«La fotografia és una passió i també un treball»

El fotògraf israelià Maoz Eliakim (Tel Aviv, 1977), establert a Reus, ha estat un dels professionals que ha participat en el cicle ‘Els dimarts al CIMIR’, per explicar la seva experiència professional i personal.

La seva passió per la fotografia és innata?
Tot i que no vinc d’una família de fotògrafs, amb 17 anys ja vaig tenir la meva primera càmera. Sempre m’ha agradat el món de la imatge. A poc a poc vaig veure que em podia guanyar la vida amb la fotografia, que per a mi és una passió però mai oblido que també és un treball. Això fa que pensi com a emprenedor i que hi hagi treballs que mai acceptaré perquè no són rendibles.

És difícil trobar l’equilibri entre la passió i la rendibilitat?
Al principi és difícil, perquè no tens experiència i cerques treballs per ampliar el currículum. Quan vaig començar vaig acceptar projectes amb pressupostos més baixos, però mai he fet un treball de franc perquè qualsevol feina es mereix estar remunerada.

Suma anys de trajectòria en camps diversos com el turisme, la gastronomia, vins... Hi ha alguna temàtica que l’apassioni més?
La veritat és que no. Em sento afortunat de poder treballar en diferents camps, sempre ho comparo amb una persona que va a l’oficina i sempre fa la mateixa feina. En el meu cas tinc l’oportunitat de canviar. En el sector de la fotografia comercial hi ha professionals que s’especialitzen en un camp, però en el meu cas sempre he rebutjat fer-ho per tenir l’oportunitat d’afrontar reptes nous en diferents sectors.

Com afronta cada repte?
El repte comença amb la primera reunió amb el client, és a dir, des d’aprovar el pressupost fins a concretar el treball. Un cop que això queda definit, el que fem conjuntament és un briefing amb el client en l’àmbit creatiu, per saber les seves expectatives, quin és l’objectiu i el target de la campanya o el públic al qual es dirigirà. A partir d’aquí es fan diverses propostes i s’acorda el projecte final.

Ser autodidacta li ha suposat algun impediment professional?
L’experiència està dividida en dos camps, per un costat el tècnic i el creatiu, i per altre la manera de treballar amb els clients. Els fotògrafs també som emprenedors i hem de saber vendre el que fem, és un procés que ningú et pot ensenyar i que has d’aprendre. Ser autodidacta em permet seguir aprenent cada dia.

La primera càmera
Maoz Eliakim recorda que la seva primera càmera «va ser una Minolta molt antiga, que la va heretar el meu pare del seu pare, és a dir, pertanyia al meu avi».

La fotografia i viatjar és a vegades un tot en un.
Al principi de la meva carrera vaig estar un any viatjant per explorar altres cultures i llocs del món. Va ser una de les experiències que més ha marcat la meva trajectòria professional.

On viatja sempre porta una càmera?
Abans sí, però ara la deixo bastant a casa. M’agrada gaudir de cada moment i no estar sempre buscant una fotografia. Moltes vegades és important viure el moment i gravar la imatge a la ment, i no a la càmera.

Li agrada que li facin fotos?
Si surt l’oportunitat, no tinc cap problema.

Hi ha persones que encara són reticents a fer-se fotografies.
Hi ha persones que són molt crítiques amb elles mateixes. Hi ha aspectes que cadascun veu en si mateix i que solament veu ell, i que no veuen altres persones. La clau és tranquil·litzar la persona que està al davant de la càmera i que la càmera sigui un objecte invisible. Això només s’aconsegueix a través de la comunicació. No hi ha cap altre secret.