L’església de Sant Joan de Reus es podrà visitar virtualment

L’església de Sant Joan es podrà veure de manera virtual a internet, mitjançant el Google Tour Virtual. Així ho ha confirmat al Diari el mossèn de l’església, Pere Dalmau, el qual assegura que ja s’han fet les fotos i treballs pertinents. Quan estigui llest, ho posaran «a disposició de la gent». D’aquesta manera, Sant Joan serà la primera església de la ciutat que tindrà una ruta virtual. Dalmau defensa que «és una oportunitat perquè la gent redescobreixi l’església». 

Precisament per explicar com hauria pogut ser Sant Joan si s’hagués desenvolupat el projecte redactat per l’arquitecte Pere Caselles, s’ha col·locat un mural que ha de permetre «conèixer la riquesa exterior de l’edifici, que està inacabat», explica Dalmau, que considera que hauria pogut ser una de les obres de referència de l’arquitecte. 

Aquest 2018 se celebra l’any Caselles a la ciutat de Reus. El seu comissari, el també arquitecte Anton Pàmies, explica que l’església de Sant Joan «havia de tenir una torre de 37 metres d’alçada», un tret distintiu que hauria copat bona part de l’interès visual del carrer Prat de la Riba. 
Pàmies reconeix que, estilísticament, el temple, d’estil neogòtic, no aporta «massa coses més» perquè es tractava d‘un estil «ja superat» tot i que admet que Caselles «s’hi va dedicar molt». 

Una església per ponent
Tant la visita virtual com el mural permeten fer una revisió de l’església de Sant Joan. Un temple que havia de donar cobertura a la zona de ponent de la ciutat. La primera pedra es va col·locar el 1911 i l’església es va inaugurar el 1932, tot i que no estava enllestida per falta de diners, de la mà l’arquebisbe de Tarragona Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. 

A partir d’aleshores es va ampliar, entre d’altres amb un altar, a partir de donatius. De fet, Jocund Bonet Mercadé, rector de l’època, va permetre que a les capelles laterals s’hi enterressin els morts, el que havia d’ajudar a finançar les obres.  

La Guerra Civil espanyola va acabar definitivament amb el projecte. Els piquets revolucionaris van destruir la imatge de Sant Joan de Modest Gené i també les vidrieres. De fet, tant l’arquitecte Caselles com Jocund Bonet Mercadé van ser assassinats el 1936. 

El temple es va convertir en un taller del gremi de fusters de la ciutat fins que, amb la dictadura franquista, es va tornar a obrir al culte. 

Des de la parròquia, explica Dalmau, també tenen la intenció d’instal·lar un altre mural a l’altra banda de Sant Joan, amb la idea que sigui «un passatge bíblic que cada any pugui anar variant i que es vegi des del carrer».