Les nits del Trapezi 2025 han tingut una aroma especial a serradures i vertigen, i això s’ha concentrat com mai sota la vela de la plaça d’Anton Borrell. Allà, l’espectacle ‘Cabaret’ ha desplegat, durant diverses vetllades, tota la màgia en una veritable oda al circ tradicional entre una programació més que plena d’innovació corporal, aquell que emociona, sorprèn i commou, però sense perdre ni un gram de la modernitat i mirada crítica que defineixen el festival des dels seus inicis.
Amb un format fragmentat i suggerent, el ‘Cabaret’ ens convida a viatjar per un gran ventall de disciplines circenses: del trapezi a la comèdia, del malabarisme als equilibris impossibles, tot passat pel sedàs de la contemporaneïtat. És aquí on rau la seva força: en saber honorar l’essència clàssica del circ, la vela, la proximitat, l’olor de fusta, suor i sobretot la calor, alhora que hi incorpora una veu pròpia, fresca, sovint reivindicativa, capaç de parlar del món d’avui amb les eines del cos, l’humor i la sorpresa.
L’espectacle no defuig les contradiccions del nostre temps, i ho fa amb intel·ligència escènica i sensibilitat artística. Enmig de la festa i el deliri, apareixen moments de crítica social, de reflexió sobre els rols de gènere, sobre el capitalisme o la precarietat de la cultura. I és aquesta tensió entre el clàssic i el present la que dota el ‘Cabaret’ d’una vibració especial. No és només entreteniment: és habilitat, memòria i denúncia, celebració i provocació amb la diversió d’existir en un cos.
Amb una música pròpia, malabars impossibles, acrobàcies vertiginoses, equilibris que posaven el cor a la gola i moments de poesia visual s’han alternat en una proposta pensada per seduir un públic adult, obert i amb ganes de deixar-se sorprendre. El format cabaret permet jugar amb la varietat i la sorpresa, i els artistes, provinents de diversos punts d’Europa i del pais, han sabut aprofitar aquest escenari íntim i vibrant per oferir el millor de si mateixos, sovint amb una proximitat que només la vela pot permetre.
Un dels punts forts del ‘Cabaret’ ha estat precisament aquesta capacitat de generar una atmosfera quasi màgica: la vela, plena a vessar cada nit, esdevenia un espai fora del temps, on tot era possible i on la complicitat entre públic i artistes trencava qualsevol quarta paret. Riallades, aplaudiments espontanis, respiracions sostingudes i algun crit d’admiració han estat constants durant totes les funcions.
Amb espectadors entregats nit rere nit, aquest ‘Cabaret’ consolida la vela de la plaça d’Anton Borrell com un punt neuràlgic del Trapezi, un lloc on el circ respira profundament, arrelat en la seva història, però mirant endavant amb valentia. Així ha estat, i continua sent, el Trapezi: fidel al seu origen, però sense deixar mai d’evolucionar, de qüestionar-se i de créixer.
