginat inicialment amb l’acord de les dues candidatures. La ruptura demostra que hi ha dues maneres de fer i, molt especialment, d’entendre la Cambra. I el grup que encapçala l’Enric Olesti ha tingut l’interès i l’atenció de traslladar-me les seves inquietuds i la necessitat, possiblement, de fer un pas endavant. 

Això vol dir que es planteja presentar-se a la reelecció?
Com li deia abans, l’escenari que havíem imaginat ha canviat de manera imprevista. I com a president el meu deure és garantir l’estabilitat de la Cambra. Durant les últimes hores he rebut moltes trucades demanant-me que faci el pas. I que el faci per responsabilitat. Ho estic meditant i en els propers dies prendré, amb el meu equip, la decisió definitiva.