Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

"Ensenyar idiomes en línia no és gens fred"

Núria Mayorial és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Rovira i Virgili. D'una banda, fa classes a estrangers al Vendrell en el marc dels Serveis Socials, i de l'altra, classes en línia a diversos alumnes naturals de Corea

Cristina Valls

Whatsapp
Mayoral a un dels seus espais de treball habituals. FOTO: A. G.

Mayoral a un dels seus espais de treball habituals. FOTO: A. G.

- Com va començar a fer classes de castellà i català a estrangers?

- A la facultat havia triat una assignatura optativa orientada en aquest àmbit, em vaig treure el màster d’Ensenyament de Secundària i el d’Ensenyament d’Idiomes. En tornar de les pràctiques de Suïssa, un amic meu, en Toni, que ja havia treballat a Corea feia un temps, em va comentar que havia estat a una empresa d’un noi d’allà i abastava l’ensenyament en línia. En marxar ell a la Xina, i deixar la plaça lliure, m’ho vaig plantejar seriosament. Llavors, vaig fer un primer contacte amb l’ensenyament en línia i em vaig enganxar de ple. 

- Això és el més important...

- Val a dir, però, que els professors moltes vegades trobem feines a temps parcial i això ens obliga a haver de combinar unes feines amb unes altres per acabar tenint una jornada d’hores mitjanament normal. En aquest cas, tinc una altra feina a El Vendrell de dos dies per setmana. Treballo en el marc dels Serveis Socials fent classes de català a estrangers i de diferents nivells d’aprenentatge.

- En quin punt es troba allà?

- Bé, agafes molta relació amb els alumnes, es creen lligams especials. Tinc alumnes del Marroc, del Brasil, Colòmbia, Polònia, Romania, etc. Estic endinsada en cultures molt diferents i en una mateixa classe funcionen molt bé. També toquem moltes franges d’edat i amb persones que tenen inquietuds per entendre la llengua i llegir, ja sigui per omplir una butlleta com per ajudar els fills a fer els deures. Amb ells hi ha formes creatives d’aprendre i pots crear jocs amb paraules que suposen reptes per a un mateix a l’hora de crear-los.

- Molt bé. Detalli una mica la feina que du a terme en línia?

- També faig classes de castellà a estudiants coreans i, la diferència horària de 8 hores és un món. A les 12 de la nit estic fent una classe d’una hora, perquè ells estudien de set a vuit i després marxen a l’institut. Els estudiants coreans són persones metòdiques que dediquen moltes hores a l’estudi. Tenen molta pressió per preparar-se per entrar a una bona universitat. Qui estudia amb mi ho fa per reforçar el que ja sap, i així, poder treure les millors notes. L’assumpte suposa que els meus horaris són de nit, que per a ells són el matí; o els meus migdies, per a ells vespres. Suposa no dinar mai a una hora mitjanament normal. O ho faig a les dotze o a les quatre, almenys els tres dies a la setmana, quan tinc alumnes coreans.

- Què suposa per al seu ritme?

- Moltes de les meves amistats s’estranyen, però és qüestió d’horaris. I és que són gairebé classes particulars, arribes a conèixer molt a cadascun d’ells. Ara mateix, tinc uns 7 estudiants coreans, i fan el curs perquè volen aprovar l’examen d’idioma. Molts, un cop assolit, ja no continuen fent castellà. Tinc tres alumnes, però, que porten des que vaig començar farà dos anys. A més, també cal comptar els prop de cent alumnes que tinc a El Vendrell.

- Deu haver après molt...

- Com també em passa a El Vendrell, m’he adonat que als estudiants coreans els encanta veure que com a professor t’interesses per la seva cultura i lloc d’origen. Aprenc molt i arribo a fer bones amistats. Hi ha dues noies coreanes de la meva edat que estudien castellà perquè volen, i diuen de venir a visitar-me algun dia. També hi ha la Nika, una nena de 14 anys, també d’allà. Els seus pares l’han fet el regal de venir a Barcelona per final de secundària i poder veure’m. És tot un premi, em fa pensar que faig les coses bé.

- Té dues feines docents d’allò més diferents...

- Una és presencial i l’altra no, però ensenyar idiomes en línia no és gens fred. Ans al contrari, diferenciaria potser els nivells dels alumnes condicionats pels seus països d’origen. A El Vendrell hi ha gent que no té estudis i aprèn a llegir i escriure i els alumnes de Corea tenen l’objectiu clar de treure’s l’examen.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También