Les set paraules eternes 
a l’Agonia de Riudoms

Si hi ha un poble que reviu amb intensitat les set paraules que va pronunciar Jesús clavat a la creu, aquest és, sens dubte, la vila de Riudoms. Com cada any, i des de ja en fa deu, els riudomencs vibren en un absolut silenci, que només la sentida expressió dels seus rostres sembla capaç de poder alterar.

Després de dos anys sense poder celebrar la Setmana Santa amb normalitat «el poble esperava amb delit recuperar tota la tradició i religiositat popular que envolta la commemoració de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, tan participada a casa nostra», afirmava Miquel Àngel Arjona, president de la Confraria de la Puríssima Sang, l’associació organitzadora de la Setmana Santa riudomenca.

D’aquí que aquest migdia, a les dotze, l’església parroquial de Sant Jaume, plena a vessar, va obligar a moltes persones haver de solidaritzar-se, de la Plaça, amb l’Agonia de Jesús, tal com és coneguda la funció religiosa de Divendres Sant. Un muntatge escènic que dona forma i sentiment a les Set Paraules que Jesús pronuncià clavat a la creu, mentre agonitzava i que estan recollides en els evangelis.

La venerada imatge del Sant Crist de Riudoms va fer entrada al temple, portada en processó i acompanyada per l’escamot dels Armats de la Puríssima Sang, procedent de la capella de Santa Maria de Gràcia, on havia romàs exposada per espai d’un parell d’hores. El silenci corprenedor es va apoderar del temple enfosquit; el Sant Crist al presbiteri i, com talment succeí al Calvari, els soldats romans fent relleus de la guàrdia.

Les set frases de Jesús, van ser profundament reflexionades pel rector Rafel Serra, el qual ja les havia predicat en haver estat convidat a fer-ho en una edició anterior.

Més de 30 cantaires

Més d’una trentena de cantaires, molts d’ells integrants de la Coral Dolça Catalunya, desmembrada com a tal pels efectes de la pandèmia, amb la col·laboració de la petita orquestra de músics locals i instruments com el violí, violoncel, flauta, fiscorn i orgue, reunits per a l’ocasió, van ser els intèrprets de l’Opus 18, peça en llatí del compositor Angelo Albergoni, sota la direcció de Montserrat Farré, amb fragments de l’obra musical intercalats entre la prèdica.

L’emotiva i estremidora funció religiosa va acabar quan el capità dels armats, que en aquells moments fa guàrdia d’honor, posà la llança en posició de travessar el costat del cos de Jesús, per constatar la seva mort, un dels moments més emotius de l’acte.

A la tarda es van poder visitar els vuit Misteris ubicats en diferents indrets de poble, pertanyents a sengles confraries, els quals van ser recollits, sota custòdia dels Armats, per participar a les nou del vespre, amb els seus abanderats, a la processó del Sant Enterrament com a darrer acte del Divendres Sant.