Plaça de la vila, convivència i negoci entre cultures a l'Aleixar

El nom del poble de l’Aleixar sembla d’origen àrab, al-Aisar que voldria dir «el fertilíssim». Es creu que el municipi estava inclòs a la carta de població concedida l’any 1153 a Siurana. L’any 1184 el rei Alfons I va lliurar part de les seves terres a Ferran d’Aleixar, prenent el nom del topònim del poble. Des de la seva fundació el municipi forma part del comtat de Prades. Hi ha una única referència de l’existència d’un castell a l’Aleixar en un pergamí de 1342 que anota «in nostro castro et villa ac termino Allexario qual sunt de comitatum nostro montanearum de Prades». Estaria situat entorn de la plaça de la Vila, en el punt més elevat de la població entre les depressions formades per les rieres de la Vila i la Mussara. L’església romànica orientada a llevant i documentada l’any 1194 estaria en el mateix lloc on posteriorment es va construir l’actual.

L’església de Sant Martí presideix la plaça, un edifici barroc de tres naus de voltes de canó amb llunetes, capçalera poligonal amb volta de creueria allotjant el retaule barroc del sant patró i el cor sustentat per un arc rebaixat als peus de la nau. Al costat de l’epístola se situa la capella dedicada a Santa Fímbria de planta poligonal, cúpula amb una llanterna d’on arriba la llum natural que realça l’elegant espai profusament decorat. La portalada ornamentada amb l’escut de la vila datat l’any 1725 i el campanar de planta quadrangular al costat dret de la nau senyoreja la plaça de la Vila, amb una perllongada perspectiva des de l’entrada a la plaça pel carrer Mitjà a llevant.

La seva situació de centralitat a la vila closa, el front porticat de la façana sud de quasi quaranta metres de llarg i la ubicació en el punt més elevat de la població, han afavorit que la plaça sigui el lloc adequat per poder celebrar reunions comunals, activitats festives i de mercat. Un document de 1415 fa referència als porxos de la plaça: «Convocatòria del consell general dels habitants de l’Aleixar i Maspujols, sota els porxos de Berenguer Cot per a recaptar els 3.000 sous que havien de pagar a Pere Ycart Procurador del Comptat de Predes».

Al segle XIV es documenta una nombrosa i activa població jueva a l’Aleixar, amb alfama pròpia relacionada amb nombroses comunitats jueves del país. És l’única vila de les nostres comarques que disposa de cinc Libri Judeorum redactats entre els anys 1324 i 1348. Fins a la seva expulsió l’any 1492, els jueus de l’Aleixar van conviure amb la comunitat cristiana local, amb respecte mutu a llurs creences, costums i tradicions, com ressalta amb orgull l’amic Josep Pàmies, fill de l’Aleixar i estudiós de la història del poble i de molts indrets del seu terme. Nombroses cases amb restes medievals ocupen el carrer del Forn, un llarg i estret carrer que transcorre de nord a sud paral·lel a la muralla tocant la riera de la Mussara i que arriba a la plaça pel costat de llevant. En aquest lloc la plaça va perdent amplada i s’assimila a un carrer mantenint l’espai porticat fins al final.

Els pòrtics més antics són precisament els de les tres primeres cases a l’entrada a la plaça pel carrer Mitjà. Aquest espai manté la inicial estructura medieval amb un ritme de pilars i arcades coincidint amb el parcel·lari de les cases. El pòrtic d’un sol tram del primer edifici té un pilar cantoner més ample que recull sobre una cornisa l’arc de mig punt del carrer lateral i el primer arc rebaixat de la plaça, sota el forjat de bigues de fusta que cobreix el porxo de reduïdes dimensions en amplada i alçada.

El pòrtic del segon edifici manté la mateixa estructura sota un edifici de tres plantes. La tercera casa té una alçada major que les anteriors i ocupa l’amplada de dos trams porticats, el primer seguint les mides dels anteriors i el segon més alt per adaptar-se a la volta d’aresta que el cobreix. La casa següent realça el seu eix de simetria amb dos arcs estrets de mig punt i un central més ample sobre pilars aixamfranats de carreus escairats que conformen una porxada més alta. Una planta entresòl s’allotja dins aquesta porxada senyorial que sustenta dos pisos superiors amb un llarg balcó a la primera planta d’una llosana sobre quatre permòdols i barana de forja. El darrer pòrtic té la llinda i el sostre de fusta de menor alçada que la resta. L’edifici de l’ajuntament amb la font adossada i l’església parroquial de Sant Martí donen rellevància social i religiosa a aquest espai urbà representatiu de la vila.

El portxo que uneix l’església i la casa rectoral situades a cada costat del carrer de l’Abadia, emmarca l’entrada a la plaça de la Vila des de ponent i ofereix una visió de tota la llargària dels pòrtics sobresortint de la façana de la primera casa del front sud. La invasió del porticat dins la plaça li dóna protagonisme, augmenta l’amplitud de visió d’un espai que es va estrenyent i focalitza la mirada al fons de la plaça, l’entrada dels estrets carrers Mitjà i del Forn d’un irregular traçat medieval.

L’església parroquial a ponent, que representa la població cristiana i l’arribada pel sud de la plaça dels carrers Major, Mitjà i del Forn amb cases habitades per jueus, recorden que aquest punt de reunió comunal i mercat de l’Aleixar, va ser lloc de trobada i bona convivència entre dues cultures i religions en èpoques passades. Avui pot ser exemple per un món global i una societat no dialogant, amb permanents conflictes i desigualtats socials.