Whatsapp Diari de Tarragona
Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

El factor ex

Municipals 2023. En unes eleccions on l’alcaldia se la juguen tres dones, serà molt interessant copsar la influència de tres homes, pel que poden sumar i restar

18 febrero 2023 20:54 | Actualizado a 19 febrero 2023 07:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Les eleccions municipals del pròxim 28 de maig a Reus visualitzaran un canvi històric anunciat, perquè amb tota probabilitat l’alcaldia passarà per primer cop a mans d’una dona, alhora que la gran majoria de candidatures estan encapçalades per dones.

Són també unes eleccions que constaten que els dos esdeveniments que han marcat l’agenda sociopolítica dels darrers anys, com són el període més àlgid del procés i la pandèmia, van quedant endarrere perquè les inquietuds de la ciutadania basculen cap a altres problemes i demandes. Que l’alcaldable d’ERC, Noemí Llauradó, iniciés dimecres passat la seva conferència programàtica al Teatre Bartrina parlant de seguretat ciutadana ho exemplifica nítidament.

Fins no fa gaire hauria estat difícil d’imaginar una candidata d’un partit d’esquerra sobiranista prioritzant la seguretat al seu discurs, tot i fer-ho tenint en considerció els factors socials que hi incideixen. El segon tema tractat va ser la neteja i el tercer, l’habitatge. Està clar que aquest ordre de coses té a veure amb l’experiència en l’acció de govern de la candidata republicana i amb els senyals que detecten els radars dels partits.

Curiosament, en unes eleccions on l’alcaldia se la juguen tres dones –la mateixa Noemí Llauradó, Sandra Guaita (PSC) i Teresa Pallarès (Junts)–, una de les moltes batalles secundàries que s’hi lliuraran serà la influència de tres homes i els efectes electorals de la seva presència i/o absència a les llistes. Serà interesant copsar l’impacte del factor ex que representen d’una manera o altra aquests tres personatges.

El prefix ex indica que algú ha deixat de ser el que diu el substantiu que el segueix, tot i que també funciona autònomament per anomenar a persones que han deixat de ser parella sentimental d’altres. Aquest article va de la primera accepció, però com que en política hi juguen els sentiments i les emocions, i molt, també té a veure amb la segona.

Pellicer i Cervera

El primer cas fa referència a l’actual alcalde, Carles Pellicer, que assumirà la condició d’ex cap de llista abans d’adquirir la d’exalcalde. Com afectarà la seva retirada al resultat de Junts per Reus? Les dades comparatives de les municipals de 2019 amb les eleccions generals i autonòmiques més pròximes indiquen que Pellicer mobilitzava tres mil vots afegits als del seu partit, i això en una ciutat on el llistó de la victòria se situa entorn dels deu mil vots és un capital enorme.

Veurem si Teresa Pallarès és capaç de retenir aquests suports i el paper de Pellicer en la campanya de Junts, que encara no ha tancat la seva llista. Val a dir que el factor ex també afecta a Pallarès, tant per la dilatada experiència que acredita en càrrecs d’alta responsabilitat, com per la seva anterior trajectòria política.

L’ex més recent és Jordi Cervera, que s’ha donat de baixa d’Ara Reus –la formació municipalista que ell mateix va fundar–, per les desavinences sobre el seu encaix a la llista amb l’actual líder, Daniel Rubio. Cervera ha deixat la porta oberta a entrar en altres projectes i com que mai ha amagat el seu desig de tornar a dirigir la política esportiva municipal, és previsible que el seu fitxatge per alguna altra candidatura pugui ser una de les notícies destacades de la precampanya.

A banda d’alma mater del naixement d’Ara Reus, Cervera és un personatge que transcendeix la política, per la qual cosa serà interessant comprovar com afecta el seu adéu a una formació que ha anat consolidant i ampliant un nucli fidel de votants que li han garantit la presència a l’Ajuntament amb dos regidors, i que enguany aspira a incrementar mitjançant el pacte a escala nacional amb el PDeCAT. Veurem si la tasca de govern dels regidors Daniel Rubio i Dolors Vázquez i l’aliança esmentada pesen més o menys que el factor Cervera.

Vidal torna al marge de la CUP

El tercer ex a seguir, tant per activa com per passiva, és David Vidal, cap de llista de la plataforma progressista i municipalista Reus en Moviment (ReM), constituïda l’any passat i que es presenta per primer cop a les eleccions. Vidal va ser el solitari regidor de la CUP que va entrar a l’Ajuntament el 2011 i va impulsar el carrusel de denúncies que van donar peu al cas Innova.

Els històrics resultats assolits per la CUP el 2015, convertida en segona força política amb sis regidors i quasi 7.000 vots, s’expliquen bàsicament per la figura i la tasca de Vidal. Quatre anys després i ja sense l’emblemàtic regidor –que va acabar distanciant-se de la formació fins al punt de donar-se de baixa–, els anticapitalistes es van quedar amb la meitat de sufragis i escons.

La trajectòria i la influència de David Vidal en la història política recent de la ciutat fan que el resultat a les urnes de ReM sigui doblement interessant, tant pels vots que aconsegueixi captar en un escenari d’overbooking de llistes alternatives, com per la repercussió en la CUP de la presència en una altra llista de qui va ser el seu estàndard polític a la ciutat i un dels seus principals referents al país.

Comentarios
Multimedia Diari