Marga Ninou, guionista: 'Hem fet un retrat humà i personal de Guillem d’Efak'

‘Guillem d’Efak. L’ànima negra de l’illa’. Es va donar a conèixer als anys seixanta com ‘el negre que cantava en català’. Avui es projecta el film al Teatre Bartrina (19 hores)

09 noviembre 2017 08:04 | Actualizado a 04 diciembre 2017 20:23
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Com resumiria la figura de Guillem d’Efak?
En Guillem va ser un poeta i cantant mallorquí d’origen guineà. Era una persona molt culta (tot i els seus orígens humils), intel·ligent, ocurrent, divertida, amb una sensibilitat excepcional i tremendament vital... Una persona que a molts de nosaltres ens hauria encantat conèixer.

És prou recordat Guillem d’Efak després de més de dues dècades de la seva mort?
A Catalunya els qui el recorden són els qui el van conèixer com a cantant per la seva participació en la Nova Cançó. Però, malauradament, la majoria d’aquestes persones no en saben res de la seva faceta de poeta, tot i que en Guillem és un poeta excepcional.
A les generacions posteriors, si els sona d’alguna cosa és de sentir-ne alguna cançó en el tocadiscs dels pares o dels avis. De fet, nosaltres el vàrem descobrir a partir d’una col·laboració que vam fer en Tots aquest dois, un l’espectacle d’en Pep Tosar a partir de la vida i l’obra d’en Guillem.
Tot i això, darrerament han aparegut alguns grups musicals que prenen la seva figura i els seus poemes com a punt de referència i d’inspiració.

La seva herència com a poeta, cantant, gestor cultural és el que manté viva la figura humana de Guillem d’Efak?
Probablement tot suma. Les traduccions al català que va fer dels estàndards de jazz, El Dimoni Cucarell, la seva participació en el Grup Rialles de Sabadell, la seva implicació en la difusió de la cultura popular i tradicional, que va alimentar la fantasia de tants infants als encara grisos anys seixanta, les col·laboracions al Cavall Fort, les lletres del disc Viure a Barcelona... I la seva obra poètica. Jo crec que, tot plegat, ja forma part del nostre patrimoni cultura.

Quins aspectes revela el film de la seva vida i que fins ara podien ser desconeguts?
Hem  intentat fer un recorregut per la seva vida amb l’objectiu que, quan acabis de veure el documental, tinguis la sensació que acabes de conèixer una persona de qui, fins aquest moment, no en sabies res i que, a més a més, t’ha semblat molt interessant. Hem procurat fer un retrat molt personal, molt humà. 

Quin paper té la música en el film?
La seva música és present durant tot el documental, la majoria de vegades de forma instrumental... fet que hem pogut aconseguir gràcies a la recerca dins de l’arxiu de la Biblioteca Nacional de Catalunya (Fons Concèntric) que conserven les gravacions originals d’estudi dels seus discos.

Comentarios
Multimedia Diari