'La gent ha d'estar còmoda, no seguir la moda a cegues'

- Acaba d’obrir fa poc una botiga de roba a Reus. Què en pot dir, de l’experiència?

- Fa uns tres mesos que vaig obrir la botiga Breakfast Pink, al carrer Major. Està sent força difícil. Costa arrencar. El nucli de la ciutat s’està buidant de botigues i la gent no passeja gaire. T’han de conèixer, han de veure el producte que vols vendre... Aquest gener va anar molt bé, però. Suposo que hi ha moltes botigues que tanquen, perquè la mateixa gent busca productes diferents. Al cap i a la fi, camines pel carrer i veus que tothom es vesteix de la mateixa manera.

- La gent és poruga a l’hora d’entrar a botigues noves i tafanejar?

- El primer mes va entrar molta gent perquè volien veure què hi havia. Ara, en canvi, entren segons el que veuen a l’aparador. El canvio setmanalment. Ara he col·locat jaquetes i la setmana passada eren vestits. Els faig cridaners.

- Per què Breakfast Pink?

- Vaig començar amb un bloc de moda (www.breakfastpinkmoda.com) i per buscar el nom del bloc m’havia agradat la pel·lícula Desayuno con diamantes. A més, feia poc que havia viatjat cap a Austràlia, on hi havia aquells diamants de color rosa. Em van agradar molt i vaig fer una mena de fusió: Breakfast and pink diamonds. El nom, però, era molt llarg i vaig escurçar-lo. Va quedar així.

- Havia tingut experiència prèvia al camp de la moda?

- Bé, jo havia estudiat empresarials en realitat. Res a veure amb el que he acabat fent. La moda sempre m’havia agradat. Per això, vaig decidir realitzar un curs d’estilisme a Barcelona i vaig començar a fer el bloc. A partir de fer publicacions en aquest sobre els millors consells i les combinacions de roba i complements, vaig començar a estudiar Assessoria d’Imatge a Las Palmas. Bàsicament, vaig aprendre que la persona ha d’estar còmoda, no sempre ha de seguir la moda i les tendències a cegues, perquè no a tothom afavoreixen. Hi ha les ‘fashionistes’, que s’ho posen tot..., però cadascú ha de seguir una mica el seu estil i triar la roba en funció del seu cos.

-Quan sorgeix el desig de voler obrir una botiga física?

- Necessitava començar en el món de la moda, tot i que era conscient que és un entorn competitiu. Així doncs, vaig decidir crear una botiga online. El tema digital és molt més difícil, però has de posicionar la teva web i has d’esperar que la gent tingui confiança i et compri peces de roba. Vaig adonar-me que al lloc on vivim encara estem molt acostumats a emprovar-nos i tocar la roba. Tenim un altre pensament.

- Llavors decideix obrir la botiga física...

- Exacte. Un dia passejant per Reus vaig veure un local del carrer Major buit i m’ho vaig plantejar. No ho tenia planejat, va sorgir. Ara, vaig complementant el que faig a la botiga digital amb la física. Així la marca és més visible. L’any passat, em vaig atrevir a dissenyar la meva pròpia línia d’armilles i il·lustracions de samarretes. El que més elaboro són reproduccions de sabates de taló. A més, tinc la màquina d’estampar a casa meva. Això dóna exclusivitat.