La Llotja de Reus reviu els seus anys de màxima esplendor

Crònica | Joc de rols. Una trentena d’estudiants de l’IES Baix Camp aprèn què és i com funciona aquest organisme econòmic tot fent una recreació

CRISTINA VALLS

Whatsapp
Alumnes de l’IES Baix Camp tot aprenent el funcionament de la històrica Llotja de Reus, ahir. FOTO: A. MARINÉ

Alumnes de l’IES Baix Camp tot aprenent el funcionament de la històrica Llotja de Reus, ahir. FOTO: A. MARINÉ

La Llotja de Reus va viure, ahir dilluns, en el marc de la dinamització del cicle #DillunsLlotja, una jornada com les d’abans: un dilluns on compradors i productors es troben a la Llotja per argumentar les seves necessitats i fixar els preus dels productes agroalimentaris de la setmana. Els encarregats d’aprendre el seu funcionament, tot recreant la dinàmica històrica, van ser els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) de Màrqueting i Publicitat de l’Institut Baix Camp de Reus –ensenyament dut a terme aquest any per primer cop al centre–. Els estudiants es van disposar en grups de cinc i en quatre taules (de les antigues, de fet, les quals duien encara les etiquetes dels diferents productes). Allà van començar a negociar i fixar les cotitzacions dels preus de referència dels aliments més coneguts: fruits secs (avellana i ametlla), oli, porc, farina de soja i ous. «Creiem que suposa un aprenentatge per als alumnes i posa en valor la tasca de la Llotja», va dir el director de l’INS Baix Camp de Reus, Josep G. Lluís.

Va ser una dinàmica de grup d’allò més amena. Molts joves van interioritzar les claus per poder sortir-se amb la seva i tancar preus que beneficiessin ambdues parts. També van aparèixer, almenys en les primeres situacions, alguns dubtes. «Jo em planto, no baixo ni un cèntim més», es va poder escoltar. En aquest sentit, el rol de moderadores, assumit per la Siham Boutjenouit, l’Aida Martín i la Gabriela Ramos (alumnes del CFGS d’Assistència de Direcció del mateix institut reusenc), va ser d’allò més útil. Elles van ser les responsables d’elaborar el joc de rols. Abans, però, van contextualitzar als assistents amb una presentació endreçada i un breu vídeo sobre el funcionament del mercat i els conceptes de l’oferta i la demanda.

«Érem poques alumnes i la logística de la recerca ha estat molt senzilla. Hem col·laborat amb Isidre Guinjoan i hem tingut a l’abast un llibre històric sobre la Llotja a partir del qual hem buscat informació. Creiem que és una experiència completa, perquè demanem als participants que facin de diferents personatges. Així poden entendre des de diversos punts de vista quin era el procediment de la fixació de preus. Guinjoan ens va aportar situacions com a exemples i, sovint, anècdotes. Això va ajudar», va explicar Siham Boutjenouit, durant una pausa de la recreació. Per la seva banda, la professora de cicles formatius de la família administrativa de l’Institut Baix Camp, Blanca Cabré, va manifestar que els orígens del projecte van sorgir perquè, «en un dels plenaris de la Cambra de Comerç, es va plantejar donar a conèixer al jovent aquest organisme econòmic, perquè el funcionament i la història no eren prou visibles», va indicar Cabré. L’activitat s’emmarca en el programa Innova FP, del Departament d’Educació, en el qual s’estableix una transferència de coneixement entre empresa –la Cambra de Comerç– i l’alumnat.

Una de les qüestions que es va anar recordant durant el matí va ser la modernització, la qual en part, ha estat la que ha provocat aquest oblit, per dir-ho d’alguna manera. «Els preus de la Llotja es van cotitzant de forma telemàtica i amb altres sistemes virtuals i, l’espai de la Llotja ja no té aquest flux de gent ni aquell moviment que el caracteritzava», va afegir Cabré.

El president de la Cambra de Comerç, Jordi Just, va esperonar i felicitar els joves en l’activitat: «La Llotja avui és virtual i volem que altres centres segueixin el vostre exemple. L’activitat us serà molt útil, perquè comprar i vendre és un art que no deixem de practicar». El regidor d’Ocupació i Empresa, Carles Prats, va descriure els conceptes comprar i vendre com a «valors útils» per a la vida, «per entendre la ciutadania i el món agroalimentari».

Temas

Comentarios

Lea También