Victòria Rodrigo: «Reusenques de lletres dona visibilitat al talent local»

L’any 2013, Victòria Rodrigo, bibliotecària i escriptora, i Fina Masdéu van impulsar la iniciativa literària amb l’objectiu d’aglutinar diverses escriptores vinculades a la capital del Baix Camp. El moviment ha publicat 6 llibres

SÍLVIA FORNÓS

Whatsapp
Imatge de l’escriptora Victòria Rodrigo. FOTO: Alfredo González

Imatge de l’escriptora Victòria Rodrigo. FOTO: Alfredo González

Victòria Rodrigo (Reus, 1965) és diplomada en Ciències Empresarials i llicenciada en Documentació. Té un postgrau en Gestió Cultural i un altre en el Tractament i Gestió del Llibre Antic, a més d’un Màster en Biblioteques i Patrimoni Bibliogràfic. Actualment, treballa de bibliotecària al Servei Municipal de Biblioteques de Reus. L’any 2013 conjuntament amb l’escriptora Fina Masdéu van impulsar la iniciativa literària Reusenques de lletres, que aplega diverses escriptores vinculades a la capital del Baix Camp. Assegura que «l’objectiu va ser crear una plataforma estable d’activitats que permetés emergir el talent local tant en la literatura de ficció com en la no-ficció, i donar-li visibilitat».

El moviment Reusenques de Lletres va sorgir l’any 2013.

Sí. Es tracta d’una iniciativa literària impulsada per la Fina Masdéu i jo mateixa. La idea era aplegar diferents escriptores vinculades a la capital del Baix Camp.

Quan va sorgir aquest interès?

Va sorgir després d’una taula rodona que es va celebrar al Casal de les Dones de Reus, un espai amb el qual mantenim un especial vincle. Jo era la moderadora de la trobada, en la que parlàvem de dones escriptores, mentre que la Fina Masdéu era una de les participants. En acabar, va ser ella mateixa qui va dir-me que la iniciativa l’hauríem de fer més gran. Aleshores, es va parlar de quina era la panoràmica, en aquell moment, de les dones escriptores ampliant-la en la literatura de ficció i de no-ficció.

Des d’aleshores fins a l’actualitat, quines destacaria com a fites aconseguides per Reusenques de lletres?

El nostre objectiu va ser crear una plataforma estable d’activitats que permetés emergir el talent local tant en la literatura de ficció com en la no-ficció, i donar-li visibilitat. En aquest sentit, ho estem aconseguint. A hores d’ara, la plataforma i el nostre objectiu són totalment vàlids. Si fem una mirada enrere, veiem que una cinquantena d’escriptores vinculades al Baix Camp han participat amb Reusenques de Lletres, i que és un moviment viu que segueix incorporant noves veus.

«Creiem en la diversitat de veus i les incorporem als nostres projectes»

Sou un moviment obert a diferents veus.

Sí. Creiem en la diversitat de veus i les incorporem als nostres projectes. Quan ens plategem una iniciativa contactem amb les nostres participants, els hi proposem la idea i, si els apassiona, s’apunten. Si per alguna qüestió no els agrada o no poden, no hi ha cap problema. Al mateix temps, els nostres projectes estan incorporant noves veus. Penso que, en aquest sentit, hem fet una feina important i que és constatable amb els sis llibres que tenim publicats, i un setè que ja tenim a impremta.

Què signifiquen aquests llibres?

Per a nosaltres són el testimoni físic que queda de la feina que fem. A més, tenim altres activitats com debats, concursos literaris, taules rodones, tallers d’escriptura... que continuem fent.

Cadascuna de les publicacions aglutina diverses escriptores. Com és el treball de cohesió d’aquestes veus?

Sempre hem apostat per oferir diversitat d’estils, sense imposar massa criteris per no limitar el treball que podien fer aquestes escriptores. Ens hem deixat sorprendre i ens han sorprès gratament. El que sí que es manté és un respecte per la bona literatura. En aquest sentit, un requeriment que mantenim és que les escriptores que col·laboren tinguin obra publicada.

Entre les darreres publicacions del col·lectiu destaca ‘14 vermuts: Espais literaris amb aroma de vermut’ que s’ha convertit en una ruta literària per diferents espais de la ciutat.

Després de proposar el vermut com a tema, ens vam adonar que els textos es referien de forma variada a diferents espais emblemàtics de la ciutat. Això ens va donar peu a crear la ruta literària, que no estava pensada en un inici. Va ser una oportunitat.

L’escriptora amb els sis llibres que ha publicat la iniciativa literària Reusenques de Lletres. FOTO: Alfredo González

Lletres Reusenques explora diferents camps.

Sí, és a dir, no ens centrem únicament en el conte per adults, sinó que també ens orientem al públic infantil o en l’últim llibre Veus vam experimentar en combinar música i literatura. En aquest cas, els textos estan inspirats i vinculats amb una cançó que els hi va arribar a les autores per atzar.

Actualment, quins estils predominen en el moviment?

L’estil que predomina és el relat breu i el conte, aportant sempre mirades diferents. De fet, el pròxim projecte està dedicat a la literatura eròtica, sent una aposta diferent. Així mateix, en els primers treballs tenim petits assajos, i la poesia l’hem incorporat en diversos llibres.

Aquesta evolució ha sigut natural?

Sí. Fins i tot, en el moment de proposar algun tema, algunes autores s’han decantat cap al relat i per això els nostres treballs són petits contes o relats breus.

Fins a mig centenar d’escriptores del Baix Camp s’han unit al moviment literari. Aquesta xifra és símptoma que cada cop hi ha més autores a la comarca?

Sí. El que és segur és que van sortint perquè amb nosaltres se’n van incorporant. El que sí que és real és que l’entorn actual afavoreix que s’estigui escrivint molt. Amb això, em refereixo a internet.

Hi ha més facilitats a l’hora de publicar?

Les formes de publicar i les facilitats que et dona internet per publicar anima a altres escriptores a fer-ho. A nosaltres, algunes aportacions han vingut d’aquí. De la mateixa manera, internet ha obert moltes possibilitats a públics diferents. Em sembla que en l’actualitat els lectors són molt més variats, com a condició de la varietat de formats.

Què la va motivar a introduir-se en el món de la literatura?

Diria que ha estat la relació existent entre la literatura i l’escriptura com a vasos comunicants. Sempre, des de petita, he sigut una gran lectora. També he de dir que a casa, encara que no tenia un exemple de pares lectors, tenia la possibilitat d’accedir a la lectura sense censura, ja que els meus pares van creure en els llibres i obres importants. Aquesta llibertat i la curiositat innata va fer que passés de la literatura a l’escriptura. De la mateixa manera que l’escriptura em torna a portar cap a la lectura i la relectura, i que ara gaudeixo molt més.

«Durant la meva infància, tenia a l’abast llibres com ‘A sang freda’ o ‘Requiem por un campesino espanyol’, quan jo no tenia ni edat ni capacitat per entendre’ls»

Quines obres recorda de la seva infància?

Tenia a l’abast llibres com A sang freda o Requiem por un campesino espanyol, quan jo no tenia ni edat ni capacitat per entendre’ls.

Quina influència creu que té, avui en dia, inculcar des de l’àmbit familiar el valor de la lectura?

La família és fonamental en l’educació de petits lectors. De la mateixa manera, és fonamental que tothom tingui la lectura a l’abast. En aquest sentit, he de reivindicar la figura de les biblioteques públiques.

Quina possibilitat ofereixen aquests equipaments?

Estan fent, i haurien de fer, un paper molt important en la formació de nous lectors.

La campanya ‘Fas 6 anys. Tria un llibre’, que vol estimular els hàbits de lectura dels infants, ha assolit un rècord.

Sí. S’estan publicant obres d’una qualitat extraordinària. També existeixen veritables obres d’art d’àlbums il·lustrats per aquesta edat. Penso que això s’està posant en valor. A més, el confinament, que ens ha fet passar tantes hores a casa, d’alguna manera ha provocat que les pantalles deixessin de ser l’única cosa que interessava, per anar a buscar un llibre i seure’s a llegir-lo.

Temas

Comentarios

Lea También