Fotos. La Guerra Civil va transformar la fisonomia reusenca

La Guerra Civil va canviar, com en moltes altres ciutats, el paisatge urbà de Reus. Les bombes tenien la capital del Baix Camp en el punt de mira. De fet, va ser una de les localitats catalanes més bombardejades, per l’activitat industrial que s’hi coïa, entre la qual es trobava una fàbrica relacionada amb l’aviació. La pólvora va fer desaparèixer 300 cases i en va fer malbé un miler més, algunes d’aquestes van ser reconstruïdes durant la postguerra. Comparant imatges de principis del segle XX amb l’actualitat, els canvis en el paisatge urbà són fàcilment visibles. L’exarxiver municipal i doctor en Història, Ezequiel Gort, analitza l’evolució del municipi.

«Reus ha canviat moltíssim», comença dient Ezequiel Gort. A la ciutat hi vivien 25.000 persones a principis del segle passat; una xifra que s’ha multiplicat per quatre —la població actual és d’uns 105.000 ciutadans. «La població ha crescut moltíssim, sobretot des de després de la Guerra Civil. Des del 1950, quan es van produir les migracions», explica l’historiador. L’augment de residents a la capital del Baix Camp havia estat molt lent fins llavors, perquè al segle XIX hi va haver una important crisi econòmica que va suposar un retrocés.

A partir de la dècada dels 50, els nous reusencs s’instal·len als afores municipi. «Els canvis que s’observen a les imatges són a causa dels efectes de la Guerra Civil perquè el creixement de la ciutat no va afectar els carrers del centre. Al principi, l’augment de població va ser molt organitzar però a poc a poc es va anar urbanitzant correctament», detalla l’exarxiver municipal.

Pel que fa al nucli antic, Ezequiel Gort afirma que «s’ha conservat» i que el principal canvi és el tipus d’edificacions que s’hi poden veure avui en dia. L’historiador parla, per exemple, de la plaça de Prim: «La desaparició de cal Miró, cal Comas i cal Vilanova han canviat molt la vista de la plaça. El pàrquing i la seva conversió en zona de vianants han acabat de variar el paisatge». En canvi, tot el contrari, diu, és el que s’ha produït a la plaça del Mercadal. «D’altres, com el Mercadal, no ha canviat tant. A banda que cal Navàs va perdre l’últim pis i la reconstrucció no va tornar a aixecar la torre ni la balconada, les altres cases no han variat gaire». Precisament en aquesta plaça, l’exarxiver municipal destaca la desaparició de la casa natal del Prim i la construcció al seu lloc de la Capsa Gaudí. 

Dècada a dècada

La dècada dels anys quaranta van ser anys de reconstrucció de totes les ruïnes que havia deixat la Guerra Civil. Quan el municipi va començar a recuperar-se, als cinquanta, es va produir la creació dels barris al voltant de la ciutat. Entre els 70 i 80, quan els afores ja estaven urbanitzats, va començar la creació dels barris interiors de la capital del Baix Camp. «En aquesta època va néixer, per exemple, el barri del Carrilet, tot i que fa 30 anys era a l’exterior i ara ja és integrat a la ciutat. Altres, com el d’Horts de Miró es va construir a partir dels 70. De fet, la majoria d’habitatges d’aquesta zona són dels anys 90 en endavant. I com aquest, els passeigs i Països Catalans... Tot plegat és un creixement que podríem dir urbà i que realment ha sorgit els últims 30 i 40 anys», explica Ezequiel Gort.

La història: Més de 70 bombes en un dia
Passava un quart de nou del matí del dia 26 de març de 1938 sis bombarders S-79 amb tornar a assolar Reus amb pocs minuts de diferència. Van caure 48 bombes de 100 quilos, explosives, i 24 més, de 20 quilos, incendiàries. Les conseqüències de l’atac van creuar la ciutat. Una de les bombes va caure a la cantonada del carrer de Jesús, destruint cal Pedrol i deixant molt malmesa la casa Navàs.
Amb aquest bombardeig, els reusencs van quedar convençuts de la seguretat que els oferien els refugis en esclatar dues bombes a la plaça de Prim,  sobre el refugi, sense provocar cap dany. Els impactes de la metralla sobre algunes de les columnes dels porxos de la plaça encara es poden veure.
Font: Ajuntament de Reus