A les tardes i vespres del llarg hivern, entrar al bar de Capafonts serveix per trencar amb el silenci i la solitud que dominen els carrers del poble. Aquí, a falda del Motllats, damunt del turó que esguarda la vall del riu Brugent, hi ha moments en què el soroll s’agraeix. Asseure’s a la taula o la barra, conversar o fer la botifarra, esdevé un lligam social transcendental, sobretot pels veïns que resideixen tot l’any al municipi. Més enllà de tallats i cerveses, el que se serveix al bar és companyia, perquè tot i que el cens registra un centenar d’habitants, només una trentena viuen permanentment al municipi. I no cal dir que l’edat mitjana és avançada.
El Grèvol és el Bar del Poble. Amb majúscules, perquè no n’hi ha cap altre, llevat del xiringuito de la piscina que només obre a l’estiu. I és també un dels dos comerços que queden a Capafonts. L’altre és la formatgeria La Vall del Brugent, on l’Eva i el Sergi produeixen formatges artesans amb la llet del seu ramat de cabres.
Per posar totes les cartes damunt la taula, aclareixo que Capafonts és també el meu poble. Bé, per ser exacte hauria de dir que és el poble de la meva àvia materna, però sempre m’he permès aquesta llicència.
Compte enrere
La Priscil·la i el Manolo, els actuals responsables d’El Grèvol, el deixen el pròxim 24 de desembre després de set anys al peu del canó. Marxen per portar un altre establiment a Rojals, on han trobat millors condicions laborals. El Grèvol és un local municipal i l’Ajuntament posa com a condició que els arrendataris han d’obrir sis dies a la setmana. A més, els veïns volen recuperar l’emissió de partits de futbol, clàusula que s’ha incorporat a la nova licitació. El restaurant funciona a bon ritme els caps de setmana i a l’estiu, quan hi passa molta gent de fora, però entre setmana a l’hivern l’activitat és mínima.
Ara, trobar relleu per al Manolo i la Priscil·la esdevé un assumpte cabdal pels capafontins, que estan convençuts que el poble es morirà si es queda sense punt de trobada. Quan l’antic bar del Daniel i la Dominga va quedar com l’únic de la vila, ja se sentien comentaris semblants. «T’imagines que passaria si al poble no hi hagués el bar?». Igual que anys després, quan el Jesús i la Núria van obrir El Grèvol. «Sense el bar, el poble desapareixeria». Però aquest cop el compte enrere està en marxa i el fantasma del tancament més a prop que mai. Veurem com acaba el concurs públic per trobar nou llogater, que ja és a la recta final.
El bar s’ha convertit així en una qüestió de vida o mort. Un reportatge de Jordina Salvat publicat al Diari el passat 1 de desembre es va fer ressò del dilema que afronta Capafonts i la repercussió ha estat insospitada, i no només a les xarxes socials o la premsa comarcal. Veure Els Matins de TV3 amb Lídia Heredia, Milagros Pérez Oliva, Jordi Barbeta i Ferran Casas fent tertúlia sobre el futur del bar de Capafonts ha superat totes les expectatives que teníem quan ens vam plantejar fer una notícia sobre el tema.
La Catalunya buidada
L’explicació rau en el fet que el reportatge reflectia un fet local, però en realitat tractava un problema global. L’argument és Capafonts, però podria ser qualsevol altre municipi de muntanya del país, perquè la qüestió de fons va molt més enllà del bar. Va del despoblament, del futur del món rural, de com preservar pobles i medis naturals preciosos si no hi ha gent que hi visqui i treballi, de l’envelliment demogràfic...
Els avatars d’un bar rural són un exemple cru i cridaner dels obstacles quotidians a què s’enfronten tots aquells que no viuen en zones urbanes. Persones que tenen més dificultats per accedir a l’activitat econòmica, al comerç, als transports, a l’era digital, a les administracions públiques, a la cultura. Ciutadans amb menys possibilitats de disposar de bona oferta educativa, bona assistència sanitària o bons serveis socials.
Sigui per deixadesa o oblit, és una assignatura pendent de tots els governs, que ha esclatat amb el fenomen polític de l’España vaciada. Un panorama similar al de moltes comarques catalanes.
Lluitadors
La crisi de supervivència del bar de Capafonts ha permès donar a conèixer les peculiars circumstàncies personals i econòmiques que comporta la gestió del bar als pobles petits i la importància que aquesta tasca té per a la comunitat. Històries de lluites i afanys en un entorn difícil, com també poden explicar els agricultors que hi queden, els que intenten viure de la construcció o la trufa, els jubilats que no volen o no poden marxar a la ciutat, els que obren cases de turisme rural, els que dediquen el seu temps a l’Ajuntament, a organitzar la festa major, a l’Associació de Dones Verge de Barrulles, a la revista Quaderns de Capafonts... Un patrimoni humà al cor de les muntanyes de Prades tant o més valuós que el natural.
