Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Vi i vermut per assaborir les meravelles de Casa Navàs

Una de les joies del Modernisme a Reus permet, fins al 13 de setembre, finalitzar la visita amb un tast de productes quilòmetre 0

Montse Plana

Whatsapp
IMG_0146.jpg

IMG_0146.jpg

Qui mai, passejant per la plaça del Mercadal, s’ha aturat davant la façana de la Casa Navàs i l’ha observat detingudament, intentant intuir el que s’hi amaga darrere les parets? Aquell balcó que s’engalana per festa major i dates assenyalades. No és ‘una’ casa de Reus. És ‘la’ casa i, des de fa un temps –quan part de l’edifici el va adquirir una nova propietat–, l’habitatge s’ha  potenciat amb visites que permeten descobrir un dels grans exemples del modernisme, obra de Lluís Domènech i Montaner.


Ara, a més, s’ha posat en marxa una iniciativa que completa la visita amb un tast de vins DOQ Priorat i vermut de Reus des del terrat de la casa, mentre es pon el sol. «Una molt bona manera d’acabar. Arrodoneix una visita que ja per si sola és impressionant», exclamaven ahir al vespre les germanes reusenques Isabel i Sara García. Aquest dimarts es feia la primera de les anomenades Visites Premium, que s’allargaran fins al 13 de setembre, i no va deixar a ningú indiferent. «No es pot explicar, s’ha de visitar. No ens pensàvem pas que la Casa Navàs fos així, tot tan conservat, amb tots els detalls que hi ha per tots els racons...», expressaven Juanchu González i Marga Martí, vinguts de Tarragona.
El final rodó amb vi i vermut quilòmetre zero eren un incentiu més, que van ajudar a arrodonir la visita. Però clarament, la gran protagonista va ser la casa i tots els seus ornaments, tots pensats amb detall. Just al començar la visita, la guia ho deixava ben clar: «Tot el que es conserva a la casa és original. Té 110 anys», amb la qual cosa es donava per entès la importància que tothom hagués de posar-se uns peücs blaus als peus. «Pensava que era una exageració, però veient la casa, s’entén tot», deia González.


L’edifici, amb cinc plantes (dos subterranis, la botiga i dos plantes), va ser construït durant els primers anys del segle XX per a Joaquim Navàs i Pepa Blasco, un matrimoni dedicat al comerç de la tela. No tenien fàbrica, sinó que importaven les teles provinents d’Europa. A més, mai van tenir fills, per la qual cosa, es van enriquir, sent la sisena família més rica de Reus. Ja al final de les seves vides, quan tenien 50 anys, la família Navàs Blasco va decidir construir la casa. «Ho van fer a través d’un xec en blanc», explicava la guia. Parets amb marbre, vitralls, pedra de Vinaixa i Montblanc, tapissos de seda, terra de fusta... El xec en blanc es fa notar a tots els racons. No van escatimar i no es van descuidar ni un sol detall. Entrant al menjador, per totes bandes hi ha representades fruites, verdures, la pesca i la caça, mentre que a la sala dedicada a cosir, al terra hi ha sanefes que representen el punt de creu.


La neteja és un altre dels punts importants de la Casa Navàs. I és que aquesta era una de les obsessions de Pepa Blasco, fins al punt que al lavabo hi havia un rentador pels peus. «Tots els visitants havien de rentar-se els peus i posar-se unes sabatilles», deia la guia, mentre els visitants passaven pel lavabo, que era de luxe, amb vàter, bidet, banyera i el rentapeus. També a la cuina es nota la ‘dèria’, amb tres piques: una per netejar la verdura, una altra per la carn i una tercera per la carn. Al costat s’hi suma una quarta pica: per netejar els plats.
La casa es completa amb la suite –formada pel lavabo, l’habitació i el vestidor– i la sala d’estar, on hi havia el lloc preferit de Pepa Blasco: la terrassa, que presideix la plaça del Mercadal, just davant de l’Ajuntament i, a la dreta, la Prioral de Sant Pere. La casa també té un despatx i, a la planta superior, parcialment reconstruïda després de patir els efectes d’una bomba de la Guerra Civil, hi vivia el servei, format per tres minyones. Com a curiositat, la casa es va acabar de construir el 1908 i Joaquim Navàs va morir el 1915, a més, mai hi va viure. Va ser la seva dona, Pepa Blasco, qui la va gaudir fins 1930 i, de fet, actualment, part de la casa encara és de la família Blasco.

Temas

Comentarios

Lea También