Noves visites a la Patacada i a la Bòbila Sugranyes

El Museu de Reus vol promoure les visites al refugi antiaeri de la Patacada i a la Bòbila Sugranyes. És per aquest motiu que s’han posat a la venda 320 entrades per visitar aquests dos espais històrics durant el primer semestre de 2020. En total, s’han programat 16 visites guiades entre els mesos de gener i juny. En el cas de la Patacada, la primera visita es farà avui, 2 de gener, a les 17.30 h i se n’han programat dos cada mes fins al 3 de juny (un total d’onze). Quant a la Bòbila Sugranyes, se’n farà una cada dimecres de mes a les cinc de la tarda, començant el 5 de febrer i fins el 3 de juny.

Els tiquets ja es poden adquirir a través de ticket.reuscultura.cat i amb les dues tarifes habituals: 3 euros per a la entrada general i 2 per a la reduïda (estudiants, majors de 65 anys). També es poden adquirir a la recepció del Museu, al número 59 de la raval Santa Anna (de dimarts a dissabte de deu del matí a dues del migdia i de cinc a vuit de la tarda).

El refugi de Patacada va ser bastit durant la Guerra Civil per protegir la població de la zona dels atacs de l’aviació franquista. Inicialment el projecte consistia en quatre galeries que feien cap a una sèrie de galeries interiors, disposades transversalment, i amb una capacitat de 2.700 persones. Com a molts altres llocs, no es va poder acabar el projecte: no es van fer ni les galeries transversals ni les sales destinades a infermeria i serveis, fent que la capacitat final fos de 1.218 persones.

Actualment, el de la Patacada és l’únic refugi públic del nucli urbà que es pot visitar, gràcies a un nou accés obert amb motiu de la construcció del Centre Cívic del barri del Carme. L’objectiu és donar a conèixer aquest equipament gestionat pels Museu de Reus, de l’IMRC de la regidoria de Cultura i Política Lingüística.

D’altra banda, la Bòbila Sugranyes és un espai restaurat en els darrers anys i recuperat com a valor patrimonial i històric de la ciutat, testimoni de l’activitat productiva i industrial relacionada amb la construcció durant el tombat de segle XIX al XX. A l’interior d’aquest forn s’hi van coure, a partir de la seva edificació i entrada en funcionament, milers de maons, teules i altres peces destinades al sector de la construcció.