La Casa Bernat: El xamfrà dels «quatre cantons»

Al bell mig dels estrets carrers de la ciutat medieval, en la cruïlla anomenada «quatre cantons» dels carrers de la Presó, Santa Anna, de les Galanes i ‘Dosset’ (antic nom del tram del carrer cap a la plaça de Catalunya), l’arquitecte Joan Llevat Casanovas projecta l’any 1931 una casa per Josep Bernat Sans. Unint una casa existent i el solar de la cantonada basteix un edifici de planta baixa destinada al comerç i tres plantes superiors per habitatges.

La formació d’un xamfrà per a la millora de la circulació del carrer es converteix en una oportunitat per dotar de personalitat i una perllongada perspectiva visual a la casa pel vianant de fora vila que arriba al centre representatiu de la ciutat, la plaça del Mercadal. Un xamfrà innovador per la seva dimensió i llenguatge formal que singularitza l’enclavament de l’edifici en el lloc.

Els dibuixos de les baranes de ferro i el fris estucat superior manifesten la grafia i disseny de l’art déco

L’arquitecte Joan Llevat, fill petit del reusenc Isidre Llevat Espart, va néixer a Reus l’any 1896. El seu pare va començar l’any 1885 la ‘Fàbrica Llevat’ a la carretera de Castellvell (de la qual sols resta en peu la xemeneia), després d’un període de formació a la regió francesa de Limoges, iniciant una nissaga de tres generacions de fabricants de ceràmica de gran qualitat. Joan Llevat obté el títol d’arquitecte el 23 de juny del 1921 a l’escola d’arquitectura Barcelona, ciutat on va conèixer Gaudí, de qui seria admirador i divulgador en diverses xerrades a Reus. La seva obra és reduïda i poc coneguda, pel fet de viure el període de la Guerra Civil i va morir el dia 27 de novembre de 1943 als 47 anys, arran d’un accident en supervisar les obres de reforma del Castell de la Selva del Camp. 

L’inici professional de Llevat coincideix amb el període noucentista, adoptant elements del classicisme en la recerca de la proporció arquitectònica i una vessant humanista a través de l’art, la cultura i la higiene. Llevat va participar en projectes d’urbanització i portada de l’aigua corrent a diferents pobles de la nostra comarca i en els projectes de les Fonts Picants de les viles d’Amer i d’Osor.

CASA BERNAT

• Autor: Joan Llevat Casanovas  (Reus 1892, Barcelona 1943). Arquitecte municipal de Mont-roig i la Selva del Camp. Arquitecte de ‘La Caixa’ per a la província de Tarragona. Membre de diferents Juntes del Centre de Lectura de Reus. Autor d’altres obres a Reus: plaça de la Llibertat, 14; c/ Galió, 2; c/ Ample, 48-52.
• Ubicació: C/ de les Galanes 15; c/ de la Presó 
• Any de construcció. 1932
• L’anècdota. Passejant per Reus es pot descobrir la petjada de l’arquitecte Joan Llevat amb el seu nom esculpit en elegant grafia a la façana d’edificis que ell va construir, fent ús de la potestat que els arquitectes tenen per signar les seves obres. Intenteu trobar-los. Un interrogant a resoldre: l’elegant relleu déco sobre la porta d’entrada a la casa són pans apilats suggerint el ‘Horno del Camarero’ que Andreu de Bofarull i Brocà assenyala en aquest indret al croquis aproximat de Reus del segle XV, en el seu llibre ‘Anales históricos de Reus’?

El Noucentisme estretament vinculat amb la Mancomunitat de Catalunya va impulsar l’obertura del país a les tendències culturals d’arreu d’Europa, d’on arriba un moviment de disseny anomenat art déco nascut després de l’Exposició universal de 1900 de París i format per un grup d’artistes d’avantguarda en les arts decoratives, l’arquitectura, el disseny, les arts visuals, el gravat i la cinematografia.

A la Catalunya dels anys 20, les revista D’ací i d’allà i Arquitectura i Urbanisme (publicada per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya), van ser mitjà de difusió de la modernitat en la moda, el disseny i l’arquitectura d’Europa als cercles elitistes i elegants de Barcelona, que un home culte com Llevat coneixia. En aquest context s’entenen molts detalls de la façana de la casa Bernat, en una simbiosi entre elements clàssics i l’elegant disseny amb duresa de línies i solidesa de formes de l’art déco.

A la Catalunya dels anys trenta, les revistes ‘D’ací i d’allà’ i ‘Arquitectura i Urbanisme’ van ser un mitjà de difusió de la modernitat en la moda, el disseny i l’arquitectura d’Europa

L’escala central d’accés als habitatges articula una distribució funcional dels seus habitatges. El balcó del primer pis al llarg de les dues façanes té un recrescut amb una elegant mènsula al xamfrà, on se situa una balconera clàssica amb muntants i frontó sobre quatre mènsules. Les sortides a aquest balcó des de les estances laterals estan envoltades per arcs de mig punt sobresortint de l’estuc de la façana que els donen una dimensió rellevant.

Les finestres i balcons dels habitatges superiors estan emmarcades amb llindes i brancals recrescuts de línies geomètriques molt depurades. La seqüència ascendent de la balconera clàssica de la planta primera sobrepassant l’alçada de la planta, l’escut circular de les quatre barres catalanes amb la rosa de Reus i el cos superior sobre el coronament de l’edifici realcen el xamfrà.

El relleu esculpit sobre la porta d’entrada, la mènsula central de la balconada de la planta primera, els dibuixos geomètrics de les baranes de ferro (amb trapezoides, ziga-zagues i geometrització de formes déco que van fer fortuna en molts balcons d’edificis coetanis de la ciutat) i el delicat fris estucat superior amb dibuixos geomètrics, manifesten una grafia i un disseny amb influències del constructivisme, cubisme, futurisme i d’un art nouveau evolucionat.

En un article de la revista del Centre de Lectura de l’any 1925, Joan Llevat fa esment al llibre Vers une architecture acabat de publicar pel reconegut arquitecte Le Corbusier i que forma part de la seva biblioteca. Parla de la nova arquitectura, (expressió introduïda en el seu discurs arquitectònic pels arquitectes racionalistes del Gatpac a Catalunya) amb aquests termes: «La nova arquitectura deu basar-se en la realitat dels temps en què vivim, allunyant-nos de les formes clàssiques, arquitectura morta, renunciant per complet a llurs despulles... Així es troba bell un paquebot, la solució de gran simplicitat del qual es basa tan sols en el càlcul i la mecànica, fent la sensació de temeritat disciplinada, d’harmonia i força». 

La casa Bernat és un exponent de la modernitat al primer terç del segle XX a la ciutat de Reus. Amb reduïdes dimensions i discreta presència demana una atenta mirada a les seves formes i acurat disseny, per copsar l’harmonia i força que tramet la seva arquitectura. Una presència que no deixa indiferent i albira el pas de la «ciutat modernista» a la «ciutat de la nova arquitectura», amb nombrosos edificis racionalistes que configuren el seu paisatge urbà, amb el destacat exemple del Mercat Central de Reus.

*Joan Figuerola Mestre (Reus, 1948). Arquitecte per l’ETSAB (1972) Membre del despatx professional FGR arquitectes. Ha estat membre de la Comissió del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i assessor del patrimoni arquitectònic d’institucions públiques i privades. Autor d’edificis per a equipaments públics i de la restauració d’edificis declarats Bé Cultural d’Interès Nacional. Autor de publicacions sobre el patrimoni arquitectònic, ponències de cursos i congressos. Agraïments: Ezequiel Gort Juanpere, Jaume Cristià Llevat i Joan Tous Gomà-Camps.