El voluntariat, una experiència de vida

L’Àfrica és diferent. La seva gent, la cultura, el ritme de vida, els somnis, les rutines, les olors i els sabors… Més que diferent, és especial i ho saps només de trepitjar-la. Ho vaig percebre ara fa un any, quan vaig decidir fer la bossa i embarcar sola a un avió destí Addis Abeba, la capital d’Etiòpia.

Descobrir el continent no et deixa indiferent i després d’un voluntariat, res torna a ser el mateix. Pot semblar una exageració, possiblement ho és, però aquells que ho han viscut saben de què parlo. El voluntariat s’ha de viure almenys un cop a la vida. És una manera singular, molt singular, de conèixer a fons un país. És endinsar-s’hi de ple, sense comoditats i amb la intenció de millorar la vida d’aquells que no han tingut la mateixa sort que tu. I només amb aconseguir-ho en una sola serà suficient.

A més, fer-hi lligams és perillós. Quan tornes a trepitjar casa teva te n’adones que una part de tu ha oblidat pujar a l’avió per tornar. I és llavors quan, abans de ficar un peu a terra, comença el compte enrere per refer les maletes i marxar.

Després de passar unes setmanes a Kenya i a Etiòpia, en un orfenat i en una ‘casa d’acollida’, només tinc paraules d’agraïment pel que petites organitzacions aconsegueixen fer des d’Espanya. És el cas de les ONG Ambessa i Voluntarios en Kenia. Les aportacions d’aquests petits grups de gent enorme han capgirat la vida de milions de nens i nenes del tercer món, orfes o sense recursos, que no poden tenir un únic plat de menjar al dia a taula o accés a l’atenció mèdica.

En acabar el voluntariat, tornes amb tant que, sincerament, no cap a dins l’equipatge. El que reps és impagable; amor, felicitat i molta, molta, molta admiració. I és que, tot i que viatges amb la intenció de donar i donar, al final, és infinitament major el que se’t retorna.

Kenya, un país de somni

A Mombasa, on el sol brilla cada dia, les platges de sorra blanca veuen passejar camells i milers de turistes busquen lleons en els increïbles safaris, s’amaga Baby Life Rescue Centre. És un dels tants orfenats que fa de refugi d’una quinzena de nens sense pares dels més de 2,5 milions que hi ha a Kènia. Ells, però, han tingut la ‘sort’ de caure en una casa on no els falta de gairebé res. Tenen menjar, higiene, salut i, sobretot, molt d’amor —que reben dels voluntaris i de la mitja desena de dones que vetllen diàriament per ells.

Voluntarios en Kenia m’ha permès descobrir aquest mes de novembre, un cop més, que encara existeix la gent amb ganes de menjar-se el món i amb força per canviar-lo. I Ian, Juma, Mark, Sophie, Tumaini i els més petits de l’orfenat m’han demostrat més del que qualsevol adult podria. No ho puc amagar, les ganes de tornar a volar en direcció a Nairobi són infinites.

Holeta, una petita família etíop

En una zona rural de la regió d’Oromia, a una hora i mitja d’Addis Abeba, s’amaga la Casa Ankelba; quatre parets plenes d’amor en les quals més d’un centenar de nens mengen tres cops al dia gràcies a l’ONG Ambessa.

La majoria són fills de famílies pobres, però altres són orfes. Tots amaguen històries inimaginables darrere els seus somriures. Alguns volen ser futbolistes o doctors i altres, taxistes. Somnis no els en falten i Ambessa fa tot el que té a les seves mans per poder-los convertir en una realitat.