L’historiador Joan Navais reivindica els reusencs deportats als camps nazis a la Fundació Privada Reddis de Reus

La Fundació Privada Reddis ha acollit aquest dimarts una emotiva conferència de l’historiador reusenc Joan Navais, titulada “Els deportats reusencs als camps nazis”. L’acte s’emmarca dins del cicle “Conseqüències de la Guerra Civil” i ha tingut com a eix principal la recuperació de la memòria històrica a Reus.

Durant la seva intervenció, Navais ha presentat els fruits de més de quatre anys d’investigació rigorosa, en què ha aconseguit documentar la història de 36 reusencs deportats als camps de concentració nazis. La majoria van ser enviats a Mauthausen, però també a d’altres camps com Gusen i Flossenbürg. Molts d’aquests homes —obrers, soldats, activistes o simplement defensors de la llibertat— van ser represaliats pel seu compromís amb els valors republicans i antifeixistes, i condemnats a una mort lenta a l’exili.

«Aquest treball no és només un exercici de memòria, sinó un acte de pedagogia antifeixista», ha defensat l’historiador. Navais ha recordat que «el nazisme no va ser una bogeria individual, sinó un projecte col·lectiu, amb el suport actiu de bona part de la societat i de grans empreses alemanyes». Per això, ha reivindicat la importància de mantenir viva la denúncia contra les idees feixistes, especialment davant l’auge actual de discursos d’extrema dreta.

En aquest context, ha posat en valor iniciatives com la col·locació de llambordes Stolpersteine a Reus, impulsades per l’Ajuntament, o el suport de la Fundació Reddis a projectes de divulgació històrica.

Navais ha volgut subratllar l’abast del genocidi nazi, amb xifres esfereïdores: 6 milions de jueus assassinats, 8,5 milions de civils i presoners soviètics, 1,8 milions de polonesos, 250.000 gitanos, 250.000 persones amb discapacitats físiques i intel·lectuals, entre 5.000 i 15.000 homosexuals, i desenes de milers d’opositors polítics i resistents antifeixistes.

Per aprofundir en aquest tema, ha recomanat dues lectures clau: La mecànica del exterminio, de Xabier Irujo, i El Holocausto, de Dan Stone.

Jaume Massó s’afegeix al cicle de conferències

Davant l'èxit de públic i l’interès generat pel cicle de conferències “Conseqüències de la Guerra Civil”, centrat en la memòria històrica a Reus, la Fundació Privada Reddis ha decidit allargar la programació amb una nova sessió.

La conferència addicional tindrà lloc el dimarts 17 de juny a les 19 h, a la sala d’actes de la Fundació, sota el títol “La salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil”. L’acte anirà a càrrec de l’historiador i arqueòleg Jaume Massó Carballido, una veu reconeguda en l’àmbit de la protecció del patrimoni cultural.

Aquesta nova ponència complementa les anteriors, que han abordat temes com la preservació de la memòria de les víctimes del nazisme i el paper fonamental dels arxius històrics en aquest procés. Amb aquesta última sessió, el cicle posa el focus en els esforços per protegir el patrimoni històric i cultural en contextos de conflicte bèl·lic.

L’objectiu és oferir una reflexió final sobre el valor dels béns patrimonials i la necessitat de conservar-los davant situacions d’amenaça, un debat especialment rellevant en temps de revisió del passat i de creixent interès per la memòria democràtica.

Com en les anteriors sessions, l’entrada és lliure fins a completar l’aforament.