Guiar un ramat de cabres no es gens fàcil

Si pot ser complicat ensinistrar un gos en un context habitual, fer-ho perquè condueixi un ramat ja és un altre nivell, i si el ramat és de cabres, encara més. «Trobar-ne un que en tingui ganes... no és fàcil», comentaven aquest migdia alguns pastors a l’Albiol. I què hi feien allà? Doncs demostrar les habilitats dels seus gossos pastors a la segona edició del Concurs de Gossos de Treball.

Guanyar era, en realitat, el menys important. Com detallava el regidor de Turisme de l’Ajuntament de l’Albiol, Sebastià Troyano, el premi era el mateix per a tothom. «L’ambient no és competitiu, sinó de companyerisme», subratllava, mentre que un dels participants intentava que el ramat de cabres fes el recorregut marcat.

La comunicació i la bona entesa entre pastor i gos eren crucials per realitzar la prova amb èxit i evitar que el ramat s’escampés. I és que, amb les cabres, és una cosa que fàcilment pot passar. «Les ovelles acostumen a moure’s totes juntes, però amb les cabres és una altra història. Cadascuna va a la seva», relatava Troyano. Per tant, aquesta era una de les dificultats i les particularitats del concurs. Una altra dificultat era la forta calor. L’esdeveniment ha començat a primera hora del matí i la temperatura ha anat pujant a mesura que el sol anava pujant. Al migdia, pràcticament tot el públic estava refugiat sota l’ombra d’alguns arbres de l’esplanada on s’estava realitzant el concurs, darrere del cementiri. També els gossos participants buscaven amb anhel refugiar-se del sol. «Aquest pobre està acalorat...», comentaven dues dones, molt atentes al concurs. El gos que en aquell moment estava participant –a ple migdia– obeïa al peu de la lletra el seu amo. Però, de cop i volta, ha deixat d’escoltar i se n’ha anat corrent cap a una petita zona d’ombra, on s’ha estirat una estona. Després de la insistència del pastor, el gos s’ha tornat a aixecar i s’ha introduït de nou al concurs. «Aquest any tenim moltíssima calor, i en la primera edició vam tenir pluja... Hem d’acabar de trobar les dates adequades i que tampoc coincideixin amb la criança de les cabres», subratllava Sebastià Troyano.

En total, hi han participat una quinzena de pastors de diverses zones de l’Estat, des del País Basc a Aragó i diverses poblacions catalanes, a més d’un parell de pastors locals. Cadascú havia de, primerament, completar un recorregut per l’esplanada, fent passar el ramat per uns punts concrets i, en un moment donat, agafar una de les cabres i marcar-la amb un esprai, com a demostració d’habilitat del pastor. Posteriorment, s’havia d’introduir tot el ramat en un tancat i, finalment, treure’n sis i introduir-les en un remolc.