«Haver sigut ermitans de Puigcerver ens ha atrapat»

El Carles Márquez i la Lourdes Serra fa set anys que estan estretament vinculats a l’ermita de Puigcerver, dins el terme municipal d’Alforja i propietat de l’Arquebisbat de Tarragona. Tots dos són parella i són de Salou, però a finals de 2012 es van convertir en els ermitans d’aquesta edificació de principis del segle XIII que corona la petita muntanya a cavall entre Alforja i Riudecols. Diumenge passat, però, va ser el seu darrer dia com a encarregats de vetllar pel benestar de l’ermita. El Carles es va jubilar al gener i, des de llavors, la Lourdes és qui ha estat al capdavant. «Ara, ella també s’ha jubilat», explica el Carles, mentre que la Lourdes afegeix: «Encara no me’n sé avenir».

La Lucia i el Javi –dos murcians que des de fa uns mesos viuen a Tarragona, però que ja tenen el català ben dominat– són els dos joves que han agafat el relleu com a ermitans. Tenen 30 i 33 anys respectivament. Apassionats de la muntanya i l’escalada, el Carles destaca la seva empenta. «Tenen molta força, i això és el que compta. El dia a dia de l’ermita és molt dur, però si t’agrada, és molt gratificant», diu somrient. 

El seu vincle amb Puigcerver es remunta al 1992 i a la seva gran afició: la bicicleta de muntanya. «Fent rutes va ser com vaig anar a parar a l’ermita. En aquell moment, estava força abandonada i tan sols obria el primer dissabte de mes, que és quan es fa missa. Juntament amb un amic, vam voler dignificar l’espai», recorda el Carles. Va ser llavors que va començar a moure’s fins que, a finals de 2012, es va convertir en el nou ermità al costat de la seva dona. «Pensava que em tiraria els plats per sobre, però no. S’hi va enganxar i diria que més que jo», admet. De fet, passats uns dies des que van entregar les claus als nous ermitans, la Lourdes diu trobar-ho a faltar. En canvi, el Carles ho veu pel costat positiu: «Ara podré recuperar la bicicleta de muntanya!». I és que, tal com recorden, «l’ermita és molt sacrificada». En el seu cas, de dilluns a divendres treballaven a Salou «a la nostra empresa d’instal·lacions», i els caps de setmana els passaven a l’ermita de Puigcerver, fent-se càrrec de l’explotació del bar i treballant, juntament amb l’Associació Amics de l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver i la seva junta, per la millora i dignificació de les instal·lacions.

Recorden que el primer que van fer en rebre les claus va ser fer una neteja a fons i habilitar les instal·lacions del bar. Al llarg d’aquests anys també han millorat les instal·lacions elèctriques, han netejat i recuperat la cisterna amb la que es recull l’aigua de la pluja i han arreglat una bomba espatllada per poder obtenir novament aigua d’una mina propera. Pel que fa a la part d’hostatgeria, s’ha habilitat un nou espai: un apartament, amb cuina, menjador, lavabo i habitació amb tres lliteres. D’altra banda, s’està treballant per poder obtenir electricitat a través de la instal·lació de plaques solars. I és que, actualment, funcionen a través d’un generador. Unes tasques que, recorden, s’han fet de la mà de voluntaris, veïns dels municipis més propers.

«Hi seguirem pujant a l’ermita. És un espai que atrapa a molta gent», diuen el Carles i la Lourdes. Per la seva banda, la Lucia, la nova ermitana, agafa el repte amb moltes ganes. «No coneixíem l’espai, però uns amics ens van dir que estaven buscant ermitans. Ens agrada la muntanya, així que vam pensar ‘i per què no?’», recorda. Ella i el Javi van ser escollits entre un total de cinc parelles candidates. «La junta va fer un procés de selecció on el més important era que hi haguessin ganes», afegeix el Carles.

La primera ermita a Puigcerver es va alçar a principis del segle XIII per Bernat dels Arcs, senyor d’Alforja. Pel que fa a l’actual santuari, i arrel dels nombrosos pelegrins, es van haver de construir al voltant de l’ermita diverses edificacions per poder acollir els visitants. Les primeres referències escrites on hi ha esmentades vàries dependències daten del segle XVI i al XVII, el santuari ja és bàsicament igual en dimensions i distribució a l’actual.