La fàbrica de vidre i la visitade Franco a Reus de l´any 1942

La fàbrica de vidre de Reus és una indústria desconeguda per les noves generacions, igual com passa, per l’edat, amb els qui no recorden l’estació vella que va ser la ‘joia de la corona’ de la plaça dels Màrtirs, ara de la Llibertat. L’esmentada fàbrica, per situar-nos una mica, estava exactament davant del col·legi Prat de la Riba. Era una continuació de l’emblemàtica Casa Cochs i seguint la vorera en direcció al passeig de Sunyer hi havia la fàbrica de vidre. A l’estiu, tot prenent la fresca a la nit, es podia veure des del carrer (per les finestres enreixades) com els operaris bufaven el vidre patint la calor dels forns. D’aquí ve allò de ‘bufar i fer ampolles’.

Era propietat de la vídua de Juan Sugrañes i un incendi va acabar amb les instal·lacions, de les quals només va quedar un solar, el 8 de juny de 1944. A l’extinció del foc van participar els bombers, l’Agrupació de Muntanya de la Guarnició de Reus i la Guàrdia Civil. Ignoro la propietat del solar, però el vaig conèixer quan la Barniciola Reusense S.A., de la família Pellicer, després del sinistre el va destinar al seu comerç de pintures. Dins del solar van aprofitar tot un seguit de parets d’obra per dipositar la pols de diferents colorants per a les barreges.

El solar ocupava dues illes. Al centre hi havia una construcció que servia de botiga, per a la venda a l’engròs i al detall, amb dependents molt amables i servicials. Així va durar molts de temps, fins que ja es van establir a la botiga de l’avinguda de Prat de la Riba, davant de l’església de Sant Joan. El solar va donar pas a noves construccions, com van ser els magatzems de l’Enric López, exportador de fruits secs. Més endavant, es van aixecar nous edificis de llars i botigues configurant el gran sector que tots coneixem.

La visita de Franco

Era un 30 de gener del 1942 quan es va anunciar la visita de Franco a Reus. Tot van ser grans preparatius per a la rebuda. L’Ajuntament, els militars, els homes de blau amb la boina vermella... Tots plegats van començar a organitzar-se amb el poble atent. Les fotografies de la plaça dels Quarters donen testimoni de la rebuda. Entre els fotògrafs hi havia l’Antonio Martra. Gràcies a les seves fotos i pel·lícules, ara dipositades al Centre de la Imatge de Reus, es poden recordar aquelles escenes. La plaça es va quedar petita per la quantitat de tropes, jerarquies, ‘agraïts’ i el gran públic que s’hi va aplegar. Ho recordo perquè jo tenia 5 anys i era al terrat de la Industrial Algodonera SA, immoble situat el xamfrà del carrer Alegre.

Un del programes editats mostren tot el moviment, il·lustrat amb moltes fotografies i també una llista dels obsequis de les diferents firmes. Una de los fotos en fa un recull. L’esmentada fàbrica de vidre estava especialitzada en fabricar objectes industrials i, entre altres, de regal, com gerros, copes, i també uns peixos de colors per ornamentar mobiliari. Avui en dia encara podem veure –de tant en tant– al mercat dels brocanters del passeig de Prim peces molt semblants.

Així, mentre preparaven els regals, s’adonaren que un dels peixos tenia una tara força destacable i que no el podien entregar al general Franco. A corre-cuita van haver de fabricar-ne un altre. L’artesà Antoni Fuster Bergadà, vidrier d’ofici, fou qui va solucionar la papereta per fer l’obsequi. El peix en qüestió (el tarat) es va quedar a Reus i se’l va quedar en propietat el mateix vidrier. Avui reposa damunt d’una calaixera d’un poble entre Reus i Tarragona.

A l’acte, hi van estar representats tots el sindicats de la ciutat. Una cosa a destacar va ser que la Cambra de la Propietat Urbana de Reus va fer entrega al Caudillo d’un llibre editat pel doctor Josep Maria Guix Sugrañes, on hi havia registrats els danys produïts a la població com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola.