Reus Reus, en 10 edificis del segle XX

L’escola Prat de la Riba de Reus, de Pere Caselles i Tarrats

Anton Pàmies Martorell va néixer a Reus el 1951 i va obtenir el títol d’arquitecte a l’ETSAB el 1974. Va ser President de la Demarcació a Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, director de l’Escola d’Arquitectura de la Salle a Tarragona (URL) i actualment es professor a l’Escola de la Salle de Barcelona (URL). 

Anton Pàmies Martorell

Whatsapp
Vista del joc de teulades damunt l’entrada principal. FOTO: Carles Fargas

Vista del joc de teulades damunt l’entrada principal. FOTO: Carles Fargas

Les conegudes escoles Prat de la Riba de Reus (abans amb noms com ‘Camí de l’Aleixar’, ‘Calvo Sotelo’ i ‘José Antonio’ fins a l’any 1981), responen a un acurat projecte d’en Pere Caselles i Tarrats, datat el 1911. Es localitzen a l’avinguda de Prat de la Riba 36, fent cantonada amb el passeig de Sunyer, essent el primer edifici escolar construït per la municipalitat amb l’ajut estatal.

Presenta una planta baixa en forma d’hac, restant reculada respecte als tres carrers, deixant un pati de jocs arbrat al costat sud. Es varen inaugurar el dia 10 de juny de 1917, essent contractista en Pau Bartolí. El seu cost va ser d’unes 120.000 pessetes, rebent una subvenció estatal de 25.000 pessetes, la qual cosa justifica que puguem descobrir alguna simbologia espanyola en la seva ornamentació escultural, al costat d’una més catalana, pròpia de la Mancomunitat, i d’una més local, com és la multitud de roses de Reus que hi veiem esculpides

. Tanmateix, ens consta que durant la República, bona part dels símbols monàrquics van ser destruïts. Realment, com en el cas de la seva Estació Enològica, es tracta d’un dels millors exemples del Modernisme local pel que fa a edificis públics, tot i ser construït ja en ple període de la Mancomunitat de Catalunya, quan el Noucentisme s’imposava.

L’accés principal es produeix per l’avinguda de Prat de la Riba i està doblat, igual que ho estan bona part de les dependències interiors i de les sortides al pati; això responia al costum de l’època de separar els nens de les nenes, que es va mantenir fins al 1964, quan es van enrunar les tanques que els separaven. L’edifici sempre ha mantingut l’ús escolar; tanmateix, al llarg dels anys s’hi han fet algunes reformes per adequar-se a les necessitats i a la normativa de centres docents. Atesa la manca d’espai i, per sort, sense alterar el perímetre edificat, es van disposar dues escales en el lloc dels magatzems del transsepte, per accedir a un altell sota coberta on actualment hi ha part de l’administració. També es van suprimir graons, disposant rampes per l’accés amb cadires de rodes al pati de jocs.

Detall del coronament de l’entrada principal. fotos: Carles Fargas 

Les façanes de les aules gaudeixen de grans finestrals que permeten una bona il·luminació i una ventilació creuada; en canvi, tots els testers són cecs. Aprofitant aquesta circumstància es disposen uns falsos finestrals com a suport d’uns mosaics de rajola de València blanca amb dibuixos i textos esmaltats en blau, obra d’en Francesc Labarta (1883-1963), un reconegut artista barceloní que col·laborava habitualment amb en Lluís Domènech i Montaner i que, precisament, Caselles devia conèixer quan treballaven junts a l’Institut Pere Mata; als dos testers de l’ala més llarga, els mosaics s’utilitzen per a pintar-hi uns motius religiosos del nou testament sobre la infància i la vida de Jesús, en relació als nens i a l’educació. Si aquests s’observen amb detall, podem descobrir com signa amb una L dins d’una ma oberta; curiosament, tots els textos són en castellà. Al centre de cada façana testera, destaca un cercle emmarcat, un escut amb la Rosa de Reus i unes fulles disposades radialment; aquest motiu apareix en diferents llocs, esculpit en pedra sorrenca.

En relació a l’estructura, sobretot destaca la de les cobertes, a base d’uns arcs de fàbrica de maó que suporten les bigues, atirantats per uns perfils horitzontals de ferro que a la vegada suporten unes voltes de maó, molt rebaixades i enguixades, que actuen de fals sostre de les aules. Les magnífiques fotos d’en Carles Fargas, en donen el millor testimoni gràfic.

Sota coberta damunt l’entrada principal. fotos: Carles Fargas

Les teulades són a dues aigües i presenten un fort pendent, exceptuant el terrat del transsepte on s’hi situen els serveis. Combinant amb les teules comunes, n’hi ha de ceràmica vidriada de dos colors, fent uns dibuixos geomètrics similars als d’algunes teulades de l’Institut Pere Mata on, cal recordar-ho, Caselles havia col·laborat, també, en la direcció d’obres. Cal remarcar la composició de totes les façanes; damunt d’un sòcol de pedra concertada s’hi recolzen els murs de fàbrica d’obra deixada vista. Les obertures es disposen simètricament i tenen uns escopidors de totxo aplantillat col·locat a sardinell, igual que les llindes. També cal fer esment de la profusió de motius escultòrics, fets en pedra sorrenca: escuts, claus d’arc, etc.

Per últim, donem algunes curiositats més: l’escola disposa d’una important cisterna soterrada, actualment buida, per a la reserva d’aigua en cas d’escassetat. Tot i ja ser centenari, encara es conserva en bon estat el mosaic hidràulic del paviment interior, de la coneguda casa Escofet. La tanca perimetral, tot i haver-se reformat força, manté en el tram de l’entrada el seu disseny original, molt propi d’en Caselles. Durant la guerra es va construir un refugi que s’iniciava en un dels patis de joc i que s’endinsava sota el proper passeig de Sunyer, en direcció a l’estació. L’any 2018, amb motiu de celebrar l’Any Caselles, es va inaugurar la il·luminació monumental, fent reeixir encara més totes les nits aquesta gran obra.

Mosaics ceràmics pintats. fotos: Carles Fargas

Aquestes escoles públiques, alhora que les que duen el nom de Pompeu Fabra al carrer de Sardà, del 1927, no han canviat mai d’ús; s’ha mantingut i adaptat l’escolar i són nombroses les generacions de reusencs i reusenques que hi han passat, guardant-ne un gran record, tant de les aules com de molts dels seus professors. Si voleu conèixer millor la història del centre podeu consultar el llibre d’un dels seus darrers directors, l’Isidoro Fernández, titulat: El CEIP Prat de la Riba, memòria cronològica, 1917-2004. A més de la petita escola Rubió i Ors de Reus, Caselles va construir la de Constantí (1920-1927) i el 1910 va projectar la de Riudoms, no construïda.

Temas

Comentarios

Lea También