La plaça de la Quartera de Falset en el camí de Reus a l'Ebre

L’infant Pere d’Aragó comte de les muntanyes de Prades i fill de Jaume II el Just i Blanca de Nàpols va ser un dels personatges més influents a la Catalunya del segle XIV. La seva residència al castell de Falset va permetre un millor control dels nous territoris conquerits i donar prestigi a la població. Falset experimenta al segle XIV una rellevant expansió urbana entre els carrers de Baix i de Dalt a llevant del nucli inicial a prop del castell. S’amplien els murs defensius amb una vall de protecció situada a l’actual carrer dels Arcs, fent passar el camí de Reus a les terres de l’Ebre en paral·lel a la muralla en aquest indret, entre els portals de Ferrers i de la Font Vella.

Al quedar petita la plaça Vella, l’espai representatiu de la població inicial, s’urbanitza un nou espai amb unes dimensions adequades a la dinàmica mercantil del moment i representatiu del progrés de la vila. L’any 1392 s’esmenta el nom de la plaça de la Quartera i es parla del «vall dels Arcs». L’emplaçament de la nova plaça ve determinat pels dos fronts confrontats sensiblement esbiaixats dels carrers de Baix i de Dalt d’accés al nucli inicial i les dues façanes allargades en paral·lel a la muralla seguint la direcció del carrer dels Arcs. 

La plaça pren el nom de la Quartera, una peça tallada de pedra situada al costat de l’entrada de la casa de la Vila que servia com a mesura de gra. El nom de «quartera» prové del llatí «quarterum», mesura de capacitat de gran acceptació a Catalunya des del segle XIV. L’escriptor de Falset Josep M. Llebaria Rabascall escriu en la seva obra més iportant «La Història de la Vila de Falset. Des dels temps geològics fins a l’edat contemporània»: A Falset és tradicional l’ús de la quartera, i tot fa creure que el nom de la nostra principal plaça prové de que allí s’hi celebraven els mercats i era el centre de mesuració dels productes de la terra.

La major part dels edificis que envolten la plaça es construeixen al llarg dels segles XVI i XVII amb un generós espai porticat per acollir activitats col·lectives i protegir l’espai de mercat. Es manté l’arquitectura vernacle amb edificis de planta baixa destinada al comerç amb porxada d’arcs de mig punt o rebaixats i dues o tres plantes superiors destinades a habitatges amb la façana de balcons. Alguns trams del porticat de ponent tocant la vila inicial semblen més antics i conserven traces medievals als arcs de carreus escairats coberts amb volta d’aresta. Les dues cases porticades del front sud de la plaça s’enderroquen a la meitat del segle XX i al seu lloc s’ha construït un nou edifici lluny de les proporcions i el llenguatge de l’arquitectura tradicional. 

Els pòrtics dels quatre costats envaeixen l’espai de la plaça sobrepassant l’alineació dels carrers d’accés i permeten la visió frontal de l’interior dels porxos quan s’arriba a la plaça des de les travessies dels carrers Font del Forn, de Baix i carrer del Pla de la Quartera. Encara es conserven alguns pilons de pedra de protecció del gir dels carruatges de tracció animal a les cantonades de les estretes entrades a la plaça. 
El carrer del Pla de la Quartera sortint pel nord es redueix sensiblement en el lloc on els porxos continuen per aquest carrer més enllà de la plaça fins al Palau dels comptes d’Azara tocant al carrer de Dalt. La considerable llargada de setanta-cinc metres de la plaça queda realçada per la prolongació del porticat de llevant en aquest indret. Per mantenir el mínim pas del carrer, el darrer edifici ja fora de la plaça té un estret porticat de tres trams d’una gran alçada per acollir una planta entresòl interior. L’ostentació de la porxada amb pilastres i arcs de mig punt de carreus esculpits d’aquets edifici contrasta amb l’austera composició dels balcons de les dues plantes superiors seguint l’ordre clàssic dels edificis de les places vuitcentistes. 

L’any 1880 l’Ajuntament va portar a terme la remodelació de la plaça amb un paviment nou, bancs de pedra, arbrat i fanals donant la imatge de passeig modern a l’antiga configuració d’un ampli espai lliure destinat a mercat. La topografia de l’espai exigeix una seqüència d’escales a l’interior dels porxos per salvar el desnivell de la plaça i adaptar-se a les entrades a les cases.

Els diferents nivells i alçades de cada pòrtic doblant els pilars a les mitgeres assenyalen la seqüència constructiva diferenciada en el temps de cada casa. El paviment de la plaça ascendent cap al nord configura un podi pla amb escales presidit pel fanal de quatre braços recuperat de la reforma del segle XIX.

L’Ajuntament presideix el front més elevat ocupant el palau dels comtes de Prades emparentats amb els ducs de Medinaceli. És un edifici renaixentista d’inicis del segle XVII de planta baixa, entresòl i planta noble de carreus encoixinats i una planta superior amb una galeria de petites finestres. La planta baixa porxada amb tres arcs de mig punt emmarcats per quatre pilastres allotja la porta dovellada d’entrada a l’edifici, dues obertures laterals sota sengles finestres de l’entresòl i una reproducció de la «quartera». Sobre l’espai porticat un fris i una balconada recorre tota la façana amb tres obertures emmarcades amb marcs i frontons. L’elegant façana renaixentista del palau de Medinacelli identifica la plaça de la Quartera amb el temps que l’infant Pere va donar rellevància social a la vila de Falset.