Rodari en la ploma de Jordi Folck

Lletres. El reusenc recupera l’esperit creatiu de l’italià en diversos clubs de lectura en el centenari del seu naixement

GLÒRIA AZNAR

Whatsapp
Jordi Folck parla amb la Fiona, al Castell del Catllar. FOTO: pere ferré

Jordi Folck parla amb la Fiona, al Castell del Catllar. FOTO: pere ferré

«El professor Gramàticus Fantàstic, que sóc jo, ha estat convidat al Club de Lectura de Gianni Rodari al municipi del Catllar per mostrar-los una de les tècniques del gran escriptor italià anomenada En Jaume de vidre i els seus amics. Anem a veure-ho».

Així comença La gramàtica de la fantasia, un dels vídeos que l’escriptor i dramaturg reusenc Jordi Folck està preparant enguany per l’Any Rodari, en commemoració del centenari del seu naixement. En total són set gravacions sobre l’obra de l’autor i pedagog italià encarregats per la Diputació de Barcelona i que seran públics per a tothom a partir del 7 de setembre. La Gramàtica de la Fantasia és l’obra principal del creador italià, la qual presenta una quarantena de tècniques per explicar històries que atrapin. A saber, El prefix esbojarrat; La paraula equivocada o l’error és bell; Històries surrealistes sense cap ni peus; L’extraordinari viatge per casa meva o El binomi fantàstic.

Jaume de vidre va ser la que va centrar la càlida tarda al pati de la fortificació del segle XII. Així les coses, el professor Gramàticus Fantàstic, que no és altre que Jordi Folck, explicà que «tenim grans personatges de la literatura universal on sumen, com al binomi fantàstic, dos elements, un personatge humà o animal i un material o una característica. Per exemple, la fada caramel de Trencanous o l’home de palla, del Mag d’Oz». En aquesta línia, el divertit docent va demanar al seu jove públic, d’entre 9 i 12 anys, quins personatges els agradaria inventar i escriure o només llegir.

I vet aquí algunes històries on una dotzena de nens i nenes del Catllar voldrien endinsar-se: contes on trobessin adolescents de pasta d’ametlla, nens amb herbes al cap, gossos de paper, nenes de xocolata o homes de mantega. Un munt d’idees per a futurs màgics relats. Imaginació i creativitat en estat pur, dos conceptes justament dels quals Rodari es va servir per engrescar a la lectura.

Tal com assenyala Folck, «Gianni Rodari va ser la primera persona al món en sistematitzar un procediment d’escriptura creativa, que no existia. Aquesta és la seva força. I ho descobreix sent mestre d’escola, quan s’adona que els alumnes no gaudeixen a l’aula i que miren cap a fora. En aquell moment escriu: «deu ser més interessant allò que passa rere la finestra que no pas dintre de l’aula». És a partir d’aleshores, quan Rodari treballa per convertir la lectura en quelcom engrescador i perquè els mestres siguin un «animador a la imaginació i no un lloro repetidor de coneixements», com apunta Folck.

Rodari va ser cabdal i va demostrar que una altra literatura era possible. De fet, el creador italià va alçar-se amb el Hans Christian Andersen, que és el Nobel dels escriptors que destinen les seves obres principalment a un públic infantil o juvenil. Tot i que com destaca Folck, «Els llibres estan destinats a tothom i l’ideal és que es llegeixin en família».

Del Rodari, en Folck ressalta que era un home avançat al seu temps, un revolucionari. «Sempre m’ha interessat perquè vaig descobrir una sèrie de coincidències amb ell molt grosses. El seu pare tenia un forn de pa i jo soc el Jordi de Cal Moliner perquè el meu avi en tenia un a Montbrió del Camp. Rodari tenia un germà amb un any i mig de diferència, com jo; ell publica el primer llibre als 29-30 anys, com jo; i descobreix el poder de la faula fent teatre de guinyol, com jo. El meu pare, per la meva primera comunió construeix un teatre de guinyol», que Jordi ha rescatat per aquests vídeos de la Diputació. De la mateixa manera Folck subratlla el vessant social de l’italià. «Quan comença a treballar en un setmanari, la gent li demana històries sobre ells. Així, escriurà sobre un nen que es passa el dia tancat en un soterrani o sobre el revisor del tramvia. I en aquell moment fa una evolució extraordinària al món de la faula. Ja no són reis, ni prínceps o princeses. Ja no són ogres ni dolents. Són peixaters o guàrdies de trànsit».

Malgrat tot, el reusenc considera que Rodari no està del tot ben valorat. «Si hagués escrit per adults, potser hauria estat molt més mirat», diu. I com es viu el seu llegat? «Si ressuscités passaria una de les següents coses, o bé que treballés per als estudis cinematogràfics Pixar o que es tornés a la tomba molt disgustat».

Qui és el zombi?

Però no tota la tarda al Catllar es va parlar del geni italià. També va haver-hi espai, i molt, per a Ningú és un zombi, un dels èxits del Jordi Folck, en novel·la i en teatre. Divertit, emotiu, també dolorós amb el qual aprendre que la diversitat és essencial per a un món millor. Una novel·la contra l’assetjament escolar i per entendre i acollir els que són diferents.

«El llibre és molt intrigant i a mi m’encanta», deia la nota que acompanyava una petita magdalena que les joves fans lectores Fiona i Noa Margalef Mañas li van entregar a manera de benvinguda. Perquè és tot un honor escoltar de primera mà com es va gestar la història, com és el personatge de Ningú que va sortir de la ploma de Folck.

El Club de Lectura estava organitzat per la Lorena Holm, mestra de l’Institut Escola L’Agulla de la localitat, juntament amb la bibliotecària Isabel Llavoré. «En acabar el confinament, al juliol, vam organitzar el club al pou del castell, que és com una cova, on a més hi ha ratpenats, ideals per acompanyar-nos en aquesta novel·la», manifestà la Lorena.

Un per un, els petits s’apropaven a la taula de l’escriptor per sol·licitar el seu autògraf, aquella valuosa signatura que queda per sempre més entre autor i lector i que podran recuperar en un futur. Obrir les cobertes de la novel·la els transportarà a aquella tarda del Catllar on fins i tot amb una pandèmia de per mig van poder gaudir de la inestimable companyia d’un creador en un marc natural i històric únic.

Temas

Comentarios

Lea También