L’Audiència de Tarragona dóna la raó a Jon Amad, que es podrà quedar amb el seu gos, Leben, un dog de Bordeus. El cas ‘Leben’ arranca després de la separació de l’Elena i el Jon. Ambdós van iniciar una guerra als tribunals per decidir qui es quedava amb l’animal. Ell argumentava que el gos sempre havia estat amb ell, però als papers, constava com a propietari El Hogar Provegan, una associació que dirigeix l’Elena.
L’Elena va denunciar el Jon quan es va endur el gos i ell va ser acusat d’un delicte d’apropiació indeguda. L’arrel de tot plegat recau en com es considera un gos en el marc de la legislació espanyola. Segons el codi civil català, un animal és un ésser amb sentiments. El codi penal, però, ho considera un objecte.
L’advocat de Jon Amad considerava que les proposicions de llei aprovades el mes de desembre passat al Congrés dels Diputats podien fer canviar la situació. «No és llei, però és una font de dret», deia José Ángel Susín, el lletrat de Jon. Ell mateix insistia que «en dret penal sempre es busca la legislació més favorable», el que l’encomanava d’optimisme per afrontar el cas.
Un cas que s’ha traslladat de Falset a l’Audiència de Tarragona, on el tribunal ha fallat a favor del Jon, que es podrà quedar amb el gos. Segons explica Susín al Diari, «s’ha considerat que els sentiments del gos estan per sobre dels papers». A més, com que «no hi havia ànim de lucre, no es pot considerar apropiació indeguda». El Jon explica que «m’acusaven d’haver robat el gos com si fos una bicicleta». Tan ell com el seu advocat consideraven que no es pot considerar que un gos sigui un objecte «perquè té sentiments».
Un any de periples judicials
El tribunal, finalment, dóna la raó al Jon Amad qui explica al Diari que la resolució del cas és «fantàstica». Defineix el darrer any com a «molt difícil» i «molt costós». Assegura que va haver d’abandonar el Priorat per marxar a Cadis. «Vaig haver de traslladar-me a mil quilòmetres de distància per poder quedar-me amb el gos, perquè ella me’l volia prendre».
Parla de l’Elena, qui l’ha acusat, segons la seva versió, d’haver-lo maltractat. «Com l’he d’haver maltractat, si visc a l’altra punta d’Espanya?», pregunta. El Jon assegura que «molts matins em despertava pensant que potser era el darrer dia que tindria el Leben al meu costat», però valora molt positivament la sentència «que podrà ajudar a d’altres parelles que es troben en la meva situació». Explica que és habitual que «un membre de la parella utilitzi els animals de companyia que compartien per fer mal a l’altre. No es veu a les notícies, però passa més sovint del que ens pensem».
El Jon recorda que l’Elena «no em deix entrar a El Hogar Provegan a recollir les meves coses» i que tampoc «em deix veure els altres animals que allí hi teníem». De fet, diu que «la gran majoria d’animals del santuari els vaig salvar jo, i també tenia un vincle sentimental especial amb ells». Ara bé, reconeix que «no me’ls puc endur tots. Em conformaria en poder-los veure de tant en tant».
