Falten fusters. Cada cop hi ha menys professionals que es dediquen a l’ofici i no hi ha prou mans per cobrir la demanda del mercat. Aquesta crisi, extensiva a la resta d’oficis tradicionals, s’accentua especialment en el món de la fusta, i més concretament al Baix Camp. El Gremi de Fusters de la comarca ha passat de 120 agremiats l’any 2006 a només 15 el 2024.
«Som un ofici en perill d’extinció. Estem molt buscats, no hi ha fusters». Així de contundent s’expressa el reusenc Ruben Martínez. Després d’haver-se iniciat al món de la fusteria com a primera feina, va encaminar la seva vida professional cap a l’educació social. Va ser un antic company qui, ofegat per l’excés de feina, li va demanar un cop de mà a les tardes: «No tenia intenció de tornar-hi, però en veure com estava el sector, m’hi vaig llençar de cap.»
La manca de relleu generacional és el símptoma més evident d’un problema de fons, relacionat amb la pèrdua de prestigi dels oficis manuals en favor de les carreres universitàries i les professions emergents vinculades a les noves tecnologies. «S’ha arrelat el discurs que sense un grau universitari no pots tenir un futur brillant, i no s’ha inculcat una cultura formativa orientada als oficis», apunta Enrique Espinal, que fa dos mesos va assumir la presidència del Gremi de Fusters del Baix Camp amb l’objectiu de revertir aquest declivi de fusters.
El també director de Carintec Madera assenyala aquest factor cultural com una de les arrels del problema, que es remunta a la crisi immobiliària. Quan es jubilen, molts fusters no troben ningú que vulgui continuar el negoci familiar.
De fuster a muntador
Alhora, la digitalització del sector, com ara la integració de màquines de control numèric, ha arraconat perfils tradicionals com el de l’ebenista. «Els proveïdors envien els taulers ja cantejats i fets a mida, i màquines com l’escairadora o la cantejadora han deixat de ser habituals al taller», explica Martínez, conegut com a @rufuster_ a les xarxes socials, on publica la seva feina com a catàleg virtual.
La demanda del mercat també ha evolucionat. «Portes, parquets, cuines i armaris són els treballs més habituals», explica Martínez, que remarca com la fusta massissa i els estils més clàssics han anat quedant en segon pla. Com a conseqüència, les tendències del mercat empenyen molts fusters a assumir tasques pròpies de muntadors o reformistes, adoptant cada cop un rol més híbrid: «Per molt que en sàpigues, acabes sent muntador.»
L’Institut Pere Martell és l’únic centre de la demarcació que ofereix formació professional específica en fusteria. «No hem notat una davallada d’alumnat; sempre hem tingut més o menys els mateixos graduats, amb una mitjana de 10 alumnes», explica David Estruel, professor del cicle de Fusta i Moble. Enmig d’un context poc encoratjador, sorprèn positivament la presència de vuit noies entre l’alumnat actual, repartides entre els cursos de grau mitjà i superior.
Fill de fuster i format a l’antiga Universitat Laboral, Estruel comparteix la visió que l’orientació acadèmica a secundària perpetua una divisió estigmatitzada: «Els alumnes amb més facilitat per als estudis són derivats a batxillerat, i els que ‘els costa més’ cap a FP».
Perfils molt cotitzats
Des de la seva experiència, Martínez també indica un canvi generacional de la cultura del treball. «Els joves d’ara han crescut envoltats de tecnologia i ningú vol treballar picant pedra o carregant portes amunt i avall». Tanmateix, com més escassa és la mà d’obra, més cotitzats són els professionals qualificats.
«Els oficis et garanteixen feina», assegura Espinal. Tant és així que, segons el president del Gremi, els professionals formats en oficis poden assolir, en molts casos, condicions laborals equiparables a les que ofereixen algunes sortides universitàries. «Hi ha tanta demanda que, si ets bo, pots guanyar molts diners», corrobora Martínez.
En el cas de Biel Martí, graduat a l’Institut Pere Martell, va trobar feina només acabar els estudis. «Em vaig adonar que el que més m’agradaven eren les feines manuals i, d’aquestes, la que em cridava més l’atenció era la fusteria», relata. Treballador a Fusteria F. Teruel, explica que el que més li agrada de la seva feina és que «no és gens monòtona ni repetitiva».
El Gremi de Fusters del Baix Camp va passar de 120 agremiats l’any 2006 a 15 el 2024
Tot i això, el jove fuster admet que, un cop graduat, «no estàs 100% preparat per assumir les feines sense ajuda». Aquest és un dels motius pels quals molts petits tallers no aposten pel talent en formació. «Les empreses han invertit molt en maquinària i ara han de començar a invertir en mà d’obra», assenyala Estruel, qui va ser el seu tutor. Tal com precisa, «fins als sis mesos o un any no et començaran a generar rendiment econòmic, i això fa que moltes empreses es tirin enrere».
En aquest sentit, Martínez, autònom amb taller a Riudoms, troba a faltar més facilitats a l’hora de contractar treballadors joves, com ara exempcions temporals de l’IRPF o la Seguretat Social. Mesures com aquestes, argumenta, ajudarien petits negocis com el seu a incorporar nous perfils sense carregar-los de costos des del primer dia.
Amb l’objectiu de fer més atractiu l’ofici entre el jovent, l’Institut Pere Martell ha posat en marxa el projecte Fuster Digital, una iniciativa de transformació tecnològica finançada amb fons europeus. En col·laboració amb Tecnocim i l’EASO Politeknikoa de Sant Sebastià, el centre ha digitalitzat el seu taller –de 1.100m2 i uns 50 bancs de treball– incorporant tauletes, codis de barres i programari de gestió per formar els alumnes en entorns propers a la indústria 4.0 i facilitar la seva adaptació laboral tant en tasques de taller com en oficines tècniques.
Impulsar el sector: l’objectiu
Per revertir la tendència negativa del sector, la nova junta del Gremi de Fusters ha elaborat un decàleg d’accions prioritàries. Entre les més destacades hi ha l’ampliació de l’àmbit territorial del gremi a tota la província, la creació de canals de comunicació directa amb els agremiats, l’establiment d’aliances amb institucions i centres educatius, i l’organització de jornades tècniques i de networking. «Volem ajudar la vida professional dels agremiats sigui més fàcil», tanca Espinal.
