Una reusenca aprofundeix en els límits de la percepció

«Volia demostrar si estar sotmès a un dolor podia generar un canvi en la nostra percepció del color. Vaig barallar la hipòtesi que així seria i, després d’elaborar enquestes a 65 persones, ho vaig corroborar. Sí que canvia, almenys amb els colors que vaig treballar, que van ser cian, magenta i groc», comença la Gal·la Pujol, alumna de batxillerat a l’escola La Salle Reus. Aquest ha estat el seu tema per al treball de recerca. Dur-lo a terme li ha donat l'oportunitat d’entrevistar diversos membres de la Càtedra del Dolor de la Universitat Rovira i Virgili, tot comptant amb la col·laboració del Doctor Jordi Miró. Pujol reconeix que ha après molt de l’ampli món de la percepció i del dolor. «Tot plegat és molt subjectiu. Una de les coses que em vaig adonar, és que les persones que havien treballat en el món artístic, eren més sensibles als canvis de color, aguditzaven molt més els seus sentits a l’hora d’apuntar amb el dit quan veien el canvi de color en les gradacions que mostrava en la meva tauleta», apunta la jove. Els dispositius mòbils i els programaris d’edició de gràfics, com ara Photoshop, han estat eines indispensables per a la Gal·la. «Calia ser molt precís a l’hora d’indicar just l’interval en el qual els participants veien el canvi de color. Per això era clau tenir una pantalla», apunta. 

Sota les directrius de la seva tutora Rebeca Martínez, Pujol va elaborar una aprofundida recerca l’estiu passat i va començar amb la part més contextual, en la qual va analitzar les dimensions existents del dolor (fisiològica, sensorial, afectiva, sociocultural, etc.), la durada del dolor i la valoració clínica d’aquest, entre altres punts. «He gaudit amb la part teòrica, però m’ha agradat més la metodologia pràctica, les enquestes, on vaig haver de dedicar temps a fer una anàlisi acurada i fer entrevistes», diu Pujol. I és que, un cop va tenir llest i validat el contingut del qüestionari, Pujol va poder observar a partir de les característiques personals de cada participant (sexe, edat, intervencions quirúrgiques, dolors crònic o agut) com podien fer canviar els resultats.  «Els umbrals de dolors de cada persona variaven i vaig observar que les dones solen ser més àgils a l’hora d’avaluar un canvi de color. Diuen que és genètic, que a la prehistòria eren les encarregades d’anar a buscar el menjar per supervivència», explica. Elaborar aquest treball li ha servit per respondre interrogants, però també li han sorgit de nous. Preguntada sobre si continuaria amb la investigació respon dubitativa, però tampoc ho descarta: «Voldria tenir una mostra més grans i treballar més colors».