La Bòbila del Sugranyes i el forn de la casa de ceràmiques Monseny han estat inclosos a la nova plataforma virtual ‘Mapa dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial de Catalunya’ presentat aquesta setmana pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. La Bòbila Sugranyes, que ja gaudia de reconeixement per part del Mnactec, ha estat inclosa en la plataforma pel fet de ser «una de les poques bòbiles completes i ben conservades que hi ha a Catalunya», mentre que el Forn d’Hipòlit Monseny destaca «per la singularitat de la producció realitzada». Ambdós elements estan protegits per l’Ajuntament de Reus com a BCIL, és a dir, Bé Cultural d’Interès Local.
La selecció que s’inclou en la plataforma virtual dels 150 elements més destacats del patrimoni industrial català s’ha fet d’acord amb els criteris temàtics; geogràfics; d’autenticitat; testimoniatge industrial, històric, social i arquitectònic i de valor estètic i artístic.
El forn o Bòbila del Sugranyes, també conegut com a forn de la Manxa, és un edifici industrial molt singular a prop de Reus que segueix el model de forn de ceràmica Hoffman, un estil que s’introduí a Catalunya a l’últim terç del segle XIX. La Bòbila Sugranyes destaca, sobretot, per la fumera o xemeneia central del forn, de dinou metres d’alçada, i pels materials amb què està formada: les toves i els maons. L’edifici és de planta circular, d’uns vint-i-tres metres de diàmetre, i consta d’una galeria de circulació perimetral.
Damunt de l’estructura inferior s’establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera. A la part baixa hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segueix la disposició radial.
A la Bòbila Sugranyes s’hi fabricaven principalment maons, teules, rajoles i altres materials ceràmics per a la construcció. L’any 2012 l’edifici es va restaurar i rehabilitar per l’equip d’arquitectes Figuerola Gavaldà Romera.
El Forn d’Hipòlit Monseny
El taller d’Hipòlit Monseny és un taller històric de ceràmica de la família Monseny, fundat per Hipòlit Monseny l’any 1852 i completament reformat, amb decoració modernista, l’any 1918.
Es tracta d’un conjunt d’edificis de planta baixa i un pis, on s’ubica un taller de fang i ceràmica vidrada que continua actiu i fabrica elements per a la construcció i l’ornamentació.
Aquest taller va ser el gran proveïdor de peces de la construcció del Reus modernista i noucentista i també fa els elements originals que cal rehabilitar. També va fabricar peces que es troben arreu de Catalunya. El taller destaca per la seva façana policromada i els diversos edificis que formen el forn destaquen per trobar-se tots al voltant d’un pati on hi ha una gran fumera escapçada. El conjunt conserva l’aspecte d’un taller artesà de l’època del 1900.