E ls politòlegs auguraven que caldria esperar que passessin les eleccions a Espanya i es resolgués l’atzucac de la investidura a Catalunya per desbloquejar els possibles pactes municipals. Així ha passat a Reus i Tarragona, tot i que el desenllaç en ambdues ciutats només té en comú la coincidència en el temps.
A Reus, l’any nou ha confirmat l’acord CiU-Ara Reus, que amb tota probabilitat s’ampliarà a ERC. Amb la incorporació dels republicans l’equip de govern tindrà 11 regidors, mentre que l’oposició encara en sumarà 16, per la qual cosa tots els temes trascendents hauran de seguir negociant-se a varies bandes. Són els deures que els ciutadans van posar als seus representants en votar un ajuntament tant fragmentat.
Els pressupostos de 2016 apareixien com la primera prova de foc per l’alcalde Pellicer, després de que el bloqueig a les ordenances fiscals servís per escenificar la musculatura de l’oposició i les penúries de governar en minoria absoluta.
El desenllaç final de les negociacions permetrà l’aprovació dels pressupostos, gràcies a l’abstenció de la CUP i el PP. Indubtablement, és un rèdit polític pel sarró de Pellicer i reforça l’alcalde per afrontar una legislatura molt complexa, però tinc la impressió que tots els partits s’hi troben còmodes en la foto resultant.
M’explico. CiU i la CUP demostren que els dos principals grups municipals són capaços d’arribar a consensos per tirar endavant el tràmit més determinant en la gestió d’un ajuntament. Pels convergents, palesa la voluntat de diàleg i entesa amb forces de tot l’espectre polític. Pels cupaires, els permet combatre la percepció de que defugen assumir responsabilitats per mantenir-se impol·luts a l’oposició. La seva petjada en els comptes municipals de 2016 és la inclusió de diverses mesures de caire social. Cal recordar que un vot negatiu de la CUP, sumat al de Ciutadans i PSC, tumbava els pressupostos.
En aquest billar a cinc bandes que abasta el vot favorable de CiU, Ara Reus i ERC i l’abstenció de la CUP, també hi participa el PP. Els dos regidors populars ja havien anunciat que s’abstindrien per no posar pals a les rodes de la governabilitat. Pot semblar exòtica la presència del PP en un consens polític on hi són totes les forces independentistes de l’Ajuntament, però facilitar l’aprovació dels pressupostos si es tenen en compte algunes de les seves demandes ha estat una postura habitual del PP a l’Ajuntament de Reus, des de molt abans de que a l’anterior legislatura fossin socis de govern de Carles Pellicer. L’actual atomització del ple municipal permet que tothom tingui cartes per jugar, i el PP les utilitza per sortir de la invisibilitat.
Els retrets
De la mateixa manera que el PSC i Ciutadans van atacar durament la CUP per avalar les polítiques de CiU, l’alcalde ha llançat àcids retrets als socialistes per quedar-se al marge de l’acord i, segons ell, primar els interessos partidistes sobre els de la ciutat. Això forma part de l’explotació política que Pellicer fa de l’acord, hàbil i legítima perquè s’ha guanyat l’oportunitat de fer-la. Però el discurs de l’interès de ciutat sempre tendeix a coincidir amb l’interès de qui el pronuncia.
En qualsevol cas, si CiU i PSC han descartat explorar un pacte estable de gran coalició, no te massa recorregut reclamar que es posin d’acord en els pressupostos, que és on es materialitzen els principis programàtics i d’acció de govern de cadascú.
Sense opcions d’una entesa més enllà dels comptes pel 2016, m’hagués semblat una temeritat política que el socialista Francesc Vallès s’avingués a regalar l’exclusivitat del paper d’oposició a Ciutadans, que també votarà ‘no’ i que de ben segur està comodíssim lluny dels acords pressupostaris, ateses les companyies. La batalla política no està pas en el lideratge del govern, sino de l’oposició.
