Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Les mirades de Lourenço

El pintor barceloní, Didier Lourenço, exposa a la galeria d´art Anquin´s de Reus i parla sobre com els creadors han de perdre els neguits per poder trencar motlles

Cristina Valls

Whatsapp
Lourenço, a la galeria Anquin´s de Reus. FOTO: ALBA MARINÉ

Lourenço, a la galeria Anquin´s de Reus. FOTO: ALBA MARINÉ

Per què les dones? «Aquesta és una de les preguntes més recurrents sobre el meu art. Per què ocupen la majoria de les meves obres crea curiositat. La realitat és que m’interessa més que no pas el personatge masculí. I és que elles insinuen molt més i les seves mirades sempre captiven», això és el que explica sobre el seu art el barceloní Didier Lourenço (Premià de Mar, 1968). Es podria afirmar que les fèmines són el seu element nuclear, però no l’únic. De fet, la seva obra més recent s’anomena ‘Mirades’, la qual estarà oberta al públic de la capital del Baix Camp fins al dia 6 de maig a la galeria d’art Anquin’s de Reus. «Arriba un moment en què evoluciones amb un mateix element –les mirades i les figures femenines– i acaben esdevenint tota una icona de la teva obra. És la teva manera d’explicar quelcom», continua. De fet, les anomenades ‘cares de Brooklyn’, aquests rostres de colors que s’associen a una sèrie que ell va dur a terme a la mateixa ciutat novaiorquesa, han arribat a esdevenir per a ell una mena de «paleta organitzada on puc descobrir, investigar i buscar noves sensacions. Això em diu molt». I és que, com corrobora, a vegades és «bo sortir de l’estudi, viatjar i veure món. Brooklyn té una energia diferent i la ciutat, plena de colors, em va fer sorgir aquestes cares». No obstant això, a les seves creacions també apareixen homes que es mostren en plans secundaris, com «també ho fan gats, els quals esdevenen símbols que s’associen a l’home. L’animal és gelós i sempre va buscant la companyia, és a dir, la presència masculina sempre esdevé més contundent. En el cas de l’obra Les tres muses , és un joc de composicions on les dones i els homes es barregen en un espai molt reduït», explica.

A les exposicions com la que hi ha ara a la galeria també es pot trobar una sèrie de ciutadans caminant que van pel carrer, «en la qual també es mostren aquells patrons d’invisibilitat que hi ha a la societat».

Artistes i productes

Segons Lourenço, la por estesa de l’artista d’esdevenir un producte i la pressió d’explicar sempre quelcom nou s’ha de pair. «Jo sempre intento estar viu i mantenir-me creatiu, explicar assumptes nous... I val a dir que, si no estàs del tot inspirat, s’acaba notant. L’espectador no només ha de veure pintura, s’han d’argumentar i criticar mitjançant la teva disciplina», diu la seva el pintor, qui enraona una fórmula sobre com no defallir mai en l’art: «S’ha de perdre la por a l’error, perquè molts cops d’una incorrecció pot sortir-ne una idea, el cas és que l’has de saber veure i per equivocar-te has d’estar a l’estudi. Si estàs a la platja, no te n’adonaràs. El que s’ha de fer és provocar-se un mateix, perquè allò que vulguis que passi ho faci en realitat», valora. Durant l’acte de presentació de ‘Mirades’, Lourenço també va exposar la seva obra Coia, la qual es va presentar en etiqueta i caixa serigrafiada amb col·laboració amb el Celler del Priorat Clos Galena, presentat també a Nova York.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También