'Ensenyar idiomes en línia no és gens fred'

- Com va començar a fer classes de castellà i català a estrangers?

- A la facultat havia triat una assignatura optativa orientada en aquest àmbit, em vaig treure el màster d’Ensenyament de Secundària i el d’Ensenyament d’Idiomes. En tornar de les pràctiques de Suïssa, un amic meu, en Toni, que ja havia treballat a Corea feia un temps, em va comentar que havia estat a una empresa d’un noi d’allà i abastava l’ensenyament en línia. En marxar ell a la Xina, i deixar la plaça lliure, m’ho vaig plantejar seriosament. Llavors, vaig fer un primer contacte amb l’ensenyament en línia i em vaig enganxar de ple. 

- Això és el més important...

- Val a dir, però, que els professors moltes vegades trobem feines a temps parcial i això ens obliga a haver de combinar unes feines amb unes altres per acabar tenint una jornada d’hores mitjanament normal. En aquest cas, tinc una altra feina a El Vendrell de dos dies per setmana. Treballo en el marc dels Serveis Socials fent classes de català a estrangers i de diferents nivells d’aprenentatge.

- En quin punt es troba allà?

- Bé, agafes molta relació amb els alumnes, es creen lligams especials. Tinc alumnes del Marroc, del Brasil, Colòmbia, Polònia, Romania, etc. Estic endinsada en cultures molt diferents i en una mateixa classe funcionen molt bé. També toquem moltes franges d’edat i amb persones que tenen inquietuds per entendre la llengua i llegir, ja sigui per omplir una butlleta com per ajudar els fills a fer els deures. Amb ells hi ha formes creatives d’aprendre i pots crear jocs amb paraules que suposen reptes per a un mateix a l’hora de crear-los.

- Molt bé. Detalli una mica la feina que du a terme en línia?

- També faig classes de castellà a estudiants coreans i, la diferència horària de 8 hores és un món. A les 12 de la nit estic fent una classe d’una hora, perquè ells estudien de set a vuit i després marxen a l’institut. Els estudiants coreans són persones metòdiques que dediquen moltes hores a l’estudi. Tenen molta pressió per preparar-se per entrar a una bona universitat. Qui estudia amb mi ho fa per reforçar el que ja sap, i així, poder treure les millors notes. L’assumpte suposa que els meus horaris són de nit, que per a ells són el matí; o els meus migdies, per a ells vespres. Suposa no dinar mai a una hora mitjanament normal. O ho faig a les dotze o a les quatre, almenys els tres dies a la setmana, quan tinc alumnes coreans.

- Què suposa per al seu ritme?

- Moltes de les meves amistats s’estranyen, però és qüestió d’horaris. I és que són gairebé classes particulars, arribes a conèixer molt a cadascun d’ells. Ara mateix, tinc uns 7 estudiants coreans, i fan el curs perquè volen aprovar l’examen d’idioma. Molts, un cop assolit, ja no continuen fent castellà. Tinc tres alumnes, però, que porten des que vaig començar farà dos anys. A més, també cal comptar els prop de cent alumnes que tinc a El Vendrell.

- Deu haver après molt...

- Com també em passa a El Vendrell, m’he adonat que als estudiants coreans els encanta veure que com a professor t’interesses per la seva cultura i lloc d’origen. Aprenc molt i arribo a fer bones amistats. Hi ha dues noies coreanes de la meva edat que estudien castellà perquè volen, i diuen de venir a visitar-me algun dia. També hi ha la Nika, una nena de 14 anys, també d’allà. Els seus pares l’han fet el regal de venir a Barcelona per final de secundària i poder veure’m. És tot un premi, em fa pensar que faig les coses bé.

- Té dues feines docents d’allò més diferents...

- Una és presencial i l’altra no, però ensenyar idiomes en línia no és gens fred. Ans al contrari, diferenciaria potser els nivells dels alumnes condicionats pels seus països d’origen. A El Vendrell hi ha gent que no té estudis i aprèn a llegir i escriure i els alumnes de Corea tenen l’objectiu clar de treure’s l’examen.