La lliga dels números extraordinaris

Al ple de l’Ajuntament de Reus del passat mes de setembre, un punt de l’ordre del dia amb un enunciat tan anodí com l’aprovació del compte general de la corporació corresponent a l’exercici 2021, va aportar una dada interessant: el grau d’execució dels ingressos corrents –això inclou els impostos– havia estat 2,17 punts percentuals més alt del que s’havia pressupostat. L’interventor no va detallar els motius d’aquest superàvit, però la lògica invitava a pensar que en part tenia a veure amb un augment de la recaptació de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com a plusvàlua municipal. Quan s’aplica per causa de mort, és un impost que paguen els hereus dels difunts per les transmissions d’habitatges i immobles. I com que durant els anys 2020 i 2021 el nombre de potencials contribuents s’havia incrementat a conseqüència de la covid, es podia haver donat la paradoxa que una desgràcia com la pandèmia hagués fet créixer els ingressos tributaris.

Ara que, gràcies al portal de transparència del mateix Ajuntament, ja disposem de les xifres detallades, podem veure que l’impacte de la covid va propiciar el màxim històric de recaptació per l’impost de plusvàlua, amb 4,29 milions d’euros el 2021.

La persecució del frau fiscal

El ple municipal d’aquesta setmana ha inclòs un altre d’aquests punts relacionats amb la tasca de la Hisenda i la Intervenció municipals: donar compte de la liquidació del pressupost de l’exercici 2022 de l’Ajuntament de Reus i els seus Organismes Autònoms, balanç que ja s’havia fet públiques uns dies abans davant d’una representació de les entitats econòmiques de Reus. I, de nou, ha aparegut una dada força interessant: el Pla d’Inspeccions posat en marxa el 2020 pel consistori ha fet aflorar dos milions d’euros en frau fiscal, amb el consegüent augment d’ingressos que s’ha consolidat en els pressupostos de 2022 i 2023.

La xifra constitueix un indicador rellevant de l’impacte de mesures com la campanya per imposar la taxa de guals a totes aquelles empreses i particulars que entren vehicles per damunt de les voreres. Com que mai el govern municipal va voler revelar quants expedients va generar aquella actuació, ara disposem almenys del balanç recaptatori. Així, la incorporació dels molts contribuents que ara paguen la taxa per entrada de vehicles i abans no ho feien ha significat que dels 1,28 milions d’euros ingressats el 2109, s’hagi passat als 1,72 milions de 2022. En conseqüència, ja sabem d’on surten 0,5 dels dos milions d’euros aflorats en la persecució dels incompliments fiscals.

La regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, va aprofitar el debat sobre la liquidació del pressupost de 2022 per fer un balanç econòmic del mandat i va destacar que deixen un Ajuntament «sanejat i solvent». De fet, en el torn de rèplica als grups de l’oposició, va esventar que el govern podia presumir d’uns «números extraordinaris».

És irrefutable que el sanejament econòmic de la casa de la vila serà probablement el principal llegat dels dotze anys de Carles Pellicer a l’alcaldia. El 2022 es tanca amb un deute de 114,5 milions d’euros, després d’una reducció històrica des de 2012, quan el deute va arribar a 405 milions. És a dir, 290 milions menys, una xifra que parla per si sola. En aquesta lliga dels números extraordinaris –parafrasejant la pel·lícula– de Pellicer i Caballero, cal incloure també el regidor Joaquim Enrech, que va pilotar la Hisenda municipal els anys més feixucs de crisi financera i retallades. Així les coses, no és estrany que Caballero ocupi un dels llocs destacats de la propera llista electoral de Junts per Reus.

Poca contestació

Un símptoma d’aquesta bona gestió econòmica va ser el baix to de les crítiques dels portaveus de l’oposició, la qual cosa resultava fins i tot cridanera a dos mesos de les eleccions municipals. Débora Garcia (Cs) va etzibar que tot plegat és fruit de les acanades patides pels contribuents reusencs i va insistir per enèsima vegada en la seva creuada contra l’arrodoniment a l’alça dels tipus impositius, mentre que Mònica Pàmies (CUP) va recordar que les taxes i impostos han pujat entre un 9 i un 27 per cent durant aquesta legislatura. Pàmies va parlar d’immoralitat per qualificar les polítiques del govern municipal, terme que va molestar bastant Caballero.

Les crítiques més feridores van provenir d’Andreu Martín (PSC), amb la peculiaritat que realment no anaven dirigides contra els comptes exhibits pel govern municipal, sinó contra el balanç de promeses electorals incomplertes, des dels mil pisos socials compromesos i inexistents als projectes de reformes urbanístiques i nous equipaments dels quals encara esperem notícies. Martí ho va arrodonir amb algunes de les preocupants dades macroeconòmiques de la ciutat de Reus, com la taxa d’atur per sobre dels municipis comparables o el baix nivell de renda.

Si no hagués estat pel portaveu del PSC, potser no hauria semblat que ja estem en plena precampanya.