El retorn de l’oasi polític reusenc, si més no per un dia

El calendari polític li va fer una picada d’ullet a l’alcaldessa Sandra Guaita en la data fixada pel ple municipal de divendres passat. El dia abans, el líder del seu partit havia estat investit president del govern d’Espanya, i entre les formacions que hi van votar a favor hi havia el partit que encapçala l’oposició municipal a Reus. Veurem com aquest escenari influeix en la política local i en les actuacions pendents de l’Estat relacionades amb la ciutat. Tot plegat consolida la sensació que el govern de Guaita agafa velocitat de creuer, com s’ha plasmat aquesta setmana amb el projecte d’una nova escola bressol municipal o l’imminent inici de les obres del complex residencial a l’antiga Hispània.

Superat el tràngol de l’aprovació del pressupost i les ordenances fiscals pel 2024 amb fortes pujades d’impostos, que encara han tingut un últim capítol amb l’augment del 10% de les tarifes dels serveis de subministrament d’aigua –qüestions tècniques en la seva redacció haurien provocat l’endarreriment–, i apagant-se les protestes populars desfermades, el govern municipal afronta un horitzó molt més planer.

Així va quedar de manifest al ple de divendres, on la majoria de les decisions aprovades van comptar amb el suport de l’oposició. Fins i tot l’assumpte més pelut, el tancament de la residència de gent gran de l’ICASS –amb manifestació al Mercadal inclosa–, es va debatre entre els aplaudiments dels afectats.

Unanimitats o quasi

Com la residència és competència de la Generalitat i no de l’Ajuntament, tots els grups municipals van oferir solidaritat i bona voluntat en la recerca de solucions pels 80 residents actuals, els treballadors que els atenen, les 120 places de què disposa l’edifici i les 140 persones en llista d’espera.

Una unanimitat que es va repetir en la llum verda a la creació d’una nova escola bressol municipal dins del col·legi Eduard Toda. Atès que el projecte està en fase embrionària, la qüestió més interessant van ser les dades aportades per la regidora d’Educació, Pilar López, sobre la creixent demanda d’aquest servei en un context de reducció continuada de la natalitat. Segons López, l’increment obeeix a la recuperació econòmica, la necessitat de conciliació familiar i laboral i el finançament de què es beneficien les places públiques, més que a l’evolució del padró. Com va remarcar la regidora Teresa Pallarès (Junts), la xarxa d’escoles bressol municipals és un model d’èxit i d’orgull per a la ciutat.

Tant de consens –i més als temps que corren, amb discursos guerracivilistes i partits enfrontats a matadegolla– convidava a recordar allò que anys endarrere es va anomenar l’oasi polític reusenc. Fins i tot el govern va gaudir del suport de la resta de l’oposició en la moció de la CUP reclamant la modificació del projecte del pàrquing soterrat de tres pisos de fondària a la Hispània.

Mònica Pàmies va tornar a insistir en el fet que la presència de contaminants als terrenys de les antigues cotxeres poden posar en risc la salut dels treballadors i dels veïns. Un argumentari que no ha aconseguit quallar malgrat el temps i els esforços esmerçats pels cupaires en una qüestió amb què han intentat abanderar la seva tasca d’oposició. Com que tampoc els informes de l’Agència de Residus de Catalunya donen més transcendència a un problema eliminable amb una intervenció adient, l’alarmisme de la CUP no ha tingut ressò en forma de mobilitzacions ni protestes. Ans al contrari, sembla que ha servit perquè ningú més els faci cas en les seves denúncies.

Com que el projecte de la Hispània prové de l’etapa Pellicer i la gestió de les escoles bressol municipals o la posada en marxa de la residència d’Horts de Miró també han estat temes històricament de consens, Junts ho va tindre complicat per visibilitzar el seu lideratge de l’oposició, més enllà de la pujada de la tarifa de l’aigua o una pregunta interessant sobre si alguna cosa es mou a la Pich Aguilera perquè l’Ajuntament hagi recuperat a correcuita la titularitat de l’immoble, traspassat al seu dia a Reus Serveis Municipals –antiga Innova–, que el va utilitzar per avalar crèdits pel nou hospital.

Potser pensant també en reforçar aquest paper, Junts va presentar una moció demanant la reedició dels Bons Reus, que va ser refusada pel govern. Una cosa és l’èxit obtingut per aquestes campanyes comercials i una altra si ara estarien justificades, un cop superades les circumstàncies excepcionals de la pandèmia que les van motivar.

Però, per interrogants, el que va tancar el ple, etzibat pel regidor Josep Baiges (PSC) en resposta a una bateria de preguntes de Mònica Pàmies sobre el futur del Mercat del Carrilet: «Jo el que no entenc, senyora Pàmies, és per què sempre fa aquesta rialleta quan parlo jo».