Reus Entrevista

Jordi Salas: «Tothom pot baixar de pes, a totes les edats»

El científic reusenc recomana menjar de forma saludable tot l’any per prevenir malalties. I adverteix, ‘no hi ha miracles’

Gloria Aznar

Whatsapp
L’investigador Jordi Salas-Salvadó, al Mercat de Reus. FOTO: Fabián Acidres

L’investigador Jordi Salas-Salvadó, al Mercat de Reus. FOTO: Fabián Acidres

El reusenc Jordi Salas-Salvadó és catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i sotsdirector de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), entre altres càrrecs. Salas figura a la llista dels científics més influents a escala mundial per l’impacte de la seva recerca, segons el llistat Highly Cited Researchers 2019.  

Ara que ja hem deixat les festes enrere, què s’ha de menjar?
El que s’havia d’haver menjat abans. No hi ha miracles. El que s’ha de fer sempre és una dieta saludable.

A vegades és difícil.
Sí perquè vivim al voltant del menjar. De fet, hi ha estudis als EUA que demostren que durant el Thanksgiving hi ha un augment de pes i després es torna a recuperar cap al normal. Però aquestes recuperacions sempre van per amunt.

Justament vostè lidera una investigació sobre el pes.
Des de la Unitat de Nutrició Humana de la URV estem fent l’estudi Predimed-Plus. En aquests moments portem gairebé 7.000 persones a les quals hem seguit durant més de tres anys i la nostra idea és seguir-les durant sis. L’objectiu és demostrar que perdre pes i mantenir-lo redueix el risc de mort per malaltia cardiovascular, d’infart o embòlia cerebral.

Això no se sabia?
No. Ningú no ho ha demostrat  mai. Sabem que si una persona baixa de pes millora la tensió, baixen els nivells de sucre i el colesterol. Però l’altra cosa és que això s’acompanyi de menys risc de morir per malaltia cardiovascular. 

En quina fase estan?
Una mica més de la meitat. I són uns resultats que s’estan esperant a nivell internacional. Hi va haver un estudi als EUA però no es va poder demostrar. Es va recomanar una dieta, que per a ells era saludable, baixa en greix, i nosaltres creiem que es van equivocar. 

«Si una persona necessita energia, la troba a qualsevol lloc. El problema és la disponibilitat d’aliments»

Per quin motiu?
Perquè no cal reduir el greix d’origen vegetal. I el nostre, com ara l’oli d’oliva, que porta polifenols i antioxidants així com els fruits secs que a més d’antioxidants tenen vitamines i minerals, són bons per a la salut. No calia restringir-los. Perquè quan se li diu a la gent que baixi tot el greix, el que automàticament fa és menjar més hidrats de carboni. 

No s’han de menjar?
Sí. El problema és que no es prenen hidrats de carboni integrals o llegums, sinó que es mengen més cereals a l’esmorzar, més patata, més pa i altres tipus que el que fan és augmentar l’índex glucèmic, la qual cosa s’associa a augment de pes. Per això aquesta recomanació ha sigut maligna per a la població.

I ara què?
En un estudi previ que vam fer, que es diu Predimed vam poder canviar les guies americanes de prevenció de malaltia cardiovascular i ara la American Hearth Association reconeix la dieta mediterrània com una bona estratègia per reduir el risc cardiovascular, per l’accident vascular cerebral i la diabetis. 

L’índex de pobresa també es mesura per l’alimentació. Menjar bé és car?
En un país com el nostre jo diria que ho pot fer tothom. El que sí que està clar és que a nivells socials baixos, més risc cardiovascular, de moltes malalties cròniques i també hi ha menys possibilitat de fer activitat física perquè l’entorn és menys segur. I com més nivell social més conscient de la importància de cuidar-se. Però tot i que hi ha una certa relació, s’ha de dir que es pot menjar mediterrani i saludable per poc preu. 

Quant a l’obesitat, hi ha component genètic?
L’obesitat té múltiples causes i una és la genètica. Està clar que hi ha gent que menja pels descosits i no engreixa i al contrari. Hi ha gent predisposada a tenir obesitat. Però tothom pot baixar de pes.

A totes les edats?
A totes. L’altra cosa és poder mantenir el pes baix a llarg termini. Això és un problema per a moltes persones perquè genèticament ho tenen malament i ambientalment també. 

El missatge de menjar de forma saludable no acaba de quallar. 
Tot ens va en contra. Si una persona necessita energia i inconscientment la va a buscar, la troba a qualsevol lloc. Aquest és el problema, la disponibilitat d’aliments. L’home ha estat sense disponibilitat d’aliments durant segles.

Quant a les dietes vegetarianes i veganes, són positives?
En un país desenvolupat com el nostre en què mengem el doble de tot el que hauríem de menjar no hi ha cap problema en ser vegetarià o vegà. L’únic punt, en el cas d’aquests últims, és que han de prendre vitamina B12 perquè si no fan deficiència, però tampoc no passa en el 100% dels vegans.

«S’ha de menjar una dieta frugal. Oli d’oliva, vegetals, fruita i verdura, peix amb moderació i cereals integrals. Pocs aliments processats»

Vostè és un referent internacional en l’àmbit de la investigació.  Com es porta això?
No ho sé, la veritat. Se m’atribueix ser una persona important amb relació a la nutrició per les vegades que m’han citat. L’índex de citacions es fa servir moltíssim per avaluar l’impacte que té un científic. Però finalment, la translació és el més important de la investigació. El que més em satisfà és que jo hagi canviat alguna cosa. 

Com les guies?
Exactament. Ara es diu que el greix d’origen vegetal és bo i la dieta mediterrània un bon patró dietètic que prevé la malaltia crònica en general. Aquest és el gran canvi, però no ha sigut exclusiu meu. 

Llavors, què hem de menjar?
Primer de tot, una dieta frugal. S’ha de fer servir l’oli d’oliva, llegums tres cops a la setmana. Cinc racions de fruita i verdura al dia, fruits secs, peix amb moderació i cereals integrals. En aquest sentit, l’any passat vam aconseguir que es definís bé què és el pa integral. Ha sigut una pressió molt important de tots els que ens dediquem a la nutrició i personalment em considero una persona molt important en la decisió. I finalment, pocs aliments processats. 

La carn queda gairebé fora? 
Sí. En tot cas, millor carn blanca. I un apunt, el porc no ho és.

Com està el tema de l’etiquetatge dels productes? 
Hi ha hagut algunes propostes com la dels perfils nutricionals, que volia la Comunitat Europea, o el semàfor a Anglaterra. Però moltes d’aquestes les ha desenvolupat la indústria. Per contra, el Nutri-Score ve de l’acadèmia, l’han fet investigadors.

Com funciona?
S’ha desenvolupat un algoritme per ajudar el consumidor a triar entre productes d’una mateixa categoria de tal forma que entre sis ampolles d’oli algunes tindran el color groc i altres el vermell. Amb una ullada, es pot saber quina és la més saludable.

«L’etiquetatge Nutri-Score ajuda els consumidors a triar millor entre productes d’una mateixa categoria»

Ha tingut crítiques.
A la indústria no li acaba d’agradar perquè els processats tendeixen a estat tots cap al vermell i hi ha hagut bulos. S’ha comparat per exemple una Coca Cola i una ampolla d’oli, però és que no funciona així. Les etiquetes estan fetes per decidir millor no per classificar un aliment. Són voluntàries i de moment hi ha set països que les han implantat.

I aquí?
Hem d’esperar al nou govern.

Creu que haurien de ser obligatòries?
Totalment.

Vostè menja sa?
A casa meva fem una dieta bastant equilibrada encara que podria ser millor.

Temas

Comentarios

Lea También