Polèmica pels porcs senglars a la Febró

La població de porcs senglars s’ha disparat al Baix Camp els darrers anys. I la seva presència suposa un mal de cap per als pagesos, que veuen com aquests insaciables animals arrasen els seus conreus. Aquest és el problema que pateixen tant en Joan Jordi Solé com l’Albert Espasa, dos joves agricultors instal·lats a la Febró que veuen amb gran impotència com els porcs senglars destrossen els avellaners i es mengen les avellanes nit rere nit. «L’any passat vaig perdre entre 5.000 i 6.000 euros per culpa seva. I enguany serà molt pitjor!», exclama en Joan Jordi Solé.

El seu cas, força similar al de l’Albert, és especialment significatiu. Fa bastants anys va prendre la determinació de deixar-ho tot i establir-se a la Febró per seguir amb la tradició familiar, molt vinculada al món de la pagesia. Des de llavors ha hagut d’esquivar molts obstacles. «Som pocs els joves que volem treballar el camp i fer coses. Però això no entenc que tot siguin entrebancs», assegura afligit. Però segons explica, el problema que té enguany amb els porcs senglars està sent el pitjor de tots. Més enllà de les pèrdues de la collita, aquest estiu tant ell com l’Albert mantenen oberta una agra polèmica amb els caçadors del poble agrupats a la Societat de Caçadors Sant Esteve.

Tot es remunta uns mesos enrere. Cansat de la situació, en Joan Jordi Solé va decidir presentar-se als serveis territorials de la Generalitat per sol·licitar el que es coneix com a permís d’espera. Aquest autoritza a poder caçar amb arma de foc fora de temporada per controlar la població de porcs senglars. La seva sorpresa va ser quan, un cop aprovat el permís especial, va adonar-se que en la resolució final s’havia acceptat una esmena presentada per la societat de caçadors que, de facto, es convertia en l’única en poder matar els animals.

La decisió de la Generalitat, sobre la qual ja ha presentat recurs, el va indignar profundament. Sobretot perquè ho va interpretar com un moviment de la Societat de Caçadors Sant Esteve per deixar fora l’Albert –que a més de pagès també és caçador– i que només ells tinguessin potestat per matar els porcs senglars. «És una decisió sense fonament perquè cap dels caçadors estan compromesos en fer les esperes», assegura Solé, el qual afirma que en tot aquest temps només han fet una batuda.

Els caçadors de la Febró afirmen que ja han realitzat dues batudes i que en faran moltes més

«El temps de caça és el mes d’octubre i la collita d’avellana comença al setembre. Si ara ningú caça, els porcs senglars seguiran menjant a les nostres collites», explica. Per la seva banda, l’Albert manifesta que sembla com si la voluntat dels caçadors fos la de no fer res perquè durant el temps de caça es trobin amb uns porcs senglars ben alimentats i de més de 90 quilos de pes. «També ens afecta que tots els animals venen a la Febró perquè és l’únic lloc on no es caça», afirma.

Aquestes acusacions són rebatudes enèrgicament pel president de la Societat de Caçadors Sant Esteve i alcalde de la Febró, Sergi Cotilla, per considerar que falten a la veritat. En primer lloc, perquè assegura que ja han fet dues batudes i que s’incrementaran a partir d’aquesta setmana. Encara que, puntualitza, la solució no només depèn dels caçadors sinó de tenir un tancat en condicions que impedeixi el pas dels animals. També vol deixar clar que si no se’n fan més és perquè molts membres tenen por perquè els consta que «s’està portant a terme caça furtiva».

Pel que respecta a l’esmena, declara que es va presentar perquè les societats de caçadors són les úniques que poden actuar en un permís d’espera i que, si algú vol  caçar a la Febró, s’ha d’inscriure a la societat. En aquest punt, tant en Joan Jordi com l’Albert discrepen, ja que afirmen que no és necessari formar part de cap associació per poder regular la població de senglars amb arma de foc.

La problemàtica del tancat

«Entenem el problema que hi ha amb la sobrepoblació de porcs senglars i tot sembla indicar que anirà a més. Des de l’Ajuntament estem treballant per buscar solucions, com ara quin pot ser el millor tancat possible per als conreus», sentencia Sergi Cotilla. Sobre aquest fet, els dos pagesos asseguren que ja disposen de tancats de protecció però que no són efectius. Per contra, subratllen que els tancats més efectius són molt cars i queden exempts de subvencions. Per això volen reivindicar que tant les administracions com Unió de Pagesos s’haurien d’activar si volen que la pagesia no desaparegui.