Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un mas històric de Reus convertit en una escola d’hípica

Mas Tallapedra. Els propietaris van reinventar-se als anys noranta, van deixar de treballar l’hort i van emprendre un negoci, avui consolidat, amb més de 40 cavalls

C. Valls

Whatsapp
Imatge exterior de la façana del Mas Tallapedra, ubicat als afores de la ciutat de Reus.FOTO: alba mariné

Imatge exterior de la façana del Mas Tallapedra, ubicat als afores de la ciutat de Reus.FOTO: alba mariné

Silenci i tranquil·litat enmig de la natura. Això és el que més agrada a Eduard Nuviola Torres, el qual, juntament amb la seva família, viu i vetlla pel manteniment del Mas Tallapedra i les seves prop de nou hectàrees d’extensió. Ubicat als afores del nucli de Reus, aquest mas mescla un parell d’estils arquitectònics, segons esmenta Nuviola. «L’estil indià i un altre més aviat nòrdic», concreta. 

La dedicació al mas és de 24 hores i els 365 dies de l’any, però els amos no ho canviarien per res. «Teulades i torre, tot està restaurat. Faltaria fer alguns arranjaments a la zona de la façana, però no acabaries mai. Hem estat tota la vida invertint diners i molt de temps. En els meus 45 anys de vida, recordo haver dedicat molts esforços al mas i crec que n’hem tret prou rendiment», afirma Nuviola. 

La zona del mas té també històries curioses. «Diuen que qui va construir aquest mas, a part de fer-lo, també hi va construir una mina, que ve des de damunt de Vilallonga, Paretdelgada. De fet, ho vam comprovar. Aquest home va construir la mina des del començament, però a mesura que va anar avançant, va trobar-se amb problemes amb els pagesos del poble d’on s’emportava l’aigua. Quan marxaven els miners, a la nit, venien els pagesos i tornaven a tapar la mina», explica Nuviola. De fet, hi comptabilitza fins a nou quilòmetres d’infraestructura i, quan hi havia excedent d’aigua, «es podia obrir una comporta per tal de fer arribar l’aigua a la Urbanització Mas Abelló». 

Pel que fa a la jardineria, era tot un terreny fragmentat amb un jardí francès i tot un bosc ple de caminals i amb una cascada que sempre duia força aigua, gràcies a la mina. Juntament amb la cascada, també hi ha una petita font amb forma de petxina. D’altra banda, antigament al mas també hi havia vaques de llet. El negoci, però, no va acabar de rutllar i va ser llavors quan els amos es van dedicar a engreixar-les. Paral·lelament, treballaven els camps i hi feien molta horta, amb coliflors, patates i calçots, entre un llarg etcètera. 

«Cap als anys noranta, Reus va créixer i el meu pare va fer aturar l’activitat amb les vaques. Llavors vam prendre la decisió de convertir els terrenys en una escola d’hípica. Hi som des del 1994 i ens va molt bé. Jo em vaig incorporar cap al 2012, quan vaig acabar d’estudiar», continua Nuviola. A més de l’escola d’hípica, disposen d’un departament de pupil·latge en el qual hi ha gent que deixa els seus cavalls perquè des del propi mas els cuidin. Tenen 45 cavalls i entre vuit i nou ponis i un parell o tres ajudants a l’escola.

També van crear un departament nou de jardineria per tal de condicionar el mas. «Hem tret profit de tots els terrenys. Som conscients que pel que fa a manteniment, ha costat molt, però abans, quan era jove, costava molt més. S’havien de condicionar zones i, en aquest projecte, gairebé de vida, ho hem anat adaptant tot», destaca Nuviola. A hores d’ara, es dediquen a elaborar farratge, menjar de cavalls. «Aquests animals necessiten menjar hidrats de carboni, proteïnes i vitamines», explica Nuviola, el qual també fa de jardiner, professor a l’hípica i gerent. 

Temas

Comentarios