La Festa Major petita de Reus venç la pluja

Les campanes de Sant Pau i Misericòrdia van ser les encarregades d’anunciar ahir la sortida del seguici infantil amb el nou Toc de la Festa Major Petita. Una de les novetats d’enguany, de fet. Després que aquest toc s’estrenés per acompanyar el seguici petit durant la darrera festa de la Misericòrdia, amb els grups de Pioners i Caravel·les dels Campaners de Reus –formats per les dues entitats històriques dels agrupaments escoltes Misericòrdia i Montsant- Cim–, per aquest Sant Pere van ser els Ràngers i les noies Guia els afortunats i responsables. Pel que fa a la música, els que lideraven el ritme van ser els músics de l’Aula de Sons de Reus.

Tot i això, la meteorologia no va acompanyar gaire, ja que arribada la tarda i just tocades les 18 hores, el cel era completament negre i la pluja es va començar a fer efectiva. «Es posposa la cercavila mitja hora de moment, els gegants es mullarien i la pintura els cauria. A més, els balladors amb el terra tan moll, potser relliscarien», aquesta argumentació era la que li donava un guàrdia urbà a una nena, en venir a preguntar-li què passava.

Només calia esperar

Només calia esperar. Gota a gota, doncs, el Mercadal va aplegar un seguit de paraigües de colors, però també de sessions de música tradicional improvisada dels diversos col·lectius culturals i colles dels diferents elements festius, els quals sota els porxos de la plaça van fer més fàcil l’espera a les famílies assistents. De sobte, vora les set de la tarda, el sol va aparèixer i ho va fer a temps. 

La Festa Major Petita va vèncer la pluja i música i timbals van fer efectiva la gran notícia. Les portes de l’ajuntament es van obrir i el Ball de Diables Infantil va encetar la cercavila pels carrers de la ciutat. Van continuar el camí festiu la colla del Drac petit, el qual encès va provocar que els centenars de curiosos que envoltaven la rua ben a prop s’apartessin sorpresos. Veure les cares de petits i grans era tot un vitrall d’expressions, ja que cadascú va fer palès quin era el seu element predilecte. «Mira mare! Ara surten la Cucafera i el Basilisc petit!», va dir un nen amb una samarreta de la Festa Major reusenca. S’estimen aquelles bèsties i en veure-les, criden embogits. I és que una altra cosa no, però el bestiari es va classificar com a un element estrella pels més menuts.

Del consistori també van sortir els nanos, a ritme de les melodies dels Ganxets, els grallers del Baix Camp. Va agafar el seu relleu la Mulasseta, els Vitxets, els Moros i els Indis petits, els quals van anar precedits pels grallers Els Vinardells del Penedès. Cal afegir que els petits i no tan petits van tenir garantit l’esmorzar, ja que davant de la Casa Navàs hi havia un estand fornit de pa amb xocolata i llet de nous. «Això què és?», preguntava un grupet de tres dones abans de començar a fer cua. «És llet amb nous, tasteu-la, és bona!», li anava dient una de les noies que atenien a l’espai, patrocinat per Borges, i repartia a dojo el menjar.

Els grups dels balls petits també van tenir l’enhorabona de rebre un de nou. Fou el Ball de Marcos Vicente, el qual es va estrenar en el seu recorregut per la ciutat. Va encapçalar la comitiva en matèria de balls i va lluir coreografia. Arribat el vespre, però, van tenir una altra oportunitat de lluir-se a la plaça de la Farinera, ja que van fer el ball complet i van anar precedits pel Ball de Dames i Vells, tal com es va poder veure a la presentació del ball parlat infantil. Amb tot, la rauxa festiva va continuar amb el Ball de Cercolets petit, el de Bastonets de l’Esbart de Santa Llúcia, el de Prims petit, el de Valencians petit, el de Mossèn Joan de Vic petit, el de Gitanes petit, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla de Xiquets de Reus, l’Àliga petita i la Banda de Música Pare Manyanet.