Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Secciones
    Canales
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Glòries i tragèdies de la bicicleta a Reus: la mort de Josep Vallès

    Munta i Baixa. Ciclisme. La ‘Ganxeta’ és continuadora del vell idil·li de la ciutat amb la bici, que també inclou fets luctuosos. Un dels primers i més impactants va passar el 1936

    10 febrero 2024 07:00 | Actualizado a 10 febrero 2024 07:00
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Amés de pionera al territori, la Ganxeta –el servei públic de bicicleta compartida promogut per l’Ajuntament– fa també de continuadora del vell idil·li de la ciutat amb la bici. Recordem que quan la pràctica moderna de l’esport s’estengué a Reus a les acaballes del segle XIX, el primer a popularitzar-se va ser el ciclisme. No només es va convertir en el primer esport de masses, sinó també en el que forjarà el primer club, el primer estadi –un velòdrom–, les primeres revistes esportives i els primers campions reusencs en l’àmbit català i espanyol. Aquesta època daurada de la bicicleta va allargar-se fins als anys quaranta del segle XX.

    Coneixem la història del ciclisme a Reus gràcies als treballs d’Ezequiel Gort, Salvador Palomar i Ferran Sugranyes, que palesen la seva transcendència. La tasca de recerca roman oberta i una aportació recent ha estat la biografia El Xatet. Josep Maria Sans Ciurana, el mític corredor reusenc, escrita per Josep Marsal, net de qui va ser un dels millors i més populars ciclistes locals, juntament amb els germans Sugranyes i Albinyana.

    Entre la copiosa hemeroteca que recull el llibre, hi ha una notícia que il·lustra perfectament el que estem parlant. El Mundo Deportivo del 20 d’abril de 1927 publicava el següent comentari, referint-se a l’antic velòdrom de la Casa del Poble, situat en uns terrenys ara ocupats pel barri Niloga, concretament al rectangle que avui formen les avingudes General Moragues i Onze de Setembre i el carrer Frederic Soler: «Hemos de reconocer, lealmente, que en la actualidad el velódromo de Reus es el más popular de los velódromos de España», escrivia el cronista.

    Els velòdroms

    D’aquell Reus dels velòdroms en sabem les glòries, però a més d’equipaments de primer ordre, multitudinàries curses i grans fites dels corredors locals, el ciclisme també va registrar tragèdies que s’han perdut en l’oblit. Probablement, la més impactant es va produir el 30 de maig de 1936. Aquell dissabte a la nit, la Secció Esportiva de la Casa del Poble inaugurava oficialment la temporada del velòdrom de l’entitat.

    El corredor reusenc va morir en l’esprint d’una cursa al velòdrom de la Casa del Poble

    La Casa del Poble era la seu del Partit Republicà Radica d’Alejandro Lerroux, i el fet que una entitat política apostés per construir el velòdrom més important de Reus indica la capacitat de convocatòria que tenia el ciclisme.

    El programa consistia en una cursa a l’americana de tres hores, disputada per sis equips de dos corredors, entre els quals hi havia els millors pistards catalans del moment. Vallès formava parella amb Sans. La competició es va iniciar a les 22:50 amb el velòdrom ple d’espectadors i, completades les primeres voltes, els participants es van aturar per fer dos minuts de silenci en memòria d’un ciclista mallorquí mort dos dies abans.

    Poc després de la represa, es va disputar el primer esprint. Josep Vallès hi va arribar una mica endarrerit i es va enganxar amb Pallejà, que estava parat. L’impacte va ser molt violent i els dos corredors van sortir projectats. El corredor reusenc va ser el més perjudicat, perquè l’aparatosa caiguda li va produir ferides al cap.

    Els membres de la Creu Roja que el van atendre es van adonar ràpidament de la gravetat de les lesions i el van traslladar a l’hospital de Sant Joan, on no van poder fer res per reanimar-lo. Vallès va morir quinze minuts després d’ingressar-hi. La notícia va arribar ràpidament al velòdrom i la Casa del Poble va suspendre la cursa.

    Josep Vallès i Serrano tenia 26 anys i deixava esposa i un fill de curta edat. L’enterrament celebrat l’endemà va constituir una gran manifestació de dol ciutadà, amb presència de totes les entitats i clubs de la ciutat, i molts vinguts de fora. Un emotiu acte es va celebrar el diumenge següent, quan els ciclistes de Tarragona van convocar una marxa fins a Reus per dipositar una corona de flors a la tomba de Vallès i donar el condol a la família.

    El dissabte 4 de juliol, la Casa del Poble va organitzar una cursa d’homenatge a Vallès a benefici de la vídua i fill. La vetllada va ser un dels darrers grans esdeveniments al velòdrom de la rodalia del passeig Mata, perquè dues setmanes després va començar la guerra civil, durant la qual quedà destrossat pels bombardejos de l’aviació feixista.

    Que la mort de Vallès es produís poc abans de l’inici del conflicte va fer que el record d’un episodi tan luctuós quedés sepultat per la infinitat dels succeïts en la tragèdia col·lectiva que vindria a continuació. En altres circumstàncies, probablement la memòria de l’accident i de la víctima s’hauria perpetuat mitjançant homenatges i commemoracions durant els anys següents. De fet, la guerra va provocar que ni tan sols es conservin pràcticament imatges del velòdrom de la Casa del Poble, entitat proscrita i liquidada pel bàndol franquista.

    Comentarios
    Multimedia Diari