La societat civil reusenca va com una moto GP. La delegació del Diari a Reus adquireix un nou i merescut protagonisme a l’hora d’apropar-nos el batec de la ciutat. El teixit associatiu cus més que mai. La programació dels nostres teatres és de cinema. Al carrer Prat de la Riba inauguren uns serveis a la llar amb xampany francès a dojo. Un gran emprenedor reusenc instal·la la seva franquícia poc usual al raval de Jesús i, com molt bé reflecteix el Diari, Reus al·lucina amb el Reus.
La nostra classe política, però, sua intensament la cansalada municipal en una bicicleta estàtica dissenyada amb perfil baix. Després de tants anys de majories grasses, els magres resultats electorals han elaborat una pizza set estacions molt difícil de digerir. No estan acostumats a cuinar, els entren fins al rebost sense demanar permís, s’hauran de menjar moltes ordenances amb patates fregides del Laurie i el mal de panxa d’Innova els ha deixat el fetge consistorial farcit de pedres imputades.
La taula rodona que va organitzar El Círcol sobre el present i el futur de Reus, amb la participació dels periodistes més eixerits de la ciutat, semblava, doncs, del tot adient per treure l’entrellat d’aquesta contradicció d’actituds reusenquistes. Només cal resseguir algunes de les assenyades intervencions per adonar-nos dels dubtes que genera el que ens passa i el que ens pot passar, si no construïm ponts de diàleg entre el sector públic i el privat. Tenim mal de coll de tant mirar-nos el melic. Som la capital de les paraules i les idees però no dels fets i, a banda dels de sempre, hi ha milers de convilatans anònims desconnectats del pols de la ciutat.
Malauradament, alguna cosa va acabar grinyolant entre les cadires del saló de ball de l’entitat degana de Reus. Dels 27 regidors del nostre excel·lentíssim i repartidíssim Ajuntament, només vàrem tenir el plaer de gaudir de l’amable presència de la regidora de Cultura. Potser hauríem de tenir la gosadia de proposar que els periodistes de la taula rodona fossin regidors i el seu moderador, l’alcalde. Possiblement, El món de Reus ho agrairia, reusenques i reusencs del meu cor.
