L’alcalde tirotejat per un guàrdia municipal en una data maleïda

Ser alcalde també pot ser una professió de risc, i en èpoques passades segurament encara més. A Reus, fins i tot hi ha una data maleïda per a l’alcaldia: el 23-F. I ho era molt abans que aquest dia quedés marcat al calendari de la memòria col·lectiva per altres episodis funestos.

El 23 de febrer de 1921, durant els anys de plom del pistolerisme entre sindicats obrers i patronals, l’alcalde Manuel Sardà va ser assassinat a trets a la porta de casa. I el 23 de febrer de 1954, l’alcalde Joan Bertran va patir un intent d’assassinat al seu domicili, del qual va sobreviure tot i les greus ferides provocades per tres impactes de bala, un dels quals també va malferir la seva esposa. En aquest cas, l’atemptat no va tenir motivacions polítiques, sinó laborals.

Joan Bertan Borràs (Reus, 1906-1965) era un industrial fabricant de sabó i oli, que va ostentar diversos càrrecs dins l’estructura del règim franquista a la ciutat fins a ser nomenat alcalde el 1952. En l’exercici del càrrec, va instruir un expedient sancionador contra un guàrdia municipal que als darrers anys havia protagonitzat diversos incidents, que fins i tot podien fer pensar que patia algun desequilibri.

El funcionari en qüestió es deia Joan Nogués Giol i era un jardiner que havia estat empresonat per les autoritats republicanes durant la guerra civil, sense que la documentació que es conserva aclareixi els motius exactes. Possiblement, aquest fet va facilitar que obtingués una plaça de guàrdia urbà al nou Ajuntament franquista.

Un sereno problemàtic

Sabem que el 1949 exercia de sereno –guàrdia nocturn dels carrers– i es va presentar una matinada al despatx del caporal de la Guàrdia Urbana, molt empipat perquè s’havia prohibit els serenos passar a recollir els regals nadalencs que molts ciutadans i empreses oferien a la policia local. Nogués es va topar amb el guàrdia de servei, va desenfundar la seva pistola i el va encanonar perquè li revelés qui havia donat aquella ordre. Finalment, el va colpejar provocant-li lesions i contusions diverses.

Jutjat per les amenaces i agressions, va ser condemnat a tres mesos d’arrest major i l’Ajuntament el va separar de la Guàrdia Urbana per recol·locar-lo de vigilant nocturn al Mercat Central, que s’havia inaugurat recentment.

Arran de la sanció disciplinària, es va presentar al despatx del primer tinent d’alcalde, Manuel Aragonès Virgili, per exigir-li que se’l reintegrés al cos de serenos. La discussió va acabar amb crits i amenaces per part de Nogués, que li van costar una condemna afegida d’un any de presó menor per un delicte de desacatament.

A començaments de febrer de 1954, la reiteració d’insubordinacions i incompliments com a vigilant nocturn del Mercat van motivar que la Comissió Permanent de l’Ajuntament li obrís un expedient de suspensió de feina i sou. El migdia del dia 23, Nogués va esperar al bar Kursaal –cantonada de la plaça de la Llibertat amb el carrer de l’Amargura– el pas del cotxe de l’alcalde en direcció al seu domicili del carrer Prat de la Riba, 35, i cap a dos quarts de tres es va encaminar cap allà.

Va trucar al timbre i va demanar parlar amb l’alcalde, que estava dinant amb la seva esposa, Maria Oriol Baget, i les seves tres filles. La criada li va respondre que en aquell moment no el podia rebre, però en sentir que la conversa apujava de to, Bertran va sortir a atendre l’empleat municipal. Després d’intercanviar unes paraules, Joan Nogués va disparar dos trets contra l’alcalde. La seva esposa va irrompre a l’escena i l’agressor va disparar una tercera bala, que va traspassar el cos de Maria Oriol i també va impactar en Joan Bertran.

Suïcidi de l’agressor

Tot seguit, Nogués es va clavar un tret al cap, però va quedar amb vida i, estès a terra, va intentar tornar a empunyar la pistola, moment en què la criada va agafar una caixa de fusta per a tabac i li va estampar al cap.

Al pis de sota hi vivia el regidor de l’Ajuntament Josep Maria Pellicer que, alarmat pels crits i les detonacions, va pujar corrents, trobant-se els cossos dels ferits enmig d’un bassal de sang. Curiosament, aquest senyor Pellicer és el pare de l’actual alcalde de Reus, Carles Pellicer.

Donada l’alarma, uns dels primers a arribar van ser els capellans de l’Hospital i de l’església de Sant Joan, molt propers al lloc dels fets. Els sacerdots van administrar l’extremunció a Bertran i al seu agressor, que també es va confessar tot i el seu estat crític. A la butxaca, a més de la cartera i les claus de casa, hi portava una caixa de munició amb 25 bales. La pistola era una arma automàtica del calibre 7,65 per a la que no tenia llicència.

Nogués, de 44 anys i casat, va ser portat a l’Hospital on va morir poques hores després. Per la seva banda, l’alcalde va ser traslladat a la clínica Ibarz, on se li van practicar diverses transfusions de sang i va aconseguir recuperar-se de les gravíssimes ferides, com també la seva esposa.

Tres mesos després, Joan Bertran va poder reintegrar-se a l’alcaldia. I sis mesos després, la vídua de Joan Nogués va rebre les sis mensualitats de sou del seu difunt marit que reglamentàriament li corresponien.