Tast del nou disc d’Anna d’Ivori al Di(vi)nes

«El Di(vi)nes va ser on vaig deixar els escenaris ara fa dos anys i on torno aquest divendres. Llavors va significar acomiadar-me en família i també retornaré amb molta gent que estimo, gent que potser amb la qual no he coincidit, però a qui li pugui agradar la meva proposta. Sé que estaré molt ben acompanyada i em fa il·lusió». La cantautora tarragonina Anna d’Ivori obre aquest divendres 2 d'octubre, a la terrassa de La Fira Centre Comercial de Reus (21 hores), la quarta edició del Festival Di(vi)nes organitzat per l’associació cultural Etcètera, en un concert maridat amb la poesia de Carme Rodríguez i el vi del celler Mas Bella de Masmolets.

Fa dos anys des de l’últim cop que la compositora va pujar a un escenari, la qual cosa converteix aquest concert en una nit molt especial. «En acabar la gira vaig fer una aturada per enfocar el segon disc amb calma. Tenia clar que el que m’agradava era la sonoritat de l’orquestra, de la corda, que embastava molt bé amb les meves cançons i volia tirar més cap a aquest camí».

El resultat d’aquest «redescobriment musical» amb ella mateixa és el seu segon treball, Ales de paper, que havia d’haver-se presentat aquest setembre i iniciar nova gira al Di(vi)nes d’enguany, però que la pandèmia va obligar a ajornar. Així les coses, el festival en clau femenina s’ha convertit en la preestrena d’aquesta proposta, totalment nova i més madura: L’Anna, veu i piano, acompanyada d’un quartet de cordes.

És la primera vegada que l’artista presenta un concert amb aquest format «Musicalment parlant és molt vulnerable. Expressar el que normalment diries amb una banda, una orquestra i un munt de gent, però reduït a quartet i que transmeti també el que jo vull», comenta.    

A Ales de paper, la tarragonina ha comptat amb dues col·laboracions. Una és l’Orquestra de la Universitat Rovira i Virgili, la secció de cordes. L’altra, el Cor InCrescendo, de Granollers. 

I el més difícil de tot plegat, què ha estat? «L’organització i el poder trobar-nos per assajar» enmig de les mesures de seguretat. Tot i això, l’Anna destaca el treball d’adaptar les cançons. «S’han hagut de fer partitures i arranjaments expressament pel quartet. Es tracta d’un format molt delicat i fràgil, has de mesurar molt bé què fa cada instrument i quan», assenyala.

Tocar la fibra, remoure... En definitiva, no deixar indiferent. L’Anna d’Ivori es despulla emocionalment per provocar una reacció en cadascuna de les persones del públic. L’artista, però, a l’hora de composar no ho fa des de la reivindicació. «Per a mi és una eina d’autodescobriment i de creixement personal», diu. «Em fixo en com millorar-me com a persona i com comunicar-lo». I ho fa amb unes cançons melòdiques, «molt tranquil·les», encara que molt esperançadores, molt més que al seu primer treball, Rere els vidres.

Aquesta divendres, doncs, els espectadors del Di(vi)nes descobriran temes del nou disc combinats amb altres de l’anterior. Un tast per viure l’evolució musical de la cantautora i obrir boca fins al dia de la posada de llarg del disc amb tots els integrants.

El cicle

Altafulla s'estrena com a escenari

El 9 d’octubre, Altafulla acollirà la segona sessió amb poesia de Gòria Ganga i la cantautora Raquel Lúa. Tot amb vi del celler Estol Verd de Rodonyà. El tercer concert, el dia 16, es farà de nou a Reus amb la poetessa Dolors Ollé i la cantautora Lynne Martin. Vi dels Cellers Blanch de Puigpelat.