Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El teatre entra als menjadors de casa per atraure un nou públic

És la nova tendència que s'ha convertit en un format que resol els entrebancs econòmics i estreny el lligam amb l'espectador
Whatsapp
Imatge de l'obra 'Animals de companyia' de l'actriu i poeta Estel Solé, quan es va escenificar al Xalet Serra l'any passat. Foto: Carles Fargas

Imatge de l'obra 'Animals de companyia' de l'actriu i poeta Estel Solé, quan es va escenificar al Xalet Serra l'any passat. Foto: Carles Fargas

Quan la situació no és la millor, l’enginy esclata i acompanyat de talent i treball tossut neixen les oportunitats. Això és el que busquen moltes companyies joves que volen fer visible els seus projectes però que no tenen espais on poder fer-ho.

«Arran de la crisi econòmica molts grups han tirat endavant el seu projecte sense esperar que algú confiï en ells», explica Georgina Llauradó, actriu i una de les membres de Les Artistes Locals. «Nosaltres, però, feia molt de temps que teníem ganes de fer una producció diferent per arribar a un nou públic», puntualitza.

Aquest grup de reusenques, format també per la dramaturga, Alba Aluja i l’actriu Irene Benavent va néixer com una companyia el més pur estil Do it yourself i és una de les primeres de Reus en portar una producció a un menjador de casa. Es tracta de l’espectacle Sandàlies, escrit per Elena Serra que narra la història de tres amigues amb una relació peculiar.

L’estrenaran el mes d’abril en una casa, una cafeteria o un terrat. Són els nous escenaris que formen part d’aquest circuit alternatiu per gaudir de manifestacions culturals entre un grup, normalment, reduït de persones. «Pensem que la qualitat d’un espectacle no depèn de la infraestructura. Això sí, cal preparar un espectacle minimalista», assegura Llauradó.

Per la seva banda, els experts alerten que hi ha el perill de caure en la desvirtuament del teatre. El dramaturg reusenc Francesc Cerro assegura que «en un context de crisi és legítim que tothom tiri endavant i aguditzi l’enginy però pot portar a una falsa sensació de realitat. No es pot fer teatre a qualsevol lloc, de la mateixa manera que no m’imagino un metge operant en un terrat.

D’altra banda, si una obra està pensada expressament per aquell espai pot ser molt satisfactori però no es pot fer un Hamlet en un menjador», afegeix Cerro.

«Si aquesta fórmula es manté espero que sigui una nova forma i no pas una competència directa perquè els teatres es creen com a temples de la paraula perquè arribi a l’espectador amb les màximes condicions», manifesta.

Sigui com sigui, segons els actors aquesta tendència està arrelant des dels darrers dos anys i neix també com una manera de donar projecció a nous grups de música o companyies teatrals. «En aquests casos funciona molt el boca-orella i portar les produccions en espais no convencionals ens promociona d’una manera ràpida», explica l’actriu, Georgina Llauradó.

L’espectador interessat es posa en contacte amb la companyia i produeixen muntatges que no superin les 20 persones. I és que en aquest tipus d’obres el lligam amb l’espectador s’estreny de manera substancial i «el compromís de l’actor és brutal», afegeix l’actriu.

Habitualment, aquest tipus d’espectacles funcionen amb un preu tancat que ronda els 10 euros o a través de la taquilla inversa, a través de la qual l’espectador paga el que considera que val l’espectacle. «És una manera que el públic prengui consciència de la feina que porta fer una producció, tot i que veiem que la gent n’és conscient», conclou.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También