Què hem de fer amb la Tronada?

Aquesta setmana comencem a reprendre la normalitat (detesto això de la «nova normalitat»). Parlem d’un percentatge molt reduït de llibertat i encara tenim grans reptes per endavant, però passejar i veure negocis oberts segur que ens anima. També la vida municipal haurà de començar a agafar ritme de creuer. Avui tenim el primer ple després dels dos extraordinaris del mes passat i que, entre altres, van tancar la venda de l’Hospital Sant Joan a la Generalitat. Serà una sessió on govern i oposició mostraran les seves discrepàncies, però amb la possibilitat que certifiquin un front comú per mirar de frenar la crisi del coronaviurs sobre la taula. Veurem finalment com acaba tot plegat.

On no hi ha consens és amb Sant Pere. Per cert, Reus deu ser dels pocs municipis que encara no ha pres una determinació. L’objecte de la polèmica sorgeix pels plans de la regidoria de Cultura sobre el model de Festa Major que vol implantar en els temps excepcionals que vivim. Aquests, pel que va comunicar a les entitats en la darrera reunió, impliquen no organitzar processons ni balls per les prohibicions existents i sí emetre contingut per les xarxes i fer una Tronada sense públic.

Aquest darrer punt és el que ha despertat més polèmica i el que rebutgen la majoria d’entitats festives, que reivindiquen la Tronada com a patrimoni de la ciutat. «Per a tothom o per a ningú», reclamen. De fet, la simple idea desperta nombrosos interrogants: qui hi podrà assistir i per què?, serà per sorteig?, com es controlarà l’accés?, es podrà veure des dels balcons?

El debat està a les xarxes. Per una part (que sembla la majoritària) hi ha els que renuncien celebrar Sant Pere en aquestes condicions. Són els que aposten per acceptar que no hi haurà Festa Major i centrar tots els esforços a mirar cap endavant. En aquesta línia es troba el dinamitzador cultural i membre de Carrutxa, Salvador Palomar, que exposa els seus motius a través d’un article penjat al seu blog La Teiera. Curiós, sobretot, quan reflexiona sobre el fet que no hi ha «res més tradicional que no poder fer festes per epidèmies i altres catàstrofes que afectaven la comunitat».

Entre els defensors de fer la Tronada, els arguments es basen a utilitzar les noves tecnologies tal com s’ha fet en altres camps, salvar la cultura popular o reformulen les festes amb accions online.

El tema no és senzill. La Tronada és parlar de paraules majors, de la tradició festiva més preuada de la ciutat i que més sentiments, emocions i devoció desperta. De fet, sempre que es parla de canvis es desferma la polèmica. El darrer exemple el trobem, farà uns tres anys, en la proposta de fer una Tronada petita.

Per tant, puc entendre la visió d’uns i la necessitat d’altres de no quedar-se sense l’esclat dels masclets. Dit això, la meva opinió és que una Tronada a porta tancada no cal. Primer de tot cal dir que sóc un gran defensor de les noves tecnologies, però davant d’un acte tan popular sense un dels grans al·licients com és veure el Mercadal abarrotat de gent no té gaire sentit. Què hi guanyem en fer-ne una en comptes de tres i sense públic? Per no parlar de què seria sentir petar la Tronada confinats a casa i sense poder gaudir-la en directe.