Una aula amb set mil ponsèties a Reus

L’hivernacle de l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus llueix un aspecte més nadalenc que mai, convertit en una gran catifa de colors i a punt per decorar milers de llars. Els alumnes s’han cuidat durant setmanes de 7.000 ponsèties, la planta de Nadal per excel·lència. I ho han fet amb molta cura, encarregant-se de tot el procés, des del reg a l’adob, la terra i fins i tot col·laborant en les tasques per a la comercialització. Una activitat que ja s’ha consolidat com una tradició al centre i que compta amb la implicació transversal d’uns 160 alumnes que es distribueixen la feina i ho viuen com el seu projecte personal.

Al capdavant de tot plegat hi ha el Lluís Recasens, professor cofundador del centre –va ser la primera escola d’Horticultura i Jardineria de la Península–. «Les plantem cap a finals de juliol perquè estiguin a punt per aquestes dates», explica, recordant que quan van començar a funcionar com a centre, l’any 1982, gairebé no se’n parlava. Ell va fer un treball sobre la planta, i va ser als anys 90 quan es va començar a estendre i a posar de moda, fins al punt que pràcticament s’ha instal·lat a totes les llars per aquestes dates.

Mercè Riera estudia primer curs del Cicle Formatiu de Grau Superior de Paisatgisme. Afirma que treballa en el manteniment, treu les males herbes i se sent molt motivada. «Veiem que la nostra feina dóna els seus fruits i que la producció és real. El que fem té sortida fora i això és molt important», explica. La Marta Muste, una altra de les alumnes del cicle, explica que la seva tasca va «des de plantar fins a controlar-ne el creixement, la comercialització o fins i tot canviar les plaques de l’hivernacle», implicant-se totalment en el projecte. Un fet amb el qual coincideix Antonio Sánchez. «Tot això és pràcticament com si fos nostre. Ho arreglem, no netegem-ho posem en torretes, arreglem el reg...», apunta.

Enguany n’han fet 7.000 però, com subratlla Recasens, son molts els exalumnes que han muntat els seus negocis a l’exterior i que també treballen amb aquesta planta. «L’any vinent potser en comencem a reduir la producció i plantem altres opcions alternatives, innovant amb altres plantes», explica, insistint que miren de distribuir-ho sense fer competència al sector ni als antics alumnes.

Treballen amb la varietat tradicional, però també amb d’altres de noves i diferents. La que té més sortida és l’anomenada premium, i la que té més qualitat és l’euroglory, tot i que és l’última en estar a punt. Entre les innovacions destaquen les denominades princetties, més petites, ja que, com explica Recasens, «la gent cada vegada les busca més petites, i tot i que la tradicional té més sortida, les que són diferents també criden l’atenció. Els alumnes treballen en dues varietats de color rosa, la pink i la hot pink. Una d’elles, l’anomenen polar bear, és blanca però no té tanta sortida. «És una llàstima perquè atreu a les mosques blanques i no acaba de sortir bé. Només li passa a aquesta. Potser deixem de fer-la», apunta Lluís Recasens.

Els alumnes estan contents i il·lusionats. El sector està en expansió. Tot i així, com lamenta el professorat, el creixement és més gran en altres països europeus.