Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Alguna cosa es deu haver fet bé per atraure alta tecnologia

L’aposta per les TIC fa que Reus se situï com l’àrea urbana catalana amb més percentatge de població ocupada al sector, després de Barcelona

| Actualizado a 10 abril 2022 17:31
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Una dada interessant i, fins a cert punt, sorprenent: un 2% de la població ocupada de l’àrea urbana de Reus –és a dir, la ciutat i els cinc petits municipis del seu entorn més immediat– treballa al sector dels serveis i manufactures d’alta tecnologia. La xifra freda no diu gaire cosa per si sola i per valorar-la cal veure la comparativa amb la resta d’àrees urbanes de Catalunya –Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida...–. I aquesta estadística mostra que l’esmentat 2% constitueix el segon percentatge més alt del país després de Barcelona, que se situa al 3,6%. Envers la resta, Reus està clarament pel davant.

Aquesta va ser una de les dades que va aportar el catedràtic d’Economia Aplicada de la URV Agustí Segarra a la conferència ‘L’economia de Reus durant 1970-2020’, un balanç per encarar el futur, que tancava el cicle de xarrades del projecte multidisciplinari de memòria històrica Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat, organitzat per la Fundació Privada Reddis.

Alguna cosa es deu haver fet bé al voltant de Redessa, el clúster TIC o les startups per sortir ben posicionats a les anàlisis estadístiques dels economistes. La casualitat ha volgut que dos dies abans de la conferència de Segarra, la multinacional tecnològica alemanya T-Systems anunciés la creació de més de 300 nous llocs de treball a Reus en els pròxims dos anys. La companyia preveu doblar la plantilla actual, passant de 160 a 320 treballadors, en una primera fase a desplegar aquest 2022. El pla d’expansió es completaria el 2023 fins a arribar als 500 professionals, dedicats a desenvolupar projectes vinculats a digitalització i incorporació d’empreses al cloud.

T-Systems va ser la primera empresa tecnològica que es va instal·lar a Redessa el 2009 i el 2011 va ampliar la seva presència a la ciutat amb un segon centre al Tecnoparc. Les activitats que s’hi duen a terme estan relacionats amb salut, l’automoció, operadors de transport públic, administracions públiques i sector financer. El vicepresident de Digital Business Applications de T-Systems Iberia, David Oliva, va destacar que «Reus s’ha convertit en un pol d’atracció de professionals d’alt nivell de tota Europa». Música celestial per a la teoria d’Agustí Segarra que l’atracció de capital humà qualificat fa miracles.

Baixa formació universitària

El catedràtic de la URV va aportar altres dades, com que la principal activitat econòmica a l’àrea urbana de Reus és la vinculada a la sanitat, seguida del comerç al detall i la indústria de l’alimentació. Una fotografia més previsible, però que també invita a pensar que s’ha treballat en la bona direcció per acollir empreses sanitàries juntament amb els serveis propis de la sanitat pública

Una altra dada suposable és que els urbanites reusencs som els catalans que més ens desplacen en cotxe particular i menys en transport públic i a peu per anar a la feina. L’altra cara de les estadístiques de mobilitat és que aquesta és l’àrea on la població inverteix menys temps en anar i tornar del lloc de treball. La mitjana està en 17 minuts, la més baixa de Catalunya. I això és qualitat de vida.

Segurament la xifra menys llustrosa de les destacades per Segarra és el 16,7% de població major de setze anys amb estudis universitaris, clarament inferior al 22,5% de l’àrea urbana de Tarragona i quasi la meitat del 32% de Barcelona. Això passa o bé perquè hi ha una mancança en fomentar els estudis superiors de les noves generacions o perquè molts titulats universitaris acaben emigrant cap a altres territoris.

Agustí Segarra va concloure amb una interessant mirada endavant: «Les generacions futures no només depenen de les decisions que es prenguin en el present, sinó de les formes en què imaginen el futur. El futur no sols s’explica pel passat, sinó també per la imatge del futur que s’imprimeix en el present».

Abans d’aquesta consideració , havia afirmat que els principals factors que històricament expliquen la puixança de Reus són la localització geogràfica i uns cercles socials que des del segle XVIII han sabut jugar molt bé les seves cartes quant a aspiracions i capacitat de mirar més enllà.

Segarra va posar la burgesia reusenca com a exemple de classe dirigent connectada amb els mercats internacionals que va saber transformar la ciutat i marcar el futur. Aquesta referència a la burgesia i les classes dirigents reusenques, especialment del segle XIX, invitava a fer comparacions entre el passat i el present que podrien resultar poc afalagadores, però jo diria que Segarra no estava incitant a comparar, sinó a aprendre.

Comentarios
Multimedia Diari