Maurice Gene: «En aquest disc parlo de com buscar la felicitat»

El cantant reusenc Maurice Gene torna amb novetats. I és que aquesta nit, a las 20.30h, presenta al Centre d’Art de Cal Massó de Reus el seu LP debut Golden Days, el qual ha publicat en vinil i en CD. També està disponible a diverses plataformes d’streaming. Gene, també conegut per haver estat guitarrista, compositor i cantant en grups com ara Seres, Ryan Dogs, The Hill Street Blues Cats i The Raining Frogs Band, ha apostat pel camí en solitari i amb un estil folk-rock americà dels 70. 

De què parla el seu LP debut ‘Golden Days’?
El disc parla de diversos personatges a les onze cançons que hi ha. N’hi ha un que lluita, un altre abatut, un altre que busca el seu amor... Tots són personatges inspirats en històries personals o d’altres que he viscut d’aprop i, fins i tot, d’alguna sèrie de ficció o còmic. Parlo de temes quotidians, on tothom s’hi pot veure reflectit. En aquest disc parlo sobretot de com buscar la felicitat, i de tenir esperança. La cançó Golden Days és una de les peces que més agrada, perquè  fa una oda a l’amistat i a aquelles aventures que tots hem viscut de joves, però hi ha moltes més. Cry Days, per exemple, fa crítica social.

«Amb els treballs discogràfics no s’ha de tenir pressa. Vaig gaudir de la producció i especialment en l’elaboració dels vinils»

Dóna un pes important al format físic.
Com sempre dic, un disc representa un tot. Totes les cançons estan relacionades entre sí, estan unides. El format físic garanteix aquesta visió de conjunt, molt allunyada al fet d’afegir-la a una llista de reproducció virtual, tot i que la teva música ha d’estar present en tots els formats. El vinil et fa gaudir del so d’una manera diferent, és tot analògic. Vam fer una tirada de 300 vinils, de fet.

«Cal esmentar que el segell del disc és de Reus. Es tracta de Big Tortuga Records, amb Lluci Rostra al capdavant»

‘Golden Days’ ha sortit quan estava previst?
Tenia data per sortir l’any passat, però per motius personals es va haver d’ajornar. M’ho vaig prendre amb calma. Al cap i a la fi, amb els treballs discogràfics no s’ha de tenir pressa. Vaig aprofitar el temps guanyat per treballar millor la producció i assaborir-la, especialment en l’elaboració dels vinils. De fet, n’estic molt orgullós, he viscut totes i cadascuna de les etapes. Aquest disc ha estat gravat i produït al meu estudi i està apadrinat i masteritzat per Scott Hull, de l’estudi de Masterdisk, tot un referent a Nova York. De fet, em va fer un vídeo, per tal de fer-me partícep en el procés. Això em va emocionar molt. 

Al disc, però, també ha implicat col·laboradors locals, oi? 
És clar. No ens n’adonem, però no cal marxar lluny per fer gaudir de bones col·laboracions. S’ha de saber on buscar i especialment, triar la qualitat. En aquesta línia, cal esmentar que el segell del disc és de Reus: Big Tortuga Records. De fet, el meu LP serà el primer número d’aquest i, darrere tota aquesta feina, hi ha el company Lluci Rostra, qui ha apostat sempre per la música i el format físic amb la seva botiga H-Records, al carrer Santa Anna de Reus. D’altra banda, també hi ha un nou videoclip, el de la cançó Thorn Gift Box, rodat per la productora tarragonina Vittot PRO. En aquesta cas, també fem una picada d’ullet al nostre entorn local, hi surten localitzacions d’espais emblemàtics de Reus, com el Teatre Fortuny. També cal esmentar que tot i anar en solitari, compto amb la implicació de fins a set companys músics amb molt de talent.

«Aquest disc ha estat apadrinat i masteritzat per Scott Hull, de l’estudi Masterdisck, tot un referent a la ciutat de Nova York»

També va fer videoclip de ‘Golden Days’, peça que va guanyar el premi a la millor banda sonora del Festival de Films de Manila. Això el deu haver ajudat molt. 
Sí, va ser una bona experiència, ja que vaig fer la cançó expressament pel curtmetratge Última sesión, de Roger Bessó, el film va rodar-se hores abans de l’enderroc del Cinema Reus Palace. Les xarxes socials m’han ajudat molt, certament. Sóc enginyer de professió, però sempre he volgut deixar un racó per a la música i no he volgut renúnciar-hi mai.