Per què és dolent que les famílies portin els fills a l’escola la Vitxeta?

Poques polèmiques expliquen tantes coses sobre les complexes realitats que interrelacionen immigració, escolarització, demografia i urbanisme com el tancament d’un dels dos grups de l’escola pública la Vitxeta, de Reus.

El Departament d’Educació de la Generalitat va anunciar el passat mes de desembre la supressió d’un grup d’Infantil 3 de la Vitxeta de cara al curs vinent, la qual cosa comportarà la desaparició d’una de les dues línies del col·legi.

La decisió ha estat molt mal rebuda en una escola amb demanda suficient per a cobrir els dos grups i l’oposició manifestada per la comunitat educativa ha rebut el suport de l’Ajuntament.

L’alcaldessa, Sandra Guaita, i la regidora d’Educació, Pilar López, van visitar dimecres passat el centre per reunir-se amb la direcció i les famílies i es van comprometre a demanar a la Generalitat una reducció de la ràtio d’alumnes per classe a la ciutat per així evitar el tancament, tot recordant que l’any passat ja es va eliminar un col·legi, el Ciutat de Reus, al barri Gaudí.

El gest de Guaita no va fer gens de gràcia al Departament, perquè poques hores després va emetre un comunicat estirant les orelles a l’alcaldessa i fent-li memòria que, quan es va prendre la decisió, l’Ajuntament de Reus hi va estar d’acord.

«Les modificacions de l’oferta educativa es treballen a les Comissions de Participació, on estan representats tots els membres de la comunitat educativa, i s’aproven finalment a les Taules Locals de Planificació que estan integrades per representants de l’Ajuntament i del Departament d’Educació», explicava la Generalitat, i «tant la Comissió de Participació com la Taula Local de Planificació van aprovar per unanimitat i sense cap mena de dubte que l’oferta a la Vitxeta fos d’un sol grup».

Més enllà del sermó a les responsables municipals, la nota d’Educació exposa els arguments que justifiquen el tancament, començant per la davallada de la natalitat a tot el país.

A Reus, «el padró dels nascuts el 2019 va ser de 937, el 2020 de 852 alumnes i el 2021 de 807 alumnes –segons les dades de l’Ajuntament–. En total 130 alumnes menys en dos anys». No costa gaire deduir que el resultat d’aquesta equació és que queden places lliures a les escoles, i aquí és on entren en joc els factors socioeconòmics, especialment la immigració,

La lluita contra la segregació

L’oferta educativa als municipis i el procediment d’admissió als centres s’articula en el marc de la lluita contra la segregació escolar, que fins ara ha gaudit d’un alt consens polític.

En aquest sentit, la Generalitat recorda que «crear una sobre oferta de grups provoca desplaçaments d’alumnat d’altres zones del municipi deixant vacants en els centres més segregats, fent-los a la vegada receptors de l’alumnat de matrícula viva, la qual cosa eixampla encara més el nivell de segregació d’aquests centres».

La matrícula viva són els nens i nenes que arriben a la ciutat un cop iniciat el curs i han de ser escolaritzats. I en un context de fort flux d’immigrants i mobilitat interna, aquesta xifra actualment és molt alta.

Segons el Departament d’Educació, «el cas de l’Escola la Vitxeta reflecteix perfectament aquesta situació perquè la sobreoferta en aquest centre acabaria perjudicant els altres centres i incrementant la segregació escolar al municipi».

Estant així les coses, a la Vitxeta li ha tocat el rebre pel seu emplaçament en una zona poc poblada. Recordem que l’escola està situada a la Munta i Baixa, entre el Tenis Pàdel del Reus Deportiu i el barri de Sant Joan.

Això no és culpa de ningú, sinó que obeeix simplement al fet que quan es van haver de construir nous col·legis arran del darrer boom demogràfic, per trobar terrenys disponibles es va haver d’anar als afores del nucli urbà. I pel que sembla, dels nous centres oberts aleshores, la Vitxeta és el que ha quedat en una àrea amb menys densitat de població.

A la vista de tot plegat, hem de preguntar-nos si és dolent o no que les famílies vulguin portar els fills a l’escola la Vitxeta, en detriment d’altres col·legis. En realitat, aquesta és una pregunta capciosa, perquè enfronta dues concepcions tan respectables com la lluita contra la segregació escolar i la lliure elecció de centre educatiu.

A més, problema dels pares i mares que no volen portar els fills a col·legis on es trobaran majoritàriament amb companys d’entorns socioeconòmics i culturals molt diferents també té una doble cara, perquè afecta igualment persones d’origen autòcton com d’origen immigrant.

Si alguna cosa comparteixen des de famílies benestants a desfavorides i nouvingudes és el recel a què els seus fills hagin d’anar a una escola on predomini una comunitat que els resulta aliena. I aquesta gestió de la complexitat és un repte de molt difícil solució.