Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Una aula amb set mil ponsèties a Reus

Alumnes de l'Institut d'Horticultura i Jardineria s'encarreguen de tenir a punt milers de plantes nadalenques per vestir les llars durant aquestes festes. Han controlat tot el procés durant mesos

Mònica Just

Whatsapp
Alumnes del primer curs del Grau Superior de Paisatgisme, revisant l´estat de les ponsèties de la varietat Premium. Foto: Pere Ferré

Alumnes del primer curs del Grau Superior de Paisatgisme, revisant l´estat de les ponsèties de la varietat Premium. Foto: Pere Ferré

L’hivernacle de l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus llueix un aspecte més nadalenc que mai, convertit en una gran catifa de colors i a punt per decorar milers de llars. Els alumnes s’han cuidat durant setmanes de 7.000 ponsèties, la planta de Nadal per excel·lència. I ho han fet amb molta cura, encarregant-se de tot el procés, des del reg a l’adob, la terra i fins i tot col·laborant en les tasques per a la comercialització. Una activitat que ja s’ha consolidat com una tradició al centre i que compta amb la implicació transversal d’uns 160 alumnes que es distribueixen la feina i ho viuen com el seu projecte personal.

Al capdavant de tot plegat hi ha el Lluís Recasens, professor cofundador del centre –va ser la primera escola d’Horticultura i Jardineria de la Península–. «Les plantem cap a finals de juliol perquè estiguin a punt per aquestes dates», explica, recordant que quan van començar a funcionar com a centre, l’any 1982, gairebé no se’n parlava. Ell va fer un treball sobre la planta, i va ser als anys 90 quan es va començar a estendre i a posar de moda, fins al punt que pràcticament s’ha instal·lat a totes les llars per aquestes dates.

Mercè Riera estudia primer curs del Cicle Formatiu de Grau Superior de Paisatgisme. Afirma que treballa en el manteniment, treu les males herbes i se sent molt motivada. «Veiem que la nostra feina dóna els seus fruits i que la producció és real. El que fem té sortida fora i això és molt important», explica. La Marta Muste, una altra de les alumnes del cicle, explica que la seva tasca va «des de plantar fins a controlar-ne el creixement, la comercialització o fins i tot canviar les plaques de l’hivernacle», implicant-se totalment en el projecte. Un fet amb el qual coincideix Antonio Sánchez. «Tot això és pràcticament com si fos nostre. Ho arreglem, no netegem-ho posem en torretes, arreglem el reg...», apunta.

Enguany n’han fet 7.000 però, com subratlla Recasens, son molts els exalumnes que han muntat els seus negocis a l’exterior i que també treballen amb aquesta planta. «L’any vinent potser en comencem a reduir la producció i plantem altres opcions alternatives, innovant amb altres plantes», explica, insistint que miren de distribuir-ho sense fer competència al sector ni als antics alumnes.

Treballen amb la varietat tradicional, però també amb d’altres de noves i diferents. La que té més sortida és l’anomenada premium, i la que té més qualitat és l’euroglory, tot i que és l’última en estar a punt. Entre les innovacions destaquen les denominades princetties, més petites, ja que, com explica Recasens, «la gent cada vegada les busca més petites, i tot i que la tradicional té més sortida, les que són diferents també criden l’atenció. Els alumnes treballen en dues varietats de color rosa, la pink i la hot pink. Una d’elles, l’anomenen polar bear, és blanca però no té tanta sortida. «És una llàstima perquè atreu a les mosques blanques i no acaba de sortir bé. Només li passa a aquesta. Potser deixem de fer-la», apunta Lluís Recasens.

Els alumnes estan contents i il·lusionats. El sector està en expansió. Tot i així, com lamenta el professorat, el creixement és més gran en altres països europeus.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También