El nou màxim històric de població assolit per Reus el 2024, 109.961 habitants, s’ha basat exclusivament en l’arribada d’immigrants. Una evolució que fa que les persones nascudes fora d’Espanya representin ja el 22,5% dels residents, segons les dades del Cens Anual de Població de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
De fet, com que el saldo vegetatiu –balanç entre naixements i defuncions– de la població autòctona és negatiu, la xifra d’empadronats nascuts a l’Estat espanyol fins i tot ha baixat en prop de tres-centes persones i se situa en 85.132, mentre la de procedents de l’estranger puja en 1.715 fins a arribar a les 24.829. Cal tenir en compte que, atès que aquestes són les xifres oficials a 1 de gener de 2024, el moviment demogràfic que reflecteixen es va produir durant l’any 2023.
Aquest nou boom immigratori se sustenta més en nouvinguts procedents de Sud-amèrica que del nord d’Àfrica. Tot i que per països, Marroc continua sent el que més nous immigrants aporta –451–, només entre Colòmbia i Veneçuela ja representen un contingent superior –339 i 169 més, respectivament–, als que cal sumar els argentins –119 més– com a principals fluxos migratoris procedents d’Amèrica del Sud.
Veneçuela
Cal destacar que el major creixement relatiu correspon als veneçolans, que ja constitueixen la cinquena major comunitat estrangera a Reus, amb un total de 896 ciutadans nascuts en un país sotmès fa anys a fortes convulsions polítiques i econòmiques. I crida l’atenció també que, mentre la immigració marroquina és molt majoritàriament masculina, de Colòmbia, Veneçuela i Argentina arriben més dones que homes.
Després de Sud-amèrica i Àfrica, el tercer principal focus immigratori és l’Europa extracomunitària, dada que s’explica bàsicament per Ucraïna. Durant el 2023 es va mantenir la forta arribada d’ucraïnesos motivada per la guerra amb Rússia –de totes les comunitats estrangeres van ser la que va registrar un major augment percentual–. Un total de 524 persones originàries d’Ucraïna viuen a Reus i ja són el desè país amb més presència a la ciutat. De russos n’hi ha 363, i també continuen pujant.
Per contra, la vinguda de romanesos no només s’ha frenat, sinó que la població fins i tot s’ha reduït. Per la seva banda, la immigració procedent de Centreamèrica i Carib i d’Àsia també es manté a l’alça, però amb xifres molt per sota de Sud-amèrica i el Magrib. D’acord amb aquests moviments, el Cens Anual de Població de 2024 a Reus mostra que el rànquing de residents nascuts a l’estranger queda de la següent manera:
-Marroc: 8.438
-Colòmbia: 2.829
-Romania: 2.019
-Argentina: 1.152
-Veneçuela: 896
-Bolívia: 836
-República Dominicana: 759
-Brasil: 586
-Xina: 528
-Ucraïna: 524
Si ho agrupem per continents, Àfrica, amb 9.394 persones, i Sud-amèrica, amb 7.822, són les principals zones d’origen.
Més dones
Més enllà de visualitzar el pes específic sense precedents de la població estrangera i la dependència demogràfica de la immigració en una societat instal·lada des de fa anys en un creixement vegetatiu negatiu, la conclusió més transcendent del darrer cens és que la ciutat està creixent a un ritme d’unes 1.500 persones anuals.
Si més no, aquesta és la mitjana registrada en les dues darreres anualitats, que ja no estan influenciades pels efectes de la pandèmia, tant pel que fa a mortalitat com a aturada dels fluxos migratoris. La recuperació demogràfica es va reprendre el 2022 i es va accelerar el 2023 i 2024. Un mercat laboral en expansió en un clima de relativa bonança econòmica és el factor d’atracció determinant.
L’estadística també aporta algunes curiositats. Per exemple, que a Reus hi viuen gairebé tres mil dones més que homes. Així, la població femenina és de 56.465 i la masculina de 53.496 persones, i això que aquest diferencial s’ha reduït respecte al cens anterior, bàsicament per l’impacte d’una immigració marroquina on la vinguda d’homes gairebé va triplicar la de dones en el darrer exercici.
Una altra dada rellevant és que l’edat mitjana dels reusencs és de 42,5 anys, però si la segreguem entre espanyols i estrangers, veiem que l’edat mitjana de la població autòctona és significativament superior (43,2 anys) que la de la vinguda d’altres països (39,9 anys).